De l’underground als grans recintes

El rap espanyol ha trencat el seu llindar de públic amb Natos i Waor, parella que l’any passat va omplir l’estadi Metropolitano, a la seva ciutat, Madrid. A Barcelona, ja venien de convocar el seu creixent fandom al badaloní Olímpic Arena, i ahir, transformats en Hijos de la Ruina, a l’afegir-se el seu col·lega Recycled J, van esgotar el paper en un Palau Sant Jordi formatejat per a 10.000 persones. Una confirmació de l’atracció popular d’unes barres (és a dir, versos) amb pedigrí, crescudes als marges de la indústria i amb arrels en les batalles de galls en parcs i cases okupades.

Hijos de la Ruina es va crear el 2012, es reuneixen cada quatre anys i al gener van publicar el seu Vol. 4, base d’un set que es va allargar fins a les 39 cançons. El seu rap és cru però amb cor, i alterna rimes contundents amb tornades melòdiques, com s’observa en el pas de Otra vez a Bajo Cero. Furor a la sala des del primer instant, sense preàmbuls, en un escenari sense més attrezzo que ells mateixos, flanquejats per pantalles. Que tinguin sensibilitat no significa que no es puguin posar també xulos, ja sigui invocant els seus orígens de barri ("yo ya era rapero cuando ser rapero te cerraba puertas") o airejant conquistes sexuals ("le puse los cuernos a todas, pero a eso soy fiel").

Notícies relacionades

L’intimisme de Hamaguchi torna a aterrar a Canes

Travolta rep per sorpresa una Palma d’Or d’Honor

No se’ls va veure enfadats amb el món, sinó lluint un ànim de celebració del camí caminat, desitjant "fer rugir" l’afició. Les seves veus van cobrir diversos registres i es van emmotllar sonoritats canviants, amb extrems com el metall industrial perceptible a Los niños del barrio o la pujada techno amb greus retrunyents de First class i RocknRollas. Molta lírica autorareferencial, celebrant aquesta reunió del "trío calavera" a la Carretera, tema que van tancar amb una abraçada fraternal, i reconeixement als seus predecessors, com els seus paisans Hijos Bastardos, a qui van dedicar Hijos de la capital.

El trio també va fer seu el registre del rock urbà en el tram final de la nit, quan guitarra, baix i bateria es van afegir en un aparatós Más alcohol, una peça en què es van mantenir durant uns quants minuts. Si abans Fernandocosta s’havia sumat a Hustlers, Lia Kali va aparèixer per donar la rèplica a No sé. Temps d’himnes i clàssics, com Sudores fríos o Cicatrices, l’impacte dels quals va deixar clar que el que un dia va ser underground, avui ja habita plenament el corrent principal.