Debat de política general

Junts espera un gest d’Aragonès que permeti explicar la seva permanència al Govern

  • ERC es mantindrà ferm i obviarà, en les seves propostes de resolució, les tres peticions de l’envit postconvergent

Junts espera un gest d’Aragonès que permeti explicar la seva permanència al Govern

ACN

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El debat de política general havia de suposar, segons els plans amb què Junts va iniciar el curs polític, el marcador que posés fi al compte enrere del seu ultimàtum a ERC. La postconvergència, després d’escoltar el president, planejava prendre una decisió de gran calat: trencar o no la coalició al Palau de la Generalitat. Però al constatar l’immobilisme dels republicans, es van veure atrapats en la seva pròpia amenaça, així que van emprendre gradualment la reculada. El que es viurà a l’hemicicle dimarts i divendres, en el primer ple sense Laura Borràs com a presidenta de la Cambra, serà un termòmetre de l’estat de les relacions entre els socis després d’haver reiniciat el diàleg per pacificar el Govern. Ja sense estar lligats als terminis, la previsió és que continuï la negociació una vegada passat el cinquè aniversari del referèndum de l’1-O i allunyar, progressivament, la possibilitat d’aixecar-se del Consell Executiu.

Però, per aconseguir-ho, Junts requereix algun gest d’Aragonès que li permeti defensar la seva permanència al gabinet. I és que fa mesos que la postconvergència planteja aquest debat com un «punt d’inflexió», així que requereix treure rèdits polítics de la seva presència al Govern, especialment al flanc independentista. Per això van llançar tres condicions per continuar de la mà d’Esquerra: unitat a Madrid, acotar la taula de diàleg a l’amnistia i l’autodeterminació, i crear un nou espai de coordinació independentista. Després de la intervenció del president i abans de votar les resolucions, la direcció es reunirà per prendre decisions. Amb un objectiu clar: unificar posicions ja que a Junts conviuen ànimes diferents, si no oposades, respecte a la convivència amb ERC.

Les condicions del diàleg

Fa dies que els grups parlamentaris d’ERC i Junts negocien la presentació d’unes 15 propostes de resolució conjuntes, cinc d’aquestes relacionades amb l’estratègia independentista, i no preveuen tenir res tancat fins poques hores abans del final del tancament del registre d’esmenes. La postconvergència evitarà que quedi recollida la taula de diàleg com a aposta preeminent, així que marcarà perfil propi plasmant sobre paper les seves tres condicions perquè els republicans les firmin. És d’esperar que el text final sigui molt semblant al que queda recollit en el pla de govern, especialment en el que té a veure amb el naixement d’un nou «estat major» o direcció estratègica del procés. Fonts del partit apunten que hi haurà propostes de diferents conselleries per explicar com avançar cap a la independència. A més, es reserven la carta de pactes sectorials amb altres grups.

Notícies relacionades

Els republicans, per la seva banda, seguiran amb la seva actitud que tot el que envolta el presumpte ultimàtum no té res a veure amb ells i sí amb les dissensions internes que pateix Junts. Així, no es plantegen si més no donar una mica d’aire al sector moderat de la força postconvergent i no abordaran en les seves propostes de resolució cap dels tres punts del toc d’alerta de Junts. Si més no sobre la creació d’aquest espai comú, al qual els republicans es refereixen com a «estratègic de consens», que és l’únic que, a la llarga i extret d’un context extraordinari de Junts, té més aparences de ser acordat.

En la línia marcada per Aragonès, els republicans abocaran els seus esforços a la redacció de propostes relacionades amb la batalla contra la crisi que s’acosta i a consolidar l’estratègia sobre el conflicte polític que passa per la taula de diàleg i la recerca de més suports al referèndum.