La querella de l’advocat de Puigdemont per Pegasus correspon a una jutge que va estar a Interior amb el PP

El seu titular és Cristina Díaz Márquez, que va ser portaveu regional de l’Associació Professional de la Magistratura i ha tingut alguns càrrecs de caràcter tècnic amb Governs del PP sempre relacionats amb la seguretat.

Segons consta en el currículum que al seu dia va fer públic el Ministeri de l’Interior, el febrer del 2012 va ser nomenada directora general de Política Interior fins que el juliol del 2015 va passar a ser directora general de Seguretat de la Comunitat de Madrid, sota la presidència de Cristina Cifuentes.

El novembre d’aquell mateix any va assumir la Direcció General de Justícia i Seguretat i el febrer del 2017 va tornar a ser nomenada directora general de Política Interior amb Juan Ignacio Zoido al capdavant d’Interior, càrrec del qual va ser cessada per l’actual ministre, Fernando Grande-Marlaska.

Informe al fiscal

La magistrada previsiblement haurà ara de sol·licitar informe al fiscal per després pronunciar-se sobre l’admissió a tràmit de la querella, diligència que és pràcticament obligada quan es denuncien fets que són constitutius de delicte.

Boye es va querellar per delicte de descobriment i revelació de secrets contra les empreses israelianes NSO i Q Cyber Technologies, la luxemburguesa Osy Technologies, tres dels seus responsables i les persones que estiguin involucrades en la intromissió il·legítima del seu telèfon.

A través de Twitter

Notícies relacionades

La denúncia de l’Advocacia de l’Estat situa la intromissió en el telèfon de Sánchez el 19 i el 31 de maig del 2021

Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán

En l’escrit, de més d’un centenar de pàgines, l’advocat assegura haver sigut víctima entre el gener i el maig de l’any 2020 d’almenys 18 atacs mitjançant Pegasus, a través de missatges SMS que contenien un enllaç «maliciós», disfressat de notificacions de Twitter relacionades amb suposats tuits d’organitzacions com l’oenagé Human Right Watch i el diari ‘The Guardian’.

L’altre atac va ser el 30 d’octubre d’aquell any, fet que «coincideix amb rellevants esdeveniments a efectes professionals del querellant, com a lletrat en exercici», perquè 48 hores abans havia sigut arrestat Josep Lluís Alay», excoordinador de Polítiques Internacionals de la Generalitat. Per això al secret de les comunicacions i al dret a la intimitat que té com qualsevol ciutadà, hi suma el secret professional i el dret de defensa dels seus clients.