Literatura
El quartet d’Irvine Welsh descobreix l’amor
L’autor escocès reprèn les aventures de Renton, Sick Boy, Begbie i Spud a ‘Hombres enamorados’, novel·la que comença just on acabava ‘Trainspotting’.
«Anem per la vida substituint les nostres addiccions per d’altres més enriquidores»
Quan va publicar Señalado por la muerte (2023), novel·la que portava fins als cinquanta anys els quatre protagonistes principals de Trainspotting, Irvine Welsh (1958) va assegurar que difícilment aniria més enllà perquè, va dir, no s’imaginava els seus personatges encara més vells. El que no descartava l’escocès, escandalós piròman de la literatura contemporània, era obrir una escletxa per on colar-se en la seva pròpia història i reprendre les aventures de la colla de Leith (Edimburg) justament on les havia deixat a la seva llegendària primera novel·la.
Això és: amb Mark Renton fugint a Amsterdam després de plomar els seus antics col·legues i Francis Begbie, Sick Boy i Spud maleint la seva sort i al seu esquiu examic. ¿La nostàlgia? Bé, gràcies. "L’odi. És una puta tonteria. Gent inventant un passat que no va existir per justificar-se a si mateixa, per autojustificar-se. No li tinc cap respecte", deixa anar de forma preventiva Welsh mentre devora un plat d’ous amb patates hores abans de convertir-se en el convidat estrella del Brit Under Fest, un nou festival de cultura britànica que se celebra aquest cap de setmana al Poble Espanyol. ¿Irònic? Ell mateix ho reconeix.
L’escriptor, ara embarcat amb Hombres enamorados (Anagrama) en la cinquena novel·la del cicle – sense comptar, això sí, la interseccional Un polvo en condiciones– que si ha decidit desfer part del camí ha sigut per interessar-se pel que els passa als de vint-i-tants quan, "d’alguna manera, cauen en l’amor romàntic seriosament per primera vegada". En aquella època, remarca, tot són dubtes, però també decisions transcendentals. "No saps ni en quin pub beuràs, però has de prendre decisions tan importants com l’habitatge, la carrera professional, els fills, els viatges o la feina que acaben definint la vida", observa.
En aquest context es mouen, cadascun a la seva manera, els quatre trapelles, Sick Boy sobretot, que es converteix en una veu accidentalment reveladora en l’intent d’ascendir ràpidament en l’escala social. "Si d’alguna cosa tracten els meus llibres és de gent desposseïda, privada de drets. En una mesura o una altra, tots hi som ara mateix. No sembla que tinguem cap control sobre els resultats o les decisions que prenem", teoritza.
Com a Skagboys i Porno, els ingredients que utilitza són una barreja d’humor grotesc i salvatge, desinhibició carnal a cabassos i química recreativa capaç de reviure The Haçienda. També una mica d’èxtasi, de cultura rave i els estralls de la desindustrialització com a reflex del que el mateix autor denomina tecnofeudalisme.
Notícies relacionades"Com els protagonistes de la novel·la, estem passant una crisi existencial, perquè estem començant a descobrir que haurem de viure en un món sense feina remunerada, perquè la tecnologia l’està destruint", afirma.
L’addicció, fil conductor de tota la saga, es cola aquí entre les esquerdes d’una amistat en precari equilibri i unes relacions que Renton, Sick Boy, Begbie i Spud faran tot el possible per sabotejar. "Vivim en un món que està organitzat per a l’addicció. Vull dir, aquest és un dels camins més grans cap a l’addicció [assenyala el mòbil que hi ha sobre la taula]. Bàsicament anem per la vida substituint les nostres addiccions i intentant trobar-ne d’altres més enriquidores", reflexiona.
