Un concurs públic de l’Armada adjudicat per 466.000 euros incloïa «Indra» com a autor dels plecs

Un concurs públic de l’Armada adjudicat a Indra per 466.176 euros incloïa el nom de la consultora com a autora dels plecs de prescripcions tècniques en els quals es fixaven els requisits per aconseguir la licitació.

Així ho demostra un estudi portat a terme per La Nueva España i El Periódico de España en una investigació realitzada gràcies a una eina informàtica d’anàlisi massiva de licitacions desenvolupada pels científics de dades Manuel J. García Rodríguez i José Carlos Montes Luna.

El concurs, a més, va ser adjudicat, segons es llegeix en el document publicat a la Plataforma de Contractació del Sector Públic, perquè Indra Sistemas SA va obtenir «la puntuació més elevada en aplicació dels criteris de valoració» i perquè va complir els requisits exigits als plecs que regeixen aquest expedient.

Documents que, com demostren les metadades incloses al PDF del Plec de Prescripcions Tècniques de l’expedient 3504018035200, tenen com a «autor» «Indra». El contracte ofert era d’assistència tècnica durant un any per al sosteniment de les comunicacions i sistemes de les xarxes de comandament i control de l’Armada a la Comunitat de Madrid.

Allà, l’empresa guanyadora del concurs, en aquest cas Indra, hauria de portar a terme «serveis de disseny, suport i operació per al desplegament i sosteniment de les xarxes de Comandament i Control operatives de l’Armada», així com col·laborar en un «procés intern de formació».

Malgrat que l’anunci de la licitació es va produir el 17 de novembre del 2018 i que el plec oficial no es va publicar fins tres dies més tard, el cert és que les metadades demostren que el document de prescripcions tècniques va ser «creat» per «Indra» el 26 de juliol d’aquell mateix any, és a dir, gairebé quatre mesos abans.

En aquest document, que compta amb la capçalera del Ministeri de Defensa i de l’Armada, hi ha inclosa, a més, una «clàusula d’igualtat d’oportunitats» que reconeix que, «atesa la naturalesa d’aquest contracte, és possible definir aquestes prescripcions tècniques tenint en compte criteris d’accessibilitat universal, de disseny per a tots, d’igualtat d’oportunitats i de no discriminació, tal com estableix l’article 19 de la Llei 24/2011 de Contractes del Sector Públic en els àmbits de la Defensa i Seguretat».

A aquest concurs obert, que va acabar adjudicant-se per 466.176 euros (385.269 euros sense impostos), només s’hi va presentar un únic candidat: Indra Sistemas SA.

Consultada per aquest mitjà, Indra assegura que del fet que figuri la seva marca en «les propietats d’un document determinat no es pot deduir que la companyia té a veure amb aquest contingut».

«Estem fent comprovacions internes, però tot indica que algú va poder reutilitzar una plantilla o un document previ que no tenia potser res a veure amb el tema en qüestió», remarquen des d’Indra. L’Armada, per la seva banda, no ha fet declaracions sobre això.

Indra és una de les empreses líders a nivell mundial en serveis de tecnologia i consultoria, i està especialitzada a proveir solucions específiques per als mercats de Transport i Defensa. El 2021, segons dades reflectides en la seva pàgina web, va tenir uns ingressos de 3.390 milions d’euros, més de 52.000 empleats, presència local a 46 països i operacions comercials en més de 140.

Notícies relacionades

Polèmica a Transports: obté un lloc d’administrativa l’«autora» dels plecs del concurs

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

La Societat Estatal de Participacions Industrials, el SEPI, compta, a més, amb una participació en el seu accionariat del 25,15%, tot i que el Govern, que considera Indra com una «empresa estratègica», ha autoritzat l’organisme a elevar-la fins al 28%.

En el moment en què es va anunciar, va detallar i va adjudicar la legislació en la qual el nom «Indra» apareixia com a autora del plec tècnic, el president de la companyia encara era Fernando Abril-Martorell, que va ser substituït al capdavant de la presidència de l’empresa el maig de 2021 per Marc Murtra.