El Govern fa una crida a patronal i sindicats per evitar un hivern d’agitació social

En aquest incert inici de curs polític, marcat pels dubtes respecte a l’evolució de la guerra a Ucraïna, la possibilitat que Vladímir Putin tanqui l’aixeta del gas a Europa i la tenaç inflació, amb Espanya en període prelectoral, el Govern ha fet una apel·lació a la calma davant d’una tardor d’agitació social. Els sindicats ja han anunciat mobilitzacions per obligar la patronal a apujar els salaris i mitigar així la perduda de poder adquisitiu que els treballadors pateixen per l’escalada dels preus.

Després d’anys de pau social en els quals UGT, CCOO i CEOE han anat de la mà i han subscrit continus acords amb l’Executiu de coalició –el més rellevant, la reforma laboral–, la inflació ha obert una bretxa entre ells i les centrals sindicals ja preparen un calendari de vagues. Davant d’aquest conflicte entre els agents socials, la portaveu del Govern i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va assegurar, a la roda de premsa posterior al primer Consell de Ministres celebrat després de l’aturada territorial, que l’Executiu «desitja» que sindicats i patronal «siguin capaços de posar-se d’acord per donar tranquil·litat als treballadors i mantenir el creixement econòmic al nostre país».

Des d’«el respecte a l’a negociació col·lectiva», la portaveu va insistir en aquesta «crida» ja que, va remarcar, «hem sigut capaços d’arribar a múltiples pactes en els últims anys», amb referència als acords subscrits entre el Govern i els agents socials. Rodríguez va ser molt cauta i no es va pronunciar sobre els termes d’aquest anhelat consens sobre els sous però sí que va destacar que l’Executiu és «conscient de les dificultats que travessen les famílies per l’increment del cost de la vida». Per això s’estan prenent decisions, va destacar, com les ajudes al transport, incloses al reial decret ‘energètic’ que aquest dijous s’ha de convalidar al Congrés.

A més, va recordar que l’Executiu ha realitzat progressives pujades del Salari Mínim Interprofessional (SMI) –un 37% més– i ha modificat la llei perquè les pensions creixin cada any en relació amb l’IPC. Això permet que en aquesta situació «les famílies espanyoles comptin amb un poder adquisitiu més gran».

Precedents de protestes

Notícies relacionades

Catalunya mantindrà la rebaixa del 50% dels bitllets del transport el 2026

El Govern anuncia un abonament de transport únic per 60 euros al mes

Des de fa mesos el Govern es manté atent a l’onada de mobilitzacions que van començar a inundar els carrers abans de la invasió russa d’Ucraïna però sense exhibir mai símptomes d’inquietud. No es temia un esclat social per la suma de crisi energètica, fallades a la cadena de producció i distribució, problemes econòmics i pujada dels preus, que ja s’entreveia abans de la guerra i que el conflicte ha agreujat. A la Moncloa hi va haver «atenció i reflexió, més que preocupació» després de les protestes a Cadis, les manifestacions de Policia i la Guàrdia Civil per la reforma de la llei de Seguretat Ciutadana (encara pendent), i les mobilitzacions del sector agrari i ramader.

Però, sens dubte, tot això va ser l’avantsala d’altres protestes que es van produir després del començament de la guerra, com la dels transportistes, i que, després d’uns primers dies de titubeig, van obligar l’Executiu a actuar. Tant per fer front a les dificultats d’alguns sectors concrets com de manera general amb la bonificació de la gasolina, que han seguit altres mesures com la subvenció al transport públic. En aquest sentit Moncloa ha pres bona nota que ha de respondre per pal·liar les conseqüències socials que provoca l’alta inflació i es confia que les seves decisions aconsegueixin mantenir a ratlla el malestar social.