Fins a un any de presó per falsificar i vendre art modernista

Sis presumptes membres d’una xarxa de falsificació d’obres d’art han acceptat aquest dilluns penes d’entre nou mesos i un any de presó per plagiar quadros d’artistes modernistes com Sorolla, Rusiñol, Nonell, Opisso i Casas i vendre’ls a col·leccionistes i galeries d’art, entre els anys 2011 i 2017.

La Secció Cinquena de l’Audiència de Barcelona ha dictat aquest dilluns una sentència «in voce» que deslliura d’entrar a la presó els sis acusats, per a qui la fiscalia demanava inicialment 14 anys de presó, després que hagin acceptat els fets de què se'ls acusaven i compromès a tornar els 53.700 euros estafats, segons Efe.

El pacte amb el ministeri públic, que ha rebaixat la petició de condemna a l’aplicar els atenuants de dilacions indegudes i reparació del dany, implica a més l’absolució d’un setè acusat, Carles Xarrié, president del Gremi d’Antiquaris de Catalunya, que estava acusat de posar a la venda obres distribuïdes per la xarxa a la sala de subhastes que regenta.

El tribunal ha accedit a suspendre l’entrada a presó dels sis condemnats, després que s’hagin compromès amb un pla de pagament de 150 euros mensuals durant cinc anys per tornar els 53.700 euros defraudats amb les obres falses, a què se sumen 12.000 més que ja han pagat a una de les víctimes perquè es retirés com a acusació particular.

Trama estructurada

Segons manté la fiscalia, des de l’any 2011 els acusats van formar una trama «estructurada» que es dedicava a vendre pintures falsificades de reconeguts artistes, en ocasions acompanyant-les de certificats d’autenticitat també falsos. Un dels condemnats, A.M., un venedor de roba de segona mà del Rastro de Madrid, era l’encarregat de pintar els quadros en un taller, mentre que un altre dels imputats, A.J., era qui elaborava els certificats d’autenticitat i en alguns casos afegia «retocs» a les pintures.

De la trama en formava també part A.F.V., que s’encarregava de buscar «potencials clients» a Barcelona, sabent que els quadros eren falsos, i el seu net A.F.J., que el traslladava amb cotxe a recollir en empreses de paqueteria les obres plagiades per repartir-les als compradors. Dues persones més es dedicaven a contactar amb clients per col·locar les obres falsificades i a distribuir les pintures, des de Saragossa.

Milers d’euros

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

En concret, la xarxa va vendre el juliol del 2016 un quadro falsificat de Ramon Casas, pel qual va cobrar un avanç de 7.000 euros, i al novembre va aconseguir 11.000 euros al col·locar una altra obra d’aquest pintor, així com dels artistes Joaquim Mir, Eliseu Meifren, Isidre Nonell, Joaquim Sorolla i Joaquim Balcells. Un altre col·leccionista els va pagar 70.000 euros per obres falsificades de Rusiñol, Mir, Meifren, Nonell, Serrassanta, Casas, Cecilio Pla, Ricard Opisso i Sorolla, mentre que l’octubre del 2016 van aconseguir 1.000 euros després de vendre un quadro de Casas.

La trama es va destapar arran de l’operació Valentine, que els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia civil van desplegar el febrer del 2017, una investigació que va arrencar de la denúncia d’un empresari barceloní que havia adquirit una obra falsa atribuïda a Ramon Casas. Els investigadors van comprovar que a Madrid hi havia dos tallers de pintura en què es confeccionaven els quadros, que incloïen la firma de l’autor falsificada i eren envellits amb un marc o tela adequada per donar aparença d’autenticitat. En els registres practicats amb ordre judicial a les galeries d’art i domicilis dels processats, els agents van intervenir un centenar d’obres falsificades.