Les claus europees
¿Què decidirà el TJUE respecte a Carles Puigdemont?
La importància de la resolució explica l’assistència dels advocats de tots els processats pel procés que estan en rebel·lia
El debat, centrat en quan es pot denegar una euroordre, tindrà conseqüències per a tots aquells que van fugir de la justícia espanyola
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va celebrar el dia 5 una vista per resoldre els dubtes que fa 13 mesos li va elevar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena amb l’objectiu de decidir si havia de tornar a instar l’entrega de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de fugits del procés a través de noves euroordres. La importància que tindrà el dictamen en el futur de les ordres de detenció i entrega europea es pot apreciar en la presència d’advocats, que van participar en la sessió.
Van prendre la paraula tots els lletrats dels fugits, inclosos els de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, tot i que totes dues es troben a Suïssa, per tant, la reclamació a través d’aquesta eina de cooperació policial i judicial europea no es pot utilitzar. També hi van participar representants d’Espanya, Bèlgica i la Comissió Europea, i van anar-hi sense intervenir els de Polònia i Romania.
¿Què ha de decidir exactament el tribunal europeu?
Ha de decidir si un país de la Unió Europea pot denegar l’entrega d’un reclamat per un altre, perquè sospita que en aquest segon país es poden vulnerar els drets fonamentals. Entre altres motius, perquè considera que el tribunal que cursa l’euroordre no és el competent per investigar-lo i jutjar-lo. Això és el que va argumentar la justícia belga per rebutjar l’entrega a Espanya de l’exconseller d’Agricultura Lluís Puig.
¿Què diuen la Fiscalia i la representació espanyola?
El fiscal del Suprem Fidel Cadena va dedicar els seus 10 minuts de paraula a defensar que la decisió per la qual, malgrat el que digui Bèlgica, el Suprem és competent per investigar els líders del procés es basa en la llei orgànica del poder judicial, la d’enjudiciament criminal i el mateix Estatut, que confereix a l’alt tribunal el fur davant el qual responen els diputats del Parlament per delictes comesos fora de Catalunya.
Va negar l’arbitrarietat en la reclamació dels fugits i, per tant, de vulneració dels seus drets fonamentals, com va recordar que hi havia el Tribunal Constitucional al rebutjar els recursos d’empara dels condemnats. La representant d’Espanya va sostenir que si se segueix el criteri belga, l’euroordre es convertiria en «inoperant».
¿Què diuen les defenses i la representació belga?
Les defenses, en què Gonzalo Boye, advocat de Puig, Toni Comín i Puigdemont, va acaparar el pes de les intervencions, van afirmar que el Suprem actua amb arbitrarietat, perquè el segon nivell de responsabilitat en el procés està sent investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és el que consideren que s’havia d’ocupar de tothom. Defensen la decisió belga respecte a Puig que es va basar en el grup de treball de l’ONU sobre detencions arbitràries que va al·legar l’existència de vulneracions de drets en el procediment.
La representació belga es va emparar en la separació de poders per no defensar la posició del seu magistrat contrari a l’entrega. Davant les preguntes del magistrat que serà ponent de la sentència, Lars Bay Larsen, Bèlgica va admetre la possibilitat d’un canvi de criteri amb la jurisprudència que s’estableixi.
El president del tribunal, Koen Lenaerts, va fer insistir especialment en les seves preguntes a les defenses en les resolucions del Constitucional que neguen vulneracions.
¿Què diu la Comissió Europea?
El representant de Brussel·les a la vista, l’espanyol Julio Baquero Cruz, va al·legar que la jurisprudència del tribunal només admetia rebutjar una euroordre si al país que reclama la persona hi ha una fallada sistèmica, tret d’excepcions, com una malaltia. Les seves paraules van portar a la magistrada Lucía Serena Rossi a rebatre’l amb l’argument de si això significava que calia deixar desemparats els problemes puntuals. Baquero va advocar llavors a plantejar-ho en dues etapes, partint del sistema.
¿Quan es sabrà la sentència?
L’advocat general Jean Richard de la Tour va anunciar que formularà les conclusions, que solen marcar el sentit de la sentència final, el 14 de juliol. Fonts jurídiques assenyalen que la sentència se sol conèixer un mes després.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Tribunal Suprem Bèlgica Toni Comín Carles Puigdemont Anna Gabriel Marta Rovira Tribunal Constitucional Clara Ponsatí Lluís Puig
- BARCELONA SINGULAR El sorprenent carrer de Rogent, la rambla del Camp de l’Arpa
- TELEVISIÓ I MAS Un documental tan necessari com imprescindible
- Barcelona, protagonista Eholo, el ‘software’ per a psicòlegs que ha validat la dana
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Emma Carrasco: "Després dels Jocs Olímpics tens una sensació de buit"