Conferència Nacional d’ERC

Aragonès admet «esgarrapades» per «liderar» l’independentisme

  • Apel·la al «principi de realitat» i reconeix que ha pres decisions que «no eren el que desitjàvem»

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Pere Aragonès manté el pols soterrat amb Carles Puigdemont pel lideratge del procés. Fa uns dies, en una estranya pirueta, el president de Junts va reclamar per al Consell de la República, l’altra entitat que també lidera, la bandera de l’independentisme per la inacció de les forces polítiques –la seva, suposadament, també inclosa. Aragonès va obrir la Conferència Nacional d’ERC en un canvi de programa forçat per l’anunci de la seva assistència a la Conferència de Presidents de diumenge a La Palma. I en la seva intervenció ha fet seves unes paraules mil vegades repetides per Oriol Junqueras («ERC és el soci més fidel del poble de Catalunya») per assenyalar que els republicans «són els que sempre estan», entengui’s això com es vulgui, i que «són els que desbrossen el camí» perquè estan al davant, capitanejant l’expedició. «I ja se sap que qui obre camí pateix esgarrapades», va asseverar el president.

«Som els que cridem poc, però fem que les coses passin», va enfilar llavors el republicà per fer uns quants ganxos (d’esquerra) suposadament als socis i enemics de Junts. «Un país no avança amb proclames buides o enganyoses», va assegurar, «ni per art de màgia». Davant d’això, ERC parteix del «principi de realitat», que l’ha portat, a ell i al partit, «a prendre decisions difícils que no aconseguien l’objectiu que es desitjava, però va ser el que ens vam trobar pel camí», va sentenciar. No va donar-ne exemples, però la llei de l’audiovisual, que el Govern volia aprovar sense tenir en compte la part catalana, podria ser-ne un.

Metro republicà

Notícies relacionades

Posteriorment va desgranar els quatre eixos de l’acció política d’ERC en la Generalitat. «Les línies de metro», com algú els ha batejat, ja que es representen amb els colors de les quatre primeres línies del suburbà barceloní. El fil vermell (L-1, equitat social), el lila (L-2, feminisme), el verd (L-3, ecologisme) i el groc (L-4, democràtic, és a dir, referèndum i autodeterminació).

Al llarg de la seva intervenció, Aragonès va donar voltes al concepte de cohesió social; no el va esmentar, però va apel·lar implícitament a l’«un sol poble» de Josep Benet (que sí que va ser citat per Aragonès) en la Transició. «La nostra idea de país no accepta deixar ningú enrere. Volem alliberar el país, «tots els barris i tots els pobles. Perquè el nostre objectiu és que els ciutadans visquin millor». Un país, va seguir, «que tingui clar que sense igualtat no és possible la llibertat. Que amb el patriarcat no hi ha llibertat. Cal enderrocar el patriarcat», va exclamar.