Xoc entre socis

ERC desvincula el nou ‘estat major’ de l’ultimàtum de Junts al Govern

  • «No hi pot haver coordinació estratègica mentre no demostrin un mínim de respecte, lleialtat i confiança», defensa el partit

ERC desvincula el nou ‘estat major’ de l’ultimàtum de Junts al Govern

JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«No va d’això». La cimera entre ERC i Junts seguia el seu curs, dimecres, al Palau de Pedralbes i aquells que seguien els esdeveniments al peu del canó tant a la seu d’Esquerra com al Palau de la Generalitat, remarcaven que en aquell moment el debat no se centrava en com articular un nou ‘estat major’, tot i que la postconvergència ho prioritzés. ¿De què van discutir, per tant? «De la fase anterior», van explicar aquestes fonts. Si una de les exigències de Junts per no trencar el Govern (l’única de les tres amb aparences de ser pactada, segons els mateixos càlculs postconvergents) no ocupava el centre de la taula és perquè la dupla dirigent, Oriol Junqueras i Marta Rovira, secundats pels seus lloctinents en el partit, Pere Aragonès i Marta Vilalta, havien rebobinat el vídeo més enrere.

I és que per a ERC encara no s’està en el moment adequat per discutir la creació d’un espai de coordinació entre partits i entitats independentistes. En una línia de pensament molt cartesiana, asseveren que no es pot crear un espai com aquest si no hi ha una estratègia acordada. Crear un ‘estat major’ per definir l’estratègia, argüeixen a ERC, seria, de facto substituir les funcions del Govern i del seu president que compten, tots, amb l’aval democràtic de les urnes. «La coordinació no serveix de res si no ens posem d’acord sobre què fer i, ara mateix, només hi ha una estratègia, la nostra. A ningú se li ha acudit encara cap altra manera de fer la independència de manera democràtica, pacífica, efectiva i reconeguda per la comunitat internacional», defensa un republicà.

«Fins ara, i a l’espera de millors aportacions», ironitza aquesta font, «només hi ha una estratègia, la de buscar un referèndum pactat amb l’Estat. I això passa, el 2022, per la taula de diàleg. Una taula que, en l’acord de Govern, els dos signants (ERC i Junts) es comprometen a donar-hi una oportunitat en els dos primers anys de legislatura», desenvolupa, i sentencia: «El primer incompliment és el seu».

Una ona expansiva

La realitat és que la crisi actual no deriva d’un malentès recent, i això la fa especialment explosiva. La crisi actual és l’ona expansiva del que va passar just fa un any quan, uns dies abans de la celebració de la taula de diàleg, Junts va presentar la seva delegació, amb noms de partit i sense consellers. Aragonès va apartar tota representació del partit fins que aquesta no fos integrada per membres del Govern. «Negociar amb Pedro Sánchez en nom d’ERC i Junts ens resta molta força democràtica. Podríem fer-ho estant Salvador Illa a l’Executiu. Els representants d’ERC i Junts només poden parlar pels seus militants i votants. Com a membres del Govern són els portaveus del país», assenyala una veu, rescatant els arguments del president de just fa un any.

Segons fonts presents en la cimera de dimecres, en cap moment ERC va oferir un intercanvi basat en la tornada de Junts (els seus consellers) a la taula de diàleg a canvi de la creació de l’‘estat major’. Tot i que sí que accepten com un desenvolupament lògic que si hi ha una estratègia compartida es coordinin tàcticament en un fòrum especial. «Però no hi pot haver coordinació estratègica mentre no demostrin un mínim de respecte, lleialtat i confiança», assenyala una rellevant veu d’ERC.

Sense cessions

Notícies relacionades

A Esquerra s’ha assentat la sensació que passi el que passi serà millor que el que hi ha ara, que és «insostenible». Creuen a ulls clucs que hi ha un sector de Junts que necessita aquesta oposició a ERC, dins o fora del Govern, per agrupar suports de l’electorat més impacient per arribar a la independència i, per tant, assumeixen que els postconvergents no entraran en el marc de la taula de diàleg. Però la voluntat, a data de dijous, és no cedir. «Han mirat d’externalitzar els seus problemes interns, les seves lluites intestines entre els exconvergents i els activistes. No cedirem, i no per una qüestió d’orgull, sinó perquè seria emprendre un viatge enlloc».

Els republicans exhibeixen un sorprenent estat de tranquil·litat. Perquè consideren que la pilota és a la teulada de Junts (aquests creuen el contrari) i perquè dubten molt que l’ultimàtum s’executi, és a dir, creuen que tot és tot un gran farol. ¿Hi ha alguna entesa amb altres forces dissenyada ja per cobrir l’eventual baixa de Junts? Fonts republicanes asseveren que «sempre es treballa en totes direccions». Veus dels comuns també afirmen que ningú d’ERC se’ls ha acostat ni tan sols per sondejar una entesa futura.