Borràs i Turull lideren Junts en un conclave d’unitat però amb baixa participació

Laura Borràs i Jordi Turull són ja formalment la nova presidenta i secretari general de Junts. Però ho són amb només el 29% i el 30% del total dels 6.000 possibles votants del partit (el 78,5% i el 92% dels vots emesos, en un context de baixa participació). Ho són després d’un conclave plàcid i d’autoafirmació però amb un nivell de participació en les votacions alarmantment baix (no ha arribat ni al 40% del cens) que mira d’unir posicions després de dos anys de cert sotsobre intern i en un moment en què ERC ostenta per primera vegada la presidència de la Generalitat i Junts se la juga en les pròximes municipals. Tots dos han remarcat en els seus dos discursos, en una jornada a Argelers marcada pel missatge combatiu de Puigdemont que marca la línia de futur: ancorar-se en l’execució de la independència amb una estratègia oposada a la d’ERC. Això sí, sense abandonar el Govern.

En les votacions, que no tenien cap sorpresa perquè no hi havia competició interna, sí que destaca a part de la baixa participació (van votar una mica més de dues mil persones d’un cens de sis mil) el baix nivell de recolzament del nou secretari d’organització, David Torrents (918 vots absoluts), així com d’Aurora Madaula (919 vots), una de les noves quatre vicepresidències.

«O independència o independència»

Turull ha afirmat que vol ser secretari general per ser útil i per culminar el procés independentista i anar «a totes». El nou secretari general ha dibuixat un partit que sigui útil. Tot en un missatge optimista i de mà estesa. «Estem aquí més junts i compromesos que mai», ha proclamat. «Ara l’objectiu és independència o independència», ha resumit en la seva intervenció. «És una urgència passar a l’acció», ha rematat.

Puigdemont marca el pas malgrat deixar el càrrec

Notícies relacionades

El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

Tot això en un conclave plàcid en què Carles Puigdemont ha deixat la presidència però no el lideratge del partit. I ho ha fet enviant un encàrrec claríssim: carregar desacomplexadament contra el pactisme d’Esquerra i combatre l’Estat amb un missatge combatiu perquè el seu partit no caigui en la temptació d’asserenar-se en el Govern. Però aquí hi ha la dificultat, perquè poques hores més tard l’exconseller Toni Comín reclamava convertir el Govern «d’una santa vegada» en una «eina de confrontació» amb l’Estat, així com portar a terme un «desbordament radicalment democràtic». «No hem vingut a escalfar cadires, per a això ja hi ha altres partits», ha dit.

Per la seva banda, el secretari general també sortint, Jordi Sànchez, ha preferit remarcar en el seu missatge la necessitat de la unitat independentista i la unitat dins de Junts, partit que ha viscut sota el seu mandat moments de sotsobre. «Ja n’hi ha prou de buscar excuses externes, perquè de l’Estat no podem esperar res de bo. Siguem capaços d’assumir la responsabilitat que tenim tots i també la gent al capdavant de les institucions: la nostra actuació pot canviar tendències». Dirigint-se a la resta de partits i entitats independentistes, ha afirmat: «Tornem a treballar per buscar la unitat estratègica que avui no tenim». «O tirem junts endavant o ens penjaran per separat», ha conclòs amb un missatge també de «desig d’unitat» a Junts. Sànchez ha carregat, com Puigdemont, contra la via del diàleg amb l’Estat, però no s’ha abonat en això com en la cohesió interna.