Ofensiva judicial

L’advocat de Puigdemont denunciarà a Europa el jutge del CNI pel seu espionatge

  • Argumenta que va participar en resolucions sobre els fugits del procés o respecte a Torra coneixent la seva estratègia de defensa

  • La primera part de l’ofensiva judicial en què treballa el bufet s’interposarà en els procediments oberts al TJUE i el TGUE

  • ESPECIAL MULTIMÈDIA: Pegasus: l’intrús que pirateja la política espanyola

L’advocat de Puigdemont denunciarà a Europa el jutge del CNI pel seu espionatge

EFE

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

L’advocat Gonzalo Boye, que compta entre els seus clients amb els expresidents catalans Carles Puigdemont i Quim Torra i els exconsellers fugits Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig, figura entre les 18 persones que van ser vigilades pel CNI amb la preceptiva autorització del magistrat encarregat d’això al Tribunal Suprem, Pablo Lucas, que com a membre de la seva sala contenciosa administrativa s’ha pronunciat sobre els anteriors en determinades resolucions.

Aquesta circumstància és sobre la que Boye, que ja ha interposat una querella als jutjats de Madrid pels 19 atacs soferts, articularà la seva ofensiva judicial contra el magistrat del CNI per no abstenir-se en els assumptes que afectaven els seus defensats, malgrat conèixer-ne l’estratègia de defensa, segons considera que es desprèn a l’autorització judicial de la seva vigilància que el magistrat va anar prorrogant cada tres mesos en funció de la sol·licitud que li anaven plantejant els serveis d’intel·ligència.

En causes obertes

Fonts de l’entorn de Puigdemont van assenyalar a EL PERIÓDICO que el seu primer pas serà plantejar l’ocorregut davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i el Tribunal General de la UE en els procediments que hi ha oberts, en què ja consten resolucions firmades, entre altres magistrats, per Lucas en relació amb Torra, Ponsatí, Comín i Puigdemont. Al ser el magistrat que autoritzava les escoltes al seu advocat defensor, vulnerava el dret de defensa d’aquests, al permetre-li conèixer la seva estratègia de defensa.

La Sala Tercera del Suprem és l’encarregada, entre altres assumptes, de resoldre els recursos contra les decisions de la Junta Electoral Central i s’ha pronunciat sobre la pèrdua dels seus escons a causa d’inelegibilitat.

Entre aquests procediments també figuren els dubtes que va elevar el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en relació amb les euroordres davant la negativa belga a entregar Puig per no considerar l’alt tribunal espanyol el competent per sol·licitar la seva entrega a Espanya.

Tot i que el magistrat del CNI autoritza les escoltes sol·licitades per aquests serveis i no és informat de l’avanç de les indagacions, les fonts consultades asseguren que les seves interlocutòries estaven àmpliament motivades i inclouen dades que donen a entendre que podia conèixer els passos que seguiria el lletrat en certs procediments judicials, cosa que vulneraria els drets dels defensats i és el motiu pel qual els advocats disfruten d’una especial protecció.

Antecedent de Garzón

De fet, la intervenció de les comunicacions dels detinguts pel cas Gürtel i els seus advocats va ser el motiu pel qual el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón va ser apartat de la carrera judicial després de la seva condemna, via que l’entorn de l’expresident no descarta plantejar, després de sol·licitar la nul·litat de les actuacions de les causes en curs, segons va avançar aquest divendres ‘El Confidencial’ i ha confirmat aquest diari.

Notícies relacionades

L’ofensiva contra el que ha sigut magistrat del CNI des del 2009 se suma a les diferents querelles presentades per alguns dels més de 60 espiats amb Pegasus, segons va destapar un informe del Citizen Lab, dependent de la Universitat de Toronto. El mateix Boye va interposar una querella contra l’empresa israelià responsable del ‘software’ espia que va correspondre al jutjat número 29 de Madrid, la titular del qual, si ho considera necessari per deixar-ne constància en el procediment, podria sol·licitar la desclassificació de les interlocutòries en què des del 2019 s’acordaven les escoltes i que va mostrar la directora del CNI en la comissió de secrets oficials.

Al Jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona se n’hi han anat acumulant d’altres, ja que des de fa més d’un any investigava les denúncies de l’expresident del Parlament Roger Torrent i de l’exdiputat d’ERC Ernest Maragall.