El que va passar després del duel entre el president i el líder de l’oposició: pocs suports i molt antisanchisme

Dues hores i 35 minuts després, ses senyories es van aixecar i van abandonar l’hemicicle. Havia acabat el duel Pedro Sánchez-Alberto Núñez Feijóo, el plat fort del dia al Senat. El president de la Cambra, Ander Gil, va aturar el cronòmetre uns instants pel soroll que es va armar. Va demanar silenci i va esperar una mica, igual com la portaveu d’ERC, Mirella Cortés, ja a la tribuna d’oradors. Al Congrés passa igual: quan acaba el gran duel, PSOE-PP, PP-PSOE, molts escons es buiden. El bipartidisme resisteix fins i tot en les formes parlamentàries més trivials.

Va ser tan evident que el debat sobre les mesures d’estalvi energètic era en realitat un cara a cara del president del Govern amb el guanyador provisional de les enquestes sobre estimació de vot, el líder del PP, que no hi va haver dissimulació fins i tot en la manera de demanar la paraula. En aquests debats, es pot recordar abans de res, el Govern no té límit de temps i pot intervenir quan vulgui el seu representant. Sánchez, quan va acabar Feijóo el seu primer discurs, va aixecar la mà i va sol·licitar a Ander Gil permís per prendre la tribuna d’oradors. Va tornar Feijóo tot seguit a parlar i Sánchez, novament, es va aixecar per tornar a replicar-li.

Però quan va acabar aquest duel desigual en els torns, ja que de les dues hores i mitja que va durar l’enfrontament les dues al·locucions del líder del PP van rondar els 30 minuts, Sánchez no va actuar així. Va esperar que desfilessin pel faristol tots els portaveus de tots els altres partits que són al Senat, 18 incloent-hi el PSOE, que va tancar aquest llarguíssim periple, i només llavors va tornar a la tribuna a parlar i desplegar els seus arguments.

ERC i EH Bildu: advertències

El tercer grup del Senat per nombre d’escons és el que componen els independentistes catalans i bascos. Mirella Cortés és la portaveu, ja que la formació homòloga a la de Gabriel Rufián al Congrés aporta molts de més representants. Va ser contundent. L’encàrrec amb què va començar la intervenció va anticipar uns minuts vibrants i crítics. «Ha vingut a fer un debat electoral, no ha vingut a parlar dels territoris», va dir. 

Després d’això, advertència número u: «Si trenca amb Esquerra, EH Bildu i Podem, està disposat a pactar amb el PP i vostès s’hi posen de seguida d’acord». Després, va intercalar diversos retrets al Govern per la seva defensa de la democràcia en l’Estat malgrat que fa una setmana l’ONU va qüestionar la preservació dels drets de personalitats de l’independentisme com Oriol Junqueras i Raül Romeva. Va enumerar exigències conegudes del seu partit, com la reforma del delicte de sedició i la revisió de la llei d’amnistia, així com la consolidació de la taula de diàleg amb la Generalitat de Catalunya. Va demanar avenços en el camí cap al referèndum i l’autodeterminació, en definitiva.

Sobre l’estalvi energètic, va expressar la seva discrepància amb el triomfalisme del Govern a l’assegurar que «la gent ho està passant malament» i que la crisi, més que conjuntural, és «estructural» com a conseqüència de les lesions sofertes en l’anterior crisi i les seves ferides sense cicatritzar. En definitiva, va recalcar la portaveu d’ERC, que Sánchez ha de resoldre un dilema amb olor d’estabilitat legisladora: o accepta els plantejaments dels republicans o hi haurà problemes. Esquerra és clau al Congrés i fonamental al Senat.

Gorka Elejabarrieta, d’EH Bildu, va ser més mesurat. La seva intervenció va ser un calc de les que fa Mertxe Aizpurua al Congrés. Les mesures impulsades pel Govern, en especial les que tenen a veure amb l’anomenat «escut social», estan bé, però s’entreveuen insuficients perquè apressa, abans que res, remodelar de cap a peus el model productiu. Si no, el «col·lapse», va pronosticar. D’aquí Sánchez no va sentir gaires invectives, va ser com una treva, com va ser la intervenció posterior del representant dels navarresos de Geroa Bai. 

L’ànim del PNB està tocat

Estefanía Beltrán de Heredia és la portaveu del Partit Nacionalista Basc al Senat. No és freqüent que sigui la veu de la formació d’Andoni Ortúzar en dates assenyalades. Sense la brillantor d’Aitor Esteban al Congrés, però amb la mateixa contundència, la senadora va dedicar els seus 17 minuts d’intervenció a desmuntar tant l’actitud com el pla del Govern amb l’estalvi energètic. Si bé va saludar algunes mesures per ser propostes fetes abans pel seu partit, va destacar que no hi hagi a l’Executiu «una planificació definida». Al contrari, va dir: «Van de qualsevol manera».

Són mesures que, segons les seves paraules, es van succeint com si fossin «conills que surten del barret», cosa que ha causat malestar al PNB, per al qual el diàleg previ és una demostració de lleialtat. I no s’està complint. És sabut que en aritmètiques parlamentàries tan fragmentades, i la de la legislatura en curs ho és, quan el PNB esternuda és perquè l’estabilitat està a punt de refredar-se. Els nacionalistes ja porten uns quants esternuts. L’agenda de lleis del Govern es va complint, sens dubte, però entre massa sobresalts. Ja ho va dir la diputada del PNB el 25 d’agost en el debat sobre el decret de l’estalvi energètic: «Un dia els comptes no els sortiran». L’hi va dir al PSOE.

A Beltrán de Heredia tampoc li ha agradat el format del debat: «Això ha sigut un cara a cara amb el PP i els altres grups hem quedat a les restes», va afirmar a l’hemicicle. «Ens estem jugant la credibilitat de la política» i conteses parlamentàries com la d’aquest dimecres no ajuden, va assegurar després. I un avís que és fàcil interpretar: «No ens trobaran en la por, però tampoc en l’arcàdia feliç que vostè ha explicat, senyor Sánchez.»

Nova samarreta per a Sánchez

JxCat, a través del veterà Josep Lluís Cleries, es va referir com ERC al dictamen de les Nacions Unides, però no va perdre l’ocasió per reprovar l’estratègia legislativa del Govern, basada en excés als decrets llei, i per recordar que «és un disbarat» que en plena crisi energètica Algèria no sigui un aliat. Les al·lusions als desaires causats al país nord-africà després del viratge fet en la relació amb el Marroc van sonar en el debat en nombroses ocasions.

En clau nacionalista es va moure Coalició Canària, el senador de la qual Fernando Clavijo, va parlar contra Sánchez amb inesperada acrimònia. Li va esmentar el Falcon fins i tot, cosa molt del PP, però també va criticar al president que no hagi aprofitat el seu descans estiuenc a les illes per almenys anar un dia a donar suport als voluntaris que reben els migrants. La pressió migratòria a l’arxipèlag no cessa. En aquesta línia, com era d’esperar, va qüestionar les mesures energètiques.

El nacionalisme està molest amb el president. I l’independentisme, tot i que més ERC que EH Bildu. Les forces progressistes no van ser indulgents, en línies generals. Tret de Més Madrid, que va posar l’accent en el «‘trompe-l’oeil’» de Feijóo, Compromís no va amagar els seus arguments. Carles Mulet va assenyalar que els plans del Govern arriben «tard i malament» per «falta de valentia». Fins i tot PRC es va desmelenar amb la demora en la rebaixa de l’IVA del gas. Va dir el seu representant, José Miguel Fernández Viadero, que fa un any va impulsar una moció amb l’esmentat objectiu i el PSOE l’hi va tombar. Terol Existeix va posar èmfasi en les conseqüències mediambientals que per a l’Espanya Buidada tindrà l’aposta desmesurada per les renovables. «S’estan omplint els territoris de plaques i molins», va advertir.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

UPN, Cs, Vox... Al Senat hi ha una infinitat de partits petits d’índole i abast autonòmic i/o regional. Partits amb remarcat caràcter identitari. Vicenç Vidal, de Més Per Mallorca, és un d’aquests senadors que sempre que pot porta a col·lació un discurs enganxat a la seva terra. Després de censurar Sánchez per no tenir en compte les necessitats energètiques de les illes, li va obsequiar una samarreta. No va ser un do; va ser un missatge, un encàrrec. «Mangarrufes», es llegia en lletres vermelles sobre fons gris. És un terme que significa «mostra exagerada d’afecte». Sí, sembla un regal, però no. Així, li va dir que a les Balears estan cansats de paraules benintencionades que després queden en no res.

Sánchez va anar al Senat a debilitar Feijóo. I Feijóo va anar al debat a debilitar Sánchez. Quan van acabar, van entrar en escena aquests actors secundaris del Senat que, tanmateix, a l’acabar la pel·lícula, concentren el missatge de la trama, que és aquesta: el Govern segueix, però la simpatia que genera està ferida, per no dir trencada.