La vida s’obre pasa la Ciutat dels Morts

La Ciutat dels Morts ocupa tot just vuit quilòmetres quadrats de la ciutat del Caire, però hi viu prop d’un milió de persones, una xifra que algunes fonts eleven a un milió i mig. Aquest gran cementiri, que es va originar al segle VII i va anar creixent fins al segle XV, va començar a ser usat per aixecar habitatges els anys 80 del segle passat, quan la capital egípcia va començar a créixer exponencialment (ara té 10 milions d’habitants i més del doble a la seva àrea metropolitana). Les barraques, les cases de fusta i després de maó van començar a créixer entre tombes i mausoleus, per convertir la necròpolis en una petita ciutat on la pobresa s’aguditza. Fins a aquesta zona del Caire es va traslladar ahir la Reina per inaugurar una exposició fotogràfica sobre la vida de cada dia a l’antic cementiri, donar visibilitat a la cooperació espanyola i recolzar les dones que recuperen oficis artesanals i implicar-se en l’economia local.

Letizia va visitar la mostra de l’egipci Mohamed Mahdy i l’espanyola Laura Silleras, que van fotografiar la rutina dels egipcis a la Ciutat dels Morts, on la vida i la mort es relacionen constantment, fet que convida a una reflexió sobre la presència i l’absència i la fragilitat humana. Tots dos artistes van explicar a la Reina els seus treballs, que s’exposen en el complex cultural de la mesquita del sultà Al-Ashraf Qait Bay.

En aquest centre cultural es desenvolupa el projecte de la Cooperació Espanyola Millorar les oportunitats de desenvolupament socioeconòmic i cultural de les dones i infància de la Ciutat dels Morts, que intenta reduir la desigualtat en l’accés a oportunitats, enfortir la inclusió social, la igualtat de gènere i donar valor al patrimoni local. Al voltant hi ha diversos tallers en què les dones recuperen oficis artesanals de joies i marroquineria, una tasca que la Reina ha anat a conèixer presencialment.

A la nit, Letizia i Felip VI es van quedar bocabadats després de visitar l’imponent temple d’Hatshepsut, a la ciutat de Luxor, a 650 quilòmetres al sud del Caire (Egipte). El monument funerari de la reina-faraona que va estar en el poder entre l’any 1513 i el 1490 abans de Crist des d’aquests dies disposa de sistemes de seguretat i una il·luminació exterior que porten el "segell d’Espanya", com va dir el monarca.

Notícies relacionades

El PP català es desmarca del suport d’Albiol al Pacte Nacional per la Llengua

El Rei recolzales reformes estructuralsd’Egipte

Sistemes de seguretat

Després d’admirar durant una estona el temple per fora, els Reis es van acostar a la premsa i van celebrar el resultat del projecte en què han estat involucrades gairebé una desena d’empreses. "Ha sigut un gran encert i demostra que aquest esforç es pot continuar fent. No només és la tasca arqueològica i la posada en valor de llocs tan emblemàtics, com la il·luminació, que permet veure’l de nit, sinó també protegir-lo adequadament amb tots els sistemes de seguretat que s’hi han instal·lat", va declarar el Rei. Els jaciments arqueològics a Egipte han patit el flagell del terrorisme diverses vegades. La necessitat que té Egipte d’oferir un turisme segur, per protegir una font d’ingressos que representa el 23% del PIB, ha portat el país àrab a reforçar els monuments més importants del país, alguns a través d’empreses espanyoles.