Reunió del Cercle d’Economia
Feijóo s’ofereix com a garant de l’«estabilitat» davant una Espanya de «conflicte i trinxera»
El líder del PP s’estrena davant els empresaris catalans apostant per retocar la política fiscal per contenir la inflació
Posada de llarg d’Alberto Núñez Feijóo per desplegar el seu pla econòmic. El líder del PP s’ha estrenat davant els empresaris en la XXXVII reunió del Cercle d’Economia a Barcelona i ha detallat la seva proposta per contenir la inflació a fi de guanyar-se l’elit catalana. La seva recepta passa per la racionalització de la despesa supèrflua, per baixar l’IVA en un 5% en l’energia elèctrica i el gas, per ajustar l’IRPF, per actuar sobre l’impost de societats i per redissenyar l’assignació dels fons europeus.
Així, el nou dirigent popular s’ha ofert com a garant de l’«estabilitat» davant una Espanya on regna «el conflicte i la trinxera», burxant que les tensions i dissensions al si del Govern afegeixen incerteses a la prosperitat econòmica. «El nostre país està patint inestabilitat política i econòmica i, en els dos casos, cada vegada amb més virulència», ha etzibat, criticant el president del Govern, Pedro Sánchez, que no acceptés el seu pla i que no posés l’espatlla per arribar a grans consensos.
El procés, ha dit Feijóo, empitjora encara més aquest turbulent escenari perquè, amb la invasió russa a Ucraïna, ha passat «de ser un instrument suposadament alliberador a convertir-se en una peça per intentar subordinar les democràcies occidentals a una potència autocràtica», ja que Rússia pretén debilitar la UE i fragmentar estats. Segons el seu parer, el sobiranisme és un «mal negoci» que «només genera frustració i paràlisi» al minvar les institucions de l’autogovern. «Catalunya ha de desconnectar menys i reconnectar més», ha inquirit, centrant-se en apostes com el Corredor Mediterrani i l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat.
Les solucions al conflicte català, ha afirmat, són a la Constitució, Carta Magna que ha posat en relleu com a salvaguarda de l’essència pròpia de cada territori dins d’Espanya i batejant-se com a «autonomista»: «És una personalitat que no és capritxosa com algunes mentalitats centralistes afirmen. No la cultivem pel desig de castigar els altres, sinó per preservar una herència i per contribuir a allò comú» [...] . No entenc identitat com a forma de rebel·lia arbitrària, sinó com una manera de reafirmar el que cadascú és», ha assegurat.
Distàncies amb Vox
Feijóo s’ha esforçat a allunyar-se de l’extrema dreta després del pacte a Castella i Lleó, i a les portes d’uns comicis a Andalusia, amb un retrat sobre les Comunitats Autònomes com a part de l’Estat i no com a realitat juxtaposada. «Tenim tres coses que ens diferencien: som un partit europeista i formem part del primer partit d’Europa, som un partit autonomista i som un partit de gestors», ha aclarit, mentre que Vox «no ho té clar».
El dirigent popular ha sigut el teloner del president del Govern, Pedro Sánchez, que aterra a Catalunya en plena crisi amb ERC per l’espionatge i un dia després que la directora del CNI, Paz Esteban, revelés al Congrés que l’organisme que lidera ha vigilat 18 independentistes amb ordre judicial, entre ells, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont.
Les primeres espases de la direcció catalana –Alejandro Fernández, Santi Rodríguez, Dolors Montserrat, Llanos de Luna i Manu Reyes– veuen la figura de Feijóo com un antídot per reflotar electoralment a Catalunya, amb un discurs molt més moderat que el seu antecessor i amb més sensibilitat territorial, amb un discurs en què passa de puntetes per la confrontació processista i centrat en el món econòmic.
