El segon ‘miracle’ de la llibreta del doctor Gras

Mesos abans de ser reclutat per participar en la transcendental batalla, Aubeso es va acomiadar dels seus tres fills a l’Estació de França de Barcelona. No els va tornar a veure. Guixer de professió, va ser mobilitzat per l’Exèrcit republicà la primavera de 1938 i va ser atrapat per l’enemic a l’agost. La seva família només sabia, gràcies a una carta, que estava malferit. Fins que, el 2016, un estudi de geolocalització de fosses de la Universitat Rovira i Virgili va incloure a la del Mas de Santa Magadalena els noms de 20 soldats que haurien mort a l’hospital associat a aquesta localització, situada al terme municipal de Móra d’Ebre. El de Josep Aubeso n’era un.

«Fa un mica més d’un any, la Generalitat ens va dir que hi havia pistes clares que el meu avi era allà», explica Roger Roig, net d’Aubeso. El Mas de Santa Magdalena és la fossa de la Guerra Civil més gran localitzada fins ara; entre el desembre de 2020 i el juliol de 2021, en aquest lloc, la direcció general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia va recuperar, mitjançant una intervenció arqueològica, 177 individus.

La història d’Aubeso és semblant a la d’altres milers de morts durant la guerra: el cens de desapareguts de la Generalitat té 6.311 noms inscrits. De la dificultat d’exhumar sepultures de fa gairebé 90 anys dona compte que, fins ara, s’hagi intervingut en menys del 10% de les més de 671 fosses que el Govern calcula que hi ha a Catalunya.

El final feliç, si es pot dir així del fet que la família pugui recuperar les restes d’Aubeso tants anys després, no hauria sigut possible si una de les seves filles, Carmen Aubeso, no s’hagués posat en contacte amb la Generalitat, si el 2005 el seu pare no hagués sigut inscrit en el registre de persones desaparegudes i ella no hagués donat posteriorment una mostra de l’ADN.

Confirmació per ADN

Amb això n’hi va haver prou perquè, fa poc més d’un mes, truquessin a Roger Roig per informar-lo que «ja tenien una prova positiva»: l’ADN de la mostra coincidia amb les restes d’un dels sepultats al Mas de Santa Magdalena. «No és fàcil que encara se’n conservin mostres als ossos», diu Roig.

Tampoc és fàcil disposar de proves tan concloents com les anotacions del doctor Gras Artero. Aquest cirurgià i capità mèdic de l’Exèrcit republicà va escriure sobre Aubeso en una de les llibretes que va dedicar als casos que havia tractat durant la batalla de l’Ebre. Aquests documents van ser conservats pel seu fill, el també doctor Miquel Gras de Molins, i van ser digitalitzats per l’Associació No Jubilem la Memòria del Priorat. 

En concret, el cas d’Aubeso era a la segona llibreta del doctor Gras. Per les anotacions es coneix que va arribar a l’hospital molt malferit a les nou del matí del 20 d’agost. «Diagnòstic: cuixa i maluc esquerre amb destrucció completa de l’articulació, fractura completa del terç superior del fèmur i enorme destrossa muscular amb gangrena gasosa». «Va arribar rebentat», resumeix el seu net. Les ferides d’Aubeso van provocar la seva mort 31 hores després, a les 4 de la tarda del 21 d’agost del 1938.

La d’Aubeso és la segona identificació satisfactòria del Mas de Santa Magdalena. La primera va ser la d’Andreu Flores i Flores, les restes del qual van ser entregades al març pel president Pere Aragonès i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, als seus familiars al cementiri d’Arenys de Munt.

Indagacions al Valle de los Caídos

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Al principi, no semblava fàcil que els descendents d’Aubeso trobessin les seves restes. Quan la seva filla es va dirigir a la Generalitat per demanar informació sobre la seva desaparició, la investigació no va trobar en primera instància cap resultat. «Hi havia fins i tot un informe del Valle de los Caídos, perquè van portar a enterrar allà alguns soldats republicans com a humiliació addicional», apunta Roig. Però Aubeso tampoc era allà.

La llibreta del doctor Gras va ser l’element clau per a la resolució del cas, però Roig destaca la feina «excel·lent» de tots els que han intervingut en la identificació del seu avi. Només lamenta que la seva mare, que ara té 89 anys i participa aquest diumenge en l’acte d’homenatge juntament amb Ciuró, hagi hagut d’esperar tant temps per trobar les restes del seu pare.