Plataformes en streaming

Junts esmena la llei audiovisual perquè Netflix ofereixi contingut en català

El PDeCAT, EAJ-PNB i EH Bildu també s’han pronunciat a favor de la pluralitat lingüística

Junts esmena la llei audiovisual perquè Netflix ofereixi contingut en català
5
Es llegeix en minuts
El Periódico

Les esmenes al Projecte de Llei General de Comunicació Audiovisual, amb un termini de presentació que s’acaba avui, plantegen una protecció més gran per a les llengües cooficials i que les retransmissions de tauromàquia siguin considerades «contingut perjudicial» per garantir la protecció dels menors.

El PDeCAT ha registrat 147 esmenes, de les quals 37 són per garantir que les llengües cooficials tinguin una protecció específica i 67 perquè la futura llei respecti les competències de la comunitats autònomes.

Junts per Catalunya n’ha presentat 80, amb especial èmfasi a «blindar el català a les plataformes audiovisuals»; el Grup Basc, 58, amb l’objectiu de salvaguardar les competències autonòmiques i protegir la pluralitat cultural i lingüística de l’Estat, els mateixos punts que preocupen a EH Bildu, com reflecteixen les seves 88 esmenes.

A més, els grups parlamentaris d’Unides Podem, Euskal Herria Bildu, Republicà i Plural, juntament amb la CUP i Nova Canàries, han presentat una esmena conjunta per demanar que espectacles en què es maltracti o doni mort a animals, com la tauromàquia, tinguin la consideració de «contingut perjudicial» per garantir la protecció dels menors.

Junts demana un 7,5% de quota per a les llengües cooficials

Entre les esmenes de Junts hi ha que la llei estableixi un percentatge concret, del 7,5%, com a quota de contingut en llengües cooficials, en lloc del 6% de l’esborrany, que estableix un 30% de quota de producció europea en els catàlegs. D’aquest percentatge, el 50% ha de ser en llengua oficial o cooficials (15% del total) i d’aquesta subquota, un 40% en llengües cooficials (6% del total).

Una obligació que volen que afecti tots els prestadors de serveis de comunicació audiovisual i no només els establerts a Espanya, com assenyala el text.

«No s’ha blindat cap percentatge per al català, el gallec i el basc a Netflix, HBO Max i Disney Plus, per posar alguns exemples», ressalta la diputada Pilar Calvo.

També demana augmentar del 5 al 10% la contribució a la producció d’obra europea per assegurar la preservació de la diversitat lingüística i cultural. Fons que sortirien de la recaptació tant de les televisions privades com de les plataformes.

Junts proposa que el 70% d’aquesta contribució, que està destinada a les llengües cooficials, es reparteixi equitativament entre el català, el gallec i el basc.

Altres esmenes demanen que es mantinguin les competències d’organismes com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya respecte al control i supervisió dels continguts emesos en streaming o plataformes d’intercanvi de vídeo a Catalunya.

Més sensibilitat amb les llengües cooficials

El portaveu del PDeCAT al Congrés, Ferran Bel, ha demanat al Govern «més sensibilitat amb les llengües cooficials» i ha manifestat la seva confiança que els treballs de la ponència es pugui blindar la protecció del català, el basc i el gallec.

Des del punt de vista de la producció, s’introdueix una esmena per fixar un percentatge mínim del 2,1% dels ingressos totals de les plataformes de vídeo a demanda per finançar obra audiovisual en llengües cooficials.

El PDeCAT proposa establir uns incentius a les plataformes de vídeo a demanda amb seu fora de l’Estat perquè els sigui avantatjós econòmicament tenir un mínim del 60% de sèries, pel·lícules i documentals del seu catàleg disponible en versió doblegada i subtitulada en alguna o algunes de les llengües cooficials.

En relació amb el finançament de les televisions públiques autonòmiques, es proposa que del total de les aportacions dels prestadors del servei de televisió i els prestadors d’intercanvi de vídeos per finançar RTVE, la meitat se cedeixi a aquestes televisions en proporció amb els ingressos generats a cada comunitat autònoma.

El PDeCAT ha presentat a més diverses esmenes per protegir les competències autonòmiques en matèria de control de les televisions públiques.

El Grup Basc, preocupat per la pluralitat lingüística

Entre les seves 58 esmenes, EAJ-PNB pretén que s’estableixi una quota en el catàleg de les plataformes per a obres audiovisuals en una llengua oficial que no sigui el castellà.

El text estableix un 30% de producció europea; la meitat en llengua oficial o cooficials i el 40% d’aquesta meitat en llengües cooficials. EAJ-PNB demana que es reservi almenys un 10% per a cada llengua de les comunitats autònomes i que el repartiment sigui proporcional a la població.

Sobre la producció d’obra europea, aposta per un repartiment diferent del 6% dels ingressos que s’haurà de destinar a aquest concepte. Davant el 70% per a produccions independents en llengua oficial o cooficials sense establir cap repartiment, demanen que almenys un 15% sigui per a llengües oficials diferents al castellà.

Altres propostes de canvi del Grup Basc estan destinades a mantenir les competències autonòmiques en la prestació del servei de comunicació i limitar el que consideren una «excessiva intromissió» del projecte de llei en «la governança dels prestadors públics del servei de comunicació audiovisual autonòmic».

EH Bildu: més quota de catàleg per a les llengües cooficials

EH Bildu va més enllà i demana que la llei estableixi que les plataformes ofereixin en el seu catàleg almenys un 40% d’obres europees (el text parla d’un 30%). I un mínim de la meitat d’aquest percentatge serà per a llengües oficials, amb un 40% d’aquest percentatge per a les llengües de les comunitats autònomes.

També puja del 6 al 10% dels ingressos de prestadors públics televisius la quota que haurà de servir per finançar obra audiovisual europea.

D’aquesta, un 70% serà per a obres audiovisuals de productors independents. I un 40% d’aquesta quantitat per a projectes en llengües oficials de les comunitats autònomes.

Les televisions tradicionals destinaran un 8% dels seus ingressos (en lloc del 6%) al finançament d’obra audiovisual europea.

Esmena contra la tauromàquia

«Les retransmissions, avanços, anuncis, resums i promocions d’espectacles en què es maltracti o doni mort a animals tindran la consideració de contingut perjudicial», assenyala l’esmena conjunta relativa a la tauromàquia.

Notícies relacionades

Els signants ressalten que en el projecte de llei no hi ha cap menció «a la protecció davant l’exposició de la violència de la tauromàquia» quan el Comitè de Drets del Nen de l’ONU ha recomanat als països on se celebra la tauromàquia que es prohibeixi la participació dels menors de 18 anys com a toreros i com a públic.

I recorden que durant sis anys, entre el 2006 i el 2012, coincidint amb els mandats de Zapatero, la corporació de RTVE va deixar d’emetre corrides de toros en horari infantil seguint la recomanació de les Nacions Unides, però es van reprendre aquell any, amb el Govern del PP.