Ombres en la concessió de 6 milions d’euros en contractes públics

Els plecs de més d’una quinzena de concursos públics de diferents ajuntaments i organismes dependents de l’Estat ja contenien en les metadades el nom de l’adjudicatari abans de publicar-se la licitació.

La suma total d’aquests contractes realitzats per administracions de les Canàries, Galícia, Catalunya i Andalusia, i entitats públiques, entre les quals hi ha la Fundació Enaire, Navantia i l’Armada espanyola, supera els sis milions d’euros.

En alguns casos, les empreses o particulars guanyadors de les licitacions figuren com a «autors» dels documents que estableixen les clàusules dels contractes en els quals acaben imposant-se a la resta de participants i, en d’altres, apareix en els títols dels mateixos plecs.

Així ho demostra una investigació portada a terme per ‘La Nueva España’ i ‘El Periódico de España’ gràcies a una eina informàtica d’anàlisi massiva de licitacions desenvolupada pels científics de dades asturianes Manuel J. García Rodríguez i José Carlos Montes Luna.

L’esmentada eina rastreja els documents informàtics en format PDF o Word, que són els que sol utilitzar l’administració per articular les seves contractacions i que deixen rastre a través de les anomenades metadades.

La seva traçabilitat permet conèixer el nom dels equips que han creat o modificat els documents o els títols que aquests tenien abans de carregar-se a la Plataforma de Contractació del Sector Públic.

INECO: 4,6 milions d’euros

INECO: 4,6 milions d’eurosUn dels contractes més cars identificats en l’anàlisi massiva de dades correspon a INECO, l’enginyeria pública dependent del Ministeri de Transports. INECO va licitar el febrer del 2019 un macrocontracte per al desenvolupament del seu «servei de desenvolupament i manteniment d’aplicacions web, sap i mobilitat». El contracte, format per tres lots, va ser adjudicat a l’empresa Ibermática SA per un import total de 4,6 milions d’euros, impostos inclosos. El nom d’«Ibermática SA» figura en el camp d’«autor» d’un dels documents que estableixen les condicions del contracte que, finalment, acabaria guanyant la companyia espanyola.

Des d’INECO assenyalen que la «coincidència» en el camp d’autor d’un dels annexos del plec, el que correspon als Acords de Nivell de Servei (ANS) es justifica perquè l’empresa havia resultat adjudicatària d’un contracte previ amb la mateixa administració en el qual s’haurien establert les esmentades condicions per al desenvolupament i manteniment dels serveis informàtics de l’empresa pública. Així, des de l’organisme dependent del Ministeri de Transports defensen que no va haver-hi «cap irregularitat» en el procés de contractació.

El document en què s’han trobat les coincidències estableix moltes de les condicions de la futura prestació del servei. Segons INECO, l’esmentat document va ser revisat exhaustivament pels seus serveis tècnics. Altres dades que es poden comprovar en les metadades de l’arxiu Word són els temps d’edició i les dates de creació del document.

L’annex en què apareix la coincidència va ser creat el 7 de febrer de 2019 per un usuari anomenat «Ibermática SA» i editat l’endemà per un treballador d’INECO, just un mes abans de la publicació a la Plataforma de Contractació de l’Estat.

Ibermática SA va resultar, a finals del mes de març, adjudicatària del concurs imposant-se a la resta d’empreses que es van presentar a la licitació. Segons la informació publicada a la Plataforma de Contractació, al primer lot es van presentar tres empreses a més de la tecnològica espanyola. En el segon lot hi va haver sis ofertes més a més de la d’Ibermática i, en el tercer, tres més.

La companyia es va imposar a la resta d’empreses, les ofertes de la qual i les puntuacions que els han d’atorgar els tècnics dins del procés de contractació no figuren als documents de la plataforma. Després de consultar INECO, l’entitat defensa que, a diferència de les administracions públiques, INECO no està obligada a publicar l’esmentada informació.

Les «coincidències» entre els noms dels autors d’algun dels documents dels plecs dels contractes i els adjudicataris també es donen a petita escala en entitats locals i altres organismes públics d’altres punts d’Espanya.

Canàries: 50.000 euros

Canàries: 50.000 eurosEl 20 de setembre de 2019, l’Autoritat Portuària de Tenerife va treure a concurs la «implantació d’una solució e-safata per a la gestió de tràmits interns». A la licitació, que tenia un pressupost de només 22.400 euros, s’hi van presentar dues empreses: ARTE Consultores Tecnológicos SL i SM Tecnología.

L’oferta de la segona era una mica més barata, però en els criteris subjectius del concurs, ARTE Consultores Tecnológicos va obtenir més puntuació i, finalment, va aconseguir el contracte informàtic de port de Tenerife.

Els plecs que van regir el contracte van ser elaborats amb el programa Word 2013 i, com a autor, segons es desprèn de les metadades del document, figura «Arte Consultores Externo», l’adjudicatària.

Arte Consultores és una empresa establerta a San Cristóbal de La Laguna que el 2020 va superar els cinc milions d’euros de xifra de negoci, segons les últimes dades econòmiques de la firma disponibles.

Fonts de l’Autoritat Portuària responen que els plecs d’aquest concurs van ser elaborats per personal de l’esmentat organisme, si bé precisen que es va sol·licitar un «assessorament» a Arte Consultores.

Aquest document, admet una portaveu de l’organisme, «va servir precisament de base per a la redacció d’alguns aspectes dels plecs, fet que va suposar arrossegar les metadades» on apareixia l’empresa adjudicatària.

Des de l’Autoritat de Tenerife incideixen que això és una cosa permesa per l’article 70 de la Llei de Contractes del Sector Públic, per la qual cosa «no es van vulnerar els principis de lliure concurrència i competència».

A l’Ajuntament de Fasnia (Tenerife) va passar una cosa similar i per les mateixes dates. El 19 de setembre del mateix any el consistori de Tenerife va licitar un contracte titulat «Serveis de manteniment, reparació d’equips informàtics, suport tècnic i consultoria».

Un concurs de 31.104 euros al qual es van presentar tres empreses: Socassat Instalaciones y Servicios, Keycoes Comunicación i Cibercanarias Servicios Informáticos. Les dues primeres empreses es van oferir a prestar el servei amb ofertes per sota del preu base de licitació, oferint 23.040 i 27.293,76 euros, respectivament.

Cibercanarias, en canvi, es va ajustar al pressupost establert per l’ajuntament i no va realitzar cap baixa i va quedar, dins dels criteris quantificables pels tècnics, més mal posicionada que les seves competidores a l’hora d’aconseguir el contracte. Tot i això, en els criteris tècnics, es va sobreposar a la resta d’empreses i va resultar adjudicatària de la licitació.

L’equip informàtic autor del plec que va dirigir el contracte, en aquest cas, estava registrat amb el nom comercial de la companyia guanyadora: «Cibercanarias». Aquest diari es va posar en contacte en diverses ocasions amb l’esmentat ajuntament, però no van aclarir què havia passat amb la polèmica licitació.

Galícia: 40.000 euros

Galícia: 40.000 eurosD’altra banda, la Junta Local de l’Ajuntament de Cee (la Corunya) va licitar el febrer del 2020 el projecte per instal·lar una estació emissora de Televisió Digital Terrestre (TDT). El contracte el va guanyar l’empresa Construcciones y Montajes Eléctricos Santos Héctor SL.

L’empresa amb seu a Monforte de Lemos (Lugo) es va imposar a l’enginyeria bilbaïna Elecnor malgrat haver ofert un preu substancialment més car que els bascos.

Els tècnics del consistori corunyès van estimar que l’oferta de l’empresa gallega era millor d’acord amb els criteris subjectius. En l’anàlisi de les metadades del plec de construccions tècniques del contracte s’aprecia que l’equip des del qual es va crear el document estava registrat amb el nom «Santos Héctor», amb una clara coincidència amb el nom de l’empresa que, finalment, va resultar adjudicatària. En contacte amb aquest diari, des de l’Ajuntament de Cee no n’han ofert cap explicació.

Fiscalització

FiscalitzacióL’ús de les metadades es va generalitzant a poc a poc quan es pretén fiscalitzar la contractació pública. El 3 de febrer del 2021, per exemple, dos parlamentaris d’EH Bildu es van presentar en una notaria de Vitòria i van ser capaços d’‘endevinar’ que l’empresa Sener Ingeniería y Sistemas guanyaria un concurs públic convocat per una societat pública dependent del Departament de Planificació Territorial del Govern de Lakua.

Notícies relacionades

Polèmica a Transports: obté un lloc d’administrativa l’«autora» dels plecs del concurs

Els plecs de cinc concursos públics de Navantia per 670.000 euros incloïen el guanyador com a autor

La seva ‘bona sort’ no va ser tal: havien tingut accés a les metadades dels plecs de l’esmentat contracte, en els quals ja figurava el nom de l’empresa que, finalment, va resultar adjudicatària.

Després, l’esmentada empresa pública es va defensar asseverant que l’esmentada «coincidència» la va propiciar la reutilització del document a partir d’altres de més antics. Ara, la intel·ligència artificial és capaç de fer aquest rastreig de manera massiva.