¿Què sabem de l’espionatge a l’independentisme català?

Una notícia va alterar l’assossec matinal de l’últim dilluns de pasqua: ‘The New Yorker’ va publicar que més de 60 polítics independentistes catalans havien sigut espiats en els últims anys. En la majoria de casos s’havia utilitzat el programa Pegasus, que una empresa israeliana ven als governs interessats a perseguir delinqüents o controlar la dissidència. El sistema permet extreure el contingut d’un telèfon, accedir als seus textos i a les seves imatges i activar-ne la càmera i el micròfon com a element de vigilància. 1. ¿Qui són els espiats? La llista publicada per Citizen Lab, un grup d’investigació multidisciplinària vinculat a la Universitat de Toronto, i després recollida per ‘The New Yorker’, inclou 67 polítics i dirigents socials independentistes. Els telèfons de 63 d’aquests polítics havien sigut infectats amb Pegasus, i quatre més, amb Candiru, un programa similar. En la llista hi ha molts noms il·lustres, començant pel president Pere Aragonès i els seus tres predecessors en el càrrec: Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas. També h i ha el vicepresident Jordi Puigneró; Laura Borràs, presidenta del Parlament; quatre eurodiputats independentistes; dos regidors de l’Ajuntament de Barcelona (Ernest Maragall i Elsa Artadi); els líders de l’ANC i Òmnium, Elisenda Paluzie i Marcel Mauri, i fins i tot 11 membres de Junts, 12 d’ERC, quatre de la CUP i un del PNC. 2. ¿Quan se’ls va espiar? Els atacs de Pegasus es van produir entre els anys 2017 –quan tenien lloc els moments àlgids del procés, amb el referèndum de l’1-O o la declaració d’independència frustrada– i 2020. Excepte les incursions que es van fer al telèfon de Jordi Sànchez, exlíder de l’ANC i actual dirigent de Junts, la majoria d’infeccions van tenir lloc els anys 2019 i 2020. 3. Les explicacions del Govern Visiblement incòmode amb l’assumpte, el Govern central ha ofert poques explicacions de primera mà sobre l’espionatge. Una informació d’‘El País’ va aclarir que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sí que va espiar líders independentistes, però que ho va fer de manera individualitzada, no, indiscriminada, i sempre sota control judicial. Citava fonts pròximes al servei secret espanyol, que també qüestionaven el rigor de l’estudi fet per Citizen Lab. Dimecres, al Congrés, tant Pedro Sánchez com la ministra de Defensa van semblar admetre l’ús de Pegasus. Margarita Robles va revoltar l’independentisme quan va dir: «¿Què ha de fer un Estat, què ha de fer un Govern quan algú vulnera la Constitució, quan algú declara la independència?». 4. La reacció de l’independentisme El president de la Generalitat ha mostrat una indignació creixent respecte a l’escàndol. Primer, en una compareixença pública, va anunciar que «congelava» les relacions amb el Govern central. Però els seus socis de Junts i la CUP no en van tenir prou amb això, i és que des del primer moment que no veuen clara la taula de diàleg entre l’Executiu i la Generalitat i veuen en el ‘Catalangate’ un mecanisme per posar-li fi. Junts i la CUP van demanar, al Parlament, dimecres, que el Govern sigui contundent amb Sánchez. «No es pot continuar donant recolzament a aquest Govern que vulnera drets», va dir el diputat postconvergent Albert Batet. Sota aquesta pressió, Aragonès va demanar insistentment la dimissió de la ministra de Defensa, o que Sánchez la destitueixi. 5. Les conseqüències polítiques Aragonès ha exigit des del principi una resposta al Govern central. Atesa la tebiesa de Sánchez, el president va advertir que estava en joc el pacte d’investidura, que ha servit a l’Executiu per tirar endavant la majoria dels seus projectes estrella aquesta legislatura. «En governs del nostre entorn europeu, un cas d’aquestes característiques comportaria potser la caiguda d’alguns membres del govern, i si no es dona una resposta adequada, del conjunt del govern», va dir en una entrevista. 6. Les derivades del cas En la informació de ‘The New Yorker’, el conseller delegat de NSO –l’empresa israeliana que desenvolupa Pegasus–, Shalev Hulio, va explicar que «gairebé tots els Governs d’Europa» utilitzen les seves eines. Però també podrien haver arribat a les clavegueres policials espanyoles. EL PERIÓDICO va publicar fa uns dies que un mitjancer de Pegasus va facilitar un sistema d’espionatge a la cúpula policial de Mariano Rajoy i van pactar que l’entrega del material que permetia irrompre en els telèfons mòbils es realitzés en un hotel de Barcelona, segons la documentació inclosa en una denúncia que va presentar l’excap d’Assumptes Interns Marcelino Martín-Blas.