El futur després de la convalidació, per la mínima, del decret anticrisi

Sánchez intentarà salvar ERC com a soci després del cop de porta pel ‘Catalangate’

  • L’Executiu confia que la comissió de secrets, que es reunirà probablement la setmana vinent, serveixi per desinflamar la crisi amb els republicans

  • Des d’ERC es queixen que el Govern deixa «poc marge de maniobra» però demanen no «anticipar esdeveniments» sobre el suport parlamentari al PSOE

Sánchez intentarà salvar ERC com a soci després del cop de porta pel ‘Catalangate’

REUTERS / INTS KALNINS

7
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Pedro Sánchez, un líder polític flexible, que ha fet de la resiliència la seva marca personal, va tornar a salvar un altre moment culminant de la legislatura. I no estava cantat. Ni de bon tros. Va aconseguir convalidar aquest dijous el reial decret llei de mesures de resposta a les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, gràcies al decisiu recolzament d’EH Bildu i amb el rebuig del PP i una ERC molt dolguda amb el Govern pel ‘Catalangate’. Una aprovació, això sí, per la mínima, per quatre vots escanyolits, però suficients. Per 176 sís i 172 nos i només una abstenció. Aquesta vegada, i a diferència del que va passar amb la reforma laboral, sense contratemps i sense errors de cap diputat. Un resultat net, majoria absoluta. Però aquests números freds rubricaven una negociació portada al límit durant els últims dies, una combinació que només va acabar de quadrar pocs minuts abans que arrenqués el ple del Congrés i que visualitzava un segon i important cop de porta dels republicans en una altra votació nuclear. Un distanciament que creix i que fa sorgir molts dubtes de cara al futur.

Dels llavis de ministres i alts càrrecs del PSOE sortia, gairebé com si fos una conjura, una convicció: «Ho reconduïrem». Era la seguretat que malgrat totes les ensopegades, malgrat que la fractura s’eixampla, serà possible reconstruir la relació amb ERC, molt erosionada ara pel presumpte espionatge a l’independentisme a través del ‘software’ israelià Pegasus. La formació d’Oriol Junqueras continua sent, a ulls dels socialistes, un soci habitual de la legislatura. Però no l’únic i no per qui passen necessàriament totes les votacions. No va donar suport a Sánchez en la reforma laboral, al febrer, i tampoc aquest 28 d’abril, al paquet anticrisi. Ara, els socialistes esperen que la crisi es desinflami un cop se substanciï la compareixença de la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), previsiblement la setmana vinent, en l’acabada de constituir comissió de secrets oficials del Congrés.

Sens dubte, l’Executiu va poder respirar aquest dijous després d’entreveure una tensió creixent durant unes quantes jornades. Corria el risc seriós que el seu pla de xoc caigués derrotat. Al final, va armar una majoria alternativa. 176 vots nodrits del PSOE, Unides Podem, el PNB, Bildu, el PDECat, Més País, Compromís, el BNG, Nova Canàries, el PRC i Terol Existeix. En el bloc del no, Vox, ERC, Ciutadans, Junts, la CUP, els dos exdiputats d’UPN, Fòrum Astúries, l’ex de Cs Pablo Cambronero i, finalment, i després de fer molta volta, el PP. L’única abstenció va procedir de la parlamentària de Coalició Canària. El text es tramitarà ara com a projecte de llei –un gest del Govern per lligar els vots–, cosa que permetrà introduir canvis. Ha guanyat la «política sana», la que «connecta amb les demandes i necessitats dels ciutadans», davant la «política malsana», la que «dona l’esquena al carrer», es va felicitar Sánchez davant els periodistes a l’acabar-se el ple.

El president no va diferenciar entre els que havien caigut en el «politiqueig», entre els que apostaven pel «com pitjor, millor». No va carregar contra ERC (tampoc es va acarnissar amb el PP d’Alberto Núñez Feijóo), però tampoc va fer gestos de cara al futur. Tampoc ho va fer a la tribuna la diputada republicana Montse Bassa. «Coneixen intimitats de les nostres famílies, amics i gent pròxima», va deplorar, per tornar a demanar la caiguda de Margarita Robles, demanada la vigília pel president, Pere Aragonès, per les paraules de la ministra de Defensa en la sessió de control amb què venia a justificar la vigilància als dirigents independentistes el 2019.

El «gran dilema» dels republicans

El no d’ERC, de fet, es va forjar dimecres a la nit després d’una reunió «molt llarga» en què, segons fonts presents, es va evidenciar un «gran dilema», ja que el nou cop de porta a Sánchez suposava rebutjar un decret amb mesures beneficioses per als ciutadans, com la bonificació de 20 cèntims el litre de combustible. Però va acabar imperant el criteri que la justificació de Robles i la fèrria defensa que feia la Moncloa de la ministra era una «falta de respecte als esforços» que havia fet el partit.

Les paraules de la ministra van revoltar ERC, però també van agitar Unides Podem. Pel to, van sembrar igualment un cert malestar dins el PSOE, per haver trencat l’estratègia de calculat apaivagament que havien seguit Sánchez i el seu home fort en el Gabinet, Félix Bolaños. Però el seu càrrec no estava en perill. Des de la Moncloa i el partit la van blindar, advertien que el president no es planteja el seu cessament perquè no ha fet «res irregular» i perquè el CNI, en les seves mans, ha actuat «d’acord amb la llei». O sigui, amb empara judicial. Cedir el seu cap, observaven, seria tant com reconèixer una il·legalitat, i justament el Govern repeteix que té la «consciència tranquil·la».

Sánchez responia aquest dijous a la premsa amb un «per descomptat» quan li van preguntar si mantenia la confiança en la seva ministra, la més ben valorada del seu Gabinet i amb capacitat per arribar a l’electorat més moderat. En l’entorn de Robles es congratulen de la resposta «del carrer», del recolzament que li donen els ciutadans, i ressalten que el president, amb qui té una interlocució fluida i directa, ja coneix el seu to, que és el de «sempre». «Ella aporta, per bé o per mal, coratge, valentia i principis», il·lustren fonts molt pròximes.

I ara, ¿què? La resposta no està clara. En la immediatesa, no es preveuen més gestos cap a ERC dels ja anunciats per aclarir el ‘Catalangate’. «Pas a pas», assenyalava una destacada ministra. El següent és la comissió de secrets oficials, desbloquejada aquest dijous amb la votació, per majoria absoluta (ja no per tres cinquens), dels seus 10 integrants. Quatre, d’ERC, Bildu, Junts i la CUP, no avalats per les dretes. L’òrgan es reunirà probablement la setmana vinent i aquí compareixerà la directora del CNI, Paz Esteban. La confiança és que aquesta sessió servirà per explicar els fets, sense reserves (és l’únic fòrum on es pot revelar informació classificada), i calmar l’independentisme. Però ERC ja ha advertit que no li val, que vol una comissió d’investigació i dimissions.

Cada cop, més costós

A partir d’aquí, asseguren des del Govern i el Grup Socialista, se seguirà «dialogant amb tothom, com sempre s’ha fet», i treballant «votació a votació», també amb ERC. «En absolut» es vol perdre els republicans com a socis, assenyala un rellevant ministre, es buscarà reconstruir la confiança. Ara bé, com indica un càrrec de la Moncloa, també la votació del decret anticrisi ha fet veure a ERC que «no és imprescindible»: «Ha amenaçat i ha perdut», perquè la convalidació es va aconseguir enfilant una altra majoria, «així que amb Bildu i Ciutadans, segons els casos, es poden treure votacions».

Notícies relacionades

Per ara, no s’ha escampat la percepció que la legislatura està trencada, acabada, tot i que alguns parlamentaris socialistes assenyalaven en el ple que, en funció del que passi en les següents setmanes, podria guanyar força la sensació que serà molt difícil acabar el mandat quan Sánchez preveia, el desembre del 2023. «Passi el que passi, el que està clar és que cada projecte del Congrés ens costarà més», constaten des de la cúpula parlamentària.

La visió d’ERC és fosca. De cara al futur, fonts republicanes adverteixen que el Govern està deixant «poc marge de maniobra», però tot seguit demanen «no anticipar esdeveniments» sobre el futur recolzament parlamentari al PSOE. Abans de les paraules de Robles, l’estratègia d’Aragonès passava per continuar negociant amb l’Executiu votació a votació, però allunyant-se de l’etiqueta de soci preferent. «Ens han exclòs i ens tenen per un zero a l’esquerra», acaben dient aquestes fonts. El que sembla evident és que aquest dijous el Govern i ERC van acabar tocats i ara han de recalcular el full de ruta. No serà fàcil i el resultat, avui dia, és molt incert.