Biden qualifica Espanya d’«aliat indispensable» i l’apressa a aprovar al més aviat possible el reforç militar

Espanya és amfitriona d’una «cimera veritablement singular», històrica, potser la més important en 70 anys de vida de l’OTAN. És un «aliat indispensable», segons la va definir aquest dimarts el president dels Estats Units, Joe Biden. Unes paraules que suposen un reconeixement a l’Executiu, a qui no obstant també apressa a aprovar «tard o d’hora» l’augment de destructors a la base de Rota (Cadis). I és que després de la proposta de Washington, ara és tasca del Govern i de les Corts materialitzar aquest reforç de la capacitat militar.

Sánchez i Biden es van reunir per espai d’una hora a la Moncloa. A les 16.12, 12 minuts més tard de l’hora prevista, va arribar el mandatari nord-americà a bord del seu blindat, la Bèstia, i el cap de l’Executiu central el va rebre al peu de l’escala. Van pujar els cinc esglaons, van saludar davant els gràfics i van passar a la seva primera trobada formal. Després de despatxar junts, van comparèixer davant els mitjans, sense preguntes, cap a les cinc de la tarda. El president nord-americà va estar acompanyat pel secretari d’Estat, Anthony Blinken; el cap del Pentàgon, Lloyd Austin, i l’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan. Amb el líder socialista, per la seva banda, hi va haver els ministres d’Exteriors i Defensa, José Manuel Albares i Margarita Robles, que junt amb el Rei van rebre Biden a la pista, a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid), una vegada que va haver tocat terra l’Air Force One (a les 15.04).

Abans que Biden aterrés a Madrid, procedent de la reunió del G-7 a Alemanya, es va conèixer que, en una roda de premsa a l’avió, Sullivan va informar que transmetrien a Sánchez un increment de quatre a sis dels barcos destructors a Rota (Cadis). Els EUA ja van avançar al març que aquesta base naval estava preparada per acollir dos barcos més. Aquest augment proposat per Washington ha de ser aprovat pel Consell de Ministres i després pel Parlament, i allà Sánchez pot ensopegar amb una possible oposició dels seus socis de coalició, Unides Podem, antiatlantistes i contraris al creixement de la despesa en defensa.

El general Tod Wolters, principal comandant militar de l’OTAN i cap del Comando Europeu dels EUA, en una compareixença davant el Comitè de Serveis Armats del Senat, va vincular aquesta decisió amb les mesures davant la invasió russa d’Ucraïna. D’aquesta manera, s’elevarà la presència marítima dels EUA i de l’OTAN en tots els dominis marítims rellevants.

Notícies relacionades

Biden: «L’OTAN està disposada a fer front a l’agressió de Rússia. No hi ha cap altra opció»

La primera foto de família de la cimera de l’OTAN

L’ampliació de la cooperació en matèria de defensa és, precisament, un dels punts que destaca la declaració conjunta Espanya-EUA que van acordar els dos mandataris. Un document de quatre pàgines que «posa al dia» la interlocució Madrid-Washington, i amplia, reforça i actualitza la relació estratègica» dels dos països, que no es tocava des del 2001, des de fa més de dues dècades.

El text toca diferents pals de les relacions bilaterals. Així, aborda la seguretat energètica d’Europa i la necessitat de «reduir la dependència dels combustibles fòssils de Rússia».