El PP es prepara per provar l’‘efecte Feijóo’ a Andalusia al juny

La sensació d’una convocatòria electoral es palpa en l’ambient. El PP es juga molt a Andalusia i tot el partit s’abocarà quan Juanma Moreno Bonilla comuniqui oficialment la data. En l’entorn del president de la Junta es resisteixen a parlar d’«avanç» com a tal, perquè aquest any, abans o després de l’estiu, tocava celebrar-les. La qüestió és que tots els dirigents miren al juny i ja descarten l’octubre. Els temps són els que són i, si les eleccions arriben abans d’estiu, la convocatòria s’ha d’anunciar a l’abril o, com a màxim, el 3 de maig.

Les mirades es dirigien cap a aquest dimarts de tornada de Setmana Santa, perquè en el PP molts donaven per fet que les eleccions serien el 12 de juny. I en aquest cas hauria d’anunciar la convocatòria avui. Però fonts molt pròximes al president andalús asseguren que no és el dia triat. De fet, el mateix Moreno Bonilla va fer broma dilluns en la inauguració d’un centre de salut a l’assegurar que per ara «no hi ha cap novetat».

En realitat, només queden dos diumenges possibles més: el 19 de juny o el 26, un dia que molts càrrecs miren amb recel perquè és massa pròxim a l’estiu, sense escola per als nens, cosa que fa que les famílies s’organitzin d’una altra manera. «Però seran al juny segur», repeteixen dirigents d’Andalusia i altres comunitats que estan molt en contacte amb el president.

La decisió és només de Moreno Bonilla i en el PP assenyalen l’hermetisme que ha imperat en aquests dies festius, que el president andalús ha aprofitat per reflexionar. «Ell continua pensant en la data», asseguren a aquest diari. Cada vegada hi ha més motius, reflexionen alguns dirigents, que sostenen el sentit que les eleccions es facin al més aviat possible.

Sobre el paper, i és l’argument que més repeteixen en la Junta, però també a Génova (ara amb el vicesecretari econòmic, Juan Bravo, conseller d’Hisenda a Andalusia), pesa la necessitat de tenir un nou pressupost abans que comenci el 2023 per la situació de crisi econòmica a Espanya. Si fa uns mesos la sensació que s’estenia era la que «es podria aguantar», la urgència impera ara al cap dels màxims dirigents andalusos.

No tots els ‘pesos pesants’ que acompanyen Moreno Bonilla s’han mostrat sempre tan proclius al mes de juny, però Bravo és dels que defensa aquesta data.

A la situació específica de la Junta s’hi sumen nous factors en la família popular que també hi influiran notablement. Seran les primeres eleccions sota el mandat nacional d’Alberto Núñez Feijóo i la primera prova per veure si l’efecte que ja recullen moltes enquestes publicades es trasllada a les urnes. Els sondejos acrediten que el nou lideratge ha anat bé a les files populars. En aquest moment, Feijóo estaria en disposició de guanyar unes eleccions generals, tot i que necessitaria els vots de Vox (o una via alternativa) per ser president. En tot cas, com va publicar aquest diari, el pla de Moreno Bonilla era donar-se «dues setmanes» després del congrés nacional i prendre la seva decisió després de Setmana Santa.

Les andaluses seran també les primeres eleccions després del pacte de govern inèdit entre el PP i Vox. El president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, pren possessió en el càrrec aquest dimarts i tindrà per primera vegada un vicepresident i tres consellers de la formació que lidera Santiago Abascal. L’absència de Feijóo en l’acte institucional (manté reunions amb empresaris i sindicats durant tota la jornada) i altres decisions recents (com excloure Castella i Lleó de la seva nova cúpula i donar prioritat a Castella-la Manxa) donen proves de la incomoditat que suposa el pacte amb Vox per al líder nacional.

Feijóo sempre ha defensat que Mañueco havia de formar govern després de guanyar les eleccions i retreu al PSOE no haver fet res per impedir que la comunitat depengués de Vox per després demanar un cordó sanitari. Però, més enllà de la teoria, el dirigent gallec no va quedar satisfet amb la negociació, que també va cedir la presidència de les Corts a Vox.

La convocatòria electoral andalusa obrirà de nou aquest meló. L’objectiu de Moreno Bonilla és frenar l’ebullició que el partit ultra ha mantingut des de les últimes eleccions generals fins ara, amb l’única (relativa) excepció de la Comunitat de Madrid, on va créixer molt menys del que s’havia previst gràcies a l’èxit electoral d’Isabel Díaz Ayuso. La fórmula que Feijóo vol (també la volia Pablo Casado) és la madrilenya: que el PP aconsegueixi sumar més que tots els seus rivals per l’esquerra i Vox es vegi forçat a una abstenció.

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

Però les coses han canviat molt i, especialment, l’entrada dels ultres en el Govern castellanolleonès obre un panorama totalment diferent en la política espanyola. Vox està decidit a entrar en la gestió i a continuar tenint presència en governs autonòmics, i molt especialment, mirant al nacional. 

El partit d’Abascal ha de decidir què fer amb la seva candidatura. Tot i que ha estat promovent la diputada Macarena Olona com a cap de cartell, alguns dirigents consideren que suposaria «malgastar» un actiu bàsic al Congrés per obtenir un resultat que la marca del partit ja garanteix. Vox descompta un creixement molt important i dona per fet que la governabilitat de Moreno Bonilla dependrà del seu partit. No coincideixen en l’optimisme que mostra el PP: «no sumaran més que l’esquerra», resumeix un dirigent de pes, i esperaran que es confirmi la convocatòria per anunciar les seves principals decisions.