Relacions entre socis de Govern

Els atacs de Rufián a Puigdemont incomoden la direcció d’ERC

  • El líder republicà a Madrid trenca per tercera vegada la consigna interna de no esperonar amb invectives la reacció de Puigdemont i els seus

Els atacs de Rufián a Puigdemont incomoden la direcció d’ERC

José Luis Roca

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La cara de Pere Aragonès, mentre el juntaire Albert Batet desglossava el que Gabriel Rufián havia dit a TV-3 sobre Carles Puigdemont, era seriosa, circumspecta. Mirada al sostre. El líder d’ERC a Madrid, arran del premi Diputat 2.0, amb referència a la seva presència a Twitter, atorgat per l’Associació de Periodistes Parlamentaris de Madrid, va asseverar que «dir que no l’has cagat alguna vegada a les xarxes socials és mentir. Ara bé, dir que per un tuit meu es va proclamar la independència de Catalunya és de tarat. Tarat és qui la va proclamar, no qui va publicar un tuit». Aragonès, en el seu torn, es va desmarcar i va anunciar rectificacions. Minuts després, Rufián es va disculpar.

Si hi ha una consigna que se segueix al peu de la lletra a ERC és la de no esperonar Junts amb invectives i, especialment, Puigdemont, un líder amb fort predicament fins i tot entre les bases republicanes del ‘rerepaís’, però que, lentament, opinen els republicans, va caient en una letargia mediàtica. La cautela és extrema, per exemple, arran de la llei del català a les aules, els republicans han evitat filtrar detall algun temorosos que fos causa i motiu suficient per als postconvergents per retirar-se, per segona vegada, del consens.

I just el dia en què el consens es visualitza, tant en les votacions com a la foto que es van fer els grups després d’aprovar la llei, Rufián va sacsejar el ‘vesper’ amb el pal. Els primers incrèduls, els que es van posar les mans al cap, i van deixar anar algun exabrupte, van ser els seus. «És incomprensible, quan aquí hem forjat un consens pel català després de mesos de treball, ell va i el rebenta»

«És la tercera vegada que esmenta Puigdemont per enfurismar Junts», recorda una altra veu que recorda les seves intervencions sobre els contactes del mateix expresident i el seu entorn amb Rússia, el 2017, així com la frase llançada al podemita Jaume Asens, «deixa d’anar tant a Waterloo’. I fins i tot s’atreveix amb un vaticini: «S’està cavant la seva pròpia tomba».

Tanmateix l’opinió sobre Rufián no és unànime en contra seu. Sense treure ferro a l’«error» que va suposar relacionar les paraules ‘Puigdemont’ i ‘tarat’, veus rellevants del partit aposten per «cuidar-lo i ajudar-lo perquè respon als atacs permanents i constants dels convergents». Són les mateixes veus que recorden que amb Rufián, ERC ha guanyat dues vegades consecutives unes eleccions generals, el 2019, doblegant el PSC, i penetrant en àrees fins ara ignotes electoralment per als republicans.

Notícies relacionades

«I ha vençut dues vegades Laura Borràs», apunta la mateixa veu, convençua que allà és on dol a Junts. I per aquesta raó, la de la penetració, és a dir, l’‘eixamplament de la base’ que tant ha pregonat al duo director d’ERC, Oriol Junqueras, és la que va motivar l’oferiment de tots dos a Rufián que encapçali la llista electoral per a les municipals a Santa Coloma.

¿Posen aquestes polèmiques sobre Puigdemont en perill aquest oferiment? «Per descomptat que no», assevera un bon coneixedor de les interioritats del partit, «perquè el nostre projecte és engrandir el moviment, fer-lo més divers. No volem un moviment pur i els postconvergents ataquen Rufián per això, per no ser pur»