Un clan d'Hostafrancs venia quadros falsos de Casas, Nonell, Rusiñol i Sorolla

Ramon Casas, Eliseu Meifrèn, Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell i Joaquín Sorolla són alguns dels grans pintors espanyols que van ser plagiats per un venedor de roba utilitzada del Rastro madrileny amb un especial talent per imitar el traç d’aquests grans genis. Els seus quadros falsos van ser comercialitzats i distribuïts per una xarxa liderada per un clan del barri barceloní d’Hostafrancs i que va aconseguir enganyar executius i empresaris amants de l’art. La Fiscalia de Barcelona sol·licita per a cada un dels set acusats, entre ells el que era encarregat d’una sala de subhastes i ex alt càrrec del Gremi d’Antiquaris de Catalunya, una pena de 14 anys de presó per presumpta falsedat, estafa, un delicte contra la propietat intel·lectual i pertinença a grup criminal, segons l’escrit entregat al jutjat al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

La trama va ser desarticulada pels Mossos en col·laboració amb la Guàrdia Civil el febrer del 2017, després de les denúncies presentades pels incauts que van creure que adquirien una ganga i que, finalment, van resultar enganyats per aquests entabanadors. En una sala de subhastes de Barcelona, que estava gestionada per un dels encausats, Carles X. S., la policia es va apoderar d’obres falses de prestigiosos artistes, tot i que també es van localitzar altres en cotxes i al taller de la plaça de Lavapiés de Madrid, on Antonio M. S., el pintor, confeccionava els quadros, l’autenticitat dels quals era certificada falsament per un altre dels imputats, Ángel J. M.

La fiscalia afirma que, almenys, des del 2003 fins al febrer del 2017, els acusats, «de comú acord i amb ànim d’il·lícit benefici», van formar un «col·lectiu estructurat» dedicat a la venda d’obres pictòriques falses, que eren acompanyades en ocasions de certificats d’autenticitat fraudulents. Amb aquesta estratagema, els compradors eren enganyats i pagaven un preu «elevat». Un dels estafats va pagar 7.200 euros per un Ramon Casas fals, mentre que un altre empresari es va gastar 70.000 euros en 30 obres pictòriques que no eren autèntiques i que havien sigut elaborades per Antonio M. S. Així, fins a comptar nou víctimes conegudes.

Distribució de tasques

Cadascun dels acusats, segons la fiscalia, efectuava funcions diferents.  Antonio M. S. elaborava al seu taller de Madrid les obres i les firmava amb el nom dels prestigiosos artistes, com si fossin originals, mentre que l’acusat Ángel J. M. s’encarregava de confeccionar els certificats falsos d’autenticitat i, en ocasions, retocar els quadros per millorar-los. Era el pintor qui contactava amb els altres imputats perquè busquessin clients i comercialitzen les teles.

A un d’ells, Antonio F. V., anomenat Tombie, l’ajudava el seu net, Antonio F. J., que li feia de transportista. Els dos, segons la fiscalia, eren coneixedors que les obres eren falses i captaven a futurs compradors a la ciutat de Barcelona. No eren els únics, un altre dels distribuïdors era Antoni J. C., Titis, que alhora mantenia relacions comercials amb Carles X. S., l’encarregat d’una sala de subhastes ubicada a la part alta de la capital catalana i que posava a la venda els quadros sabent que no eren bons. La tercera persona que comercialitzava les pintures, però en aquest cas a Saragossa, era A. F. X., àlies Pampero.

Punxades telefòniques

Fonts de la investigació van explicar a aquest diari després que es desarticulés la trama, el febrer del 2017, que les converses gravades als imputats constitueixen una prova concloent que els acusats coneixien la falsedat de les pintures. «Fes-me un Ramón Casas... i després em fas un (Isidre) Nonell... Pero fes-me’ls grans», va etzibar un dels implicats al pintor de Lavapiés. «Dues peces d’aquestes... són 500 euros», va contestar. «400, són 400 [...] i aquesta vegada que siguin macos. Una gitana guapa. Una cosa més alegre», va replicar. «Però és que el que feia (Nonell)... No feia més que gitanes i les feia sempre ajupides i demanant almoina. Mai va fer una dona guapa, en la seva vida», va concloure l’imitador madrileny.

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

Segons els Mossos, aquest pintor aconseguia «imitar la manera de pintar de l’autor plagiat» utilitzant els mateixos «temes, tècniques, traços i textura». De les escoltes telefòniques, a més, es va deduir que hi ha una xifra desconeguda d’estafats. No es descarta la possibilitat que algun col·leccionista d’art cregui tenir al seu saló un Casas o un Mir, quan en realitat l’obra va sortir dels pinzells d’un traçut venedor ambulant.

En el seu escrit d’acusació, la fiscal Sonia Canal detalla les operacions que han pogut ser descobertes. Per exemple, relata que el novembre del 2016, l’acusat Antonio F. V. va vendre a un empresari una obra en carbó i aquarel·la sobre paper suposadament de Casas, així com un oli sobre fusta de Joaquim Mir, una aquarel·la amb carbonet sobre paper amb la firma de Nonell i una obra presumptament de Joaquin Sorolla per 11.000 euros i l’entrega, a canvi, de tres quadros d’un altre pintor. Aquesta víctima no reclama.