Enquesta sobre eleccions generals a Espanya: l’‘efecte Feijóo’ acosta el PP al Govern amb Vox

El Baròmetre Polític d’Espanya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (Gesop) per al grup Prensa Ibérica, elaborat just després del congrés del PP que va entronitzar Feijóo, posa xifra a aquest tomb: 33 escons. Són els diputats que ha aconseguit sumar el PP amb el salt del nou líder al tauler polític nacional. Feijóo guanyaria ara les eleccions generals i tindria la Moncloa a l’abast si pagués el preu d’acceptar els vots de l’extrema dreta de Vox.

Els populars obtindrien 118-121 escons (avui en tenen 89) i en traurien 11 d’avantatge al PSOE, que es quedaria en els 107-110 diputats (ara en té 120). Feijóo aconseguiria el 28,4% dels vots i deixaria el president del Govern, Pedro Sánchez, amb el 26,9%, que malgrat tot pujaria un punt respecte a l’enquesta que el Gesop va fer al febrer, abans de la invasió russa d’Ucraïna i de les conseqüències econòmiques de la guerra.

En aquell sondeig, després del revés electoral a Castella i Lleó però abans de la crisi interna, el PP de Casado tenia 8 punts i 33 escons menys que ara, i si avui Feijóo li treu a Sánchez 1,5 punts, llavors Casado estava 5,4 punts per sota del líder del PSOE.

El treball de camp d’aquest baròmetre s’ha elaborat a partir de 1.000 entrevistes del 4 al 6 d’abril, en plena ressaca del congrés que va escollir per aclamació qui encara és president de la Xunta de Galícia, que quan deixi aquest càrrec perdrà l’única tribuna de projecció pública que té, al no ser diputat al Congrés. La fama de moderat que envolta Feijóo explica el fort sotrac que ha infligit al tauler polític, i encapçala totes les estadístiques de valoració i de preferència.

En intenció directa de vot (el vot sense ‘cuina’), el salt de Feijóo ha sigut de gairebé 10 punts respecte a l’última enquesta de Casado, i el PP és ara un punt per davant de Sánchez. La conseqüència és que la fidelitat de vot als populars s’ha disparat, i set de cada 10 electors que els van recolzar en les generals del 2019 escollirien ara la mateixa papereta, 14 punts més que amb Casado.

El PP, a més, atrauria el 45% dels votants de Ciutadans i el 20% de l’electorat de Vox. Les dues formacions es veurien molt perjudicades per la irrupció de Feijóo. Als ultres els ha frenat en sec l’escalada i perdrien dos punts i una dotzena de diputats respecte a la marca del febrer. Tot i així, els 54-56 escons que aconseguiria Abascal (ara en té 52) serien claus perquè Feijóo arribés a la Moncloa, ja que deixaria la suma conservadora en una forquilla de 172 a 177 parlamentaris, i 176 és el llindar de la majoria absoluta. La crossa que ja no podria fer servir el PP seria la de Cs, perquè l’aterratge de Feijóo absorbiria les últimes raneres del partit taronja, que desapareixeria del Congrés.

Notícies relacionades

Com és Alberto Núñez Feijóo?, un perfil multimèdia d'Antón Losada

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

En cas que el caseller de les dretes es quedés per sota de 176, i sempre que Sánchez no caigués en les temptacions d’una gran coalició PP-PSOE, les esquerres haurien d’afrontar autèntiques filigranes per retenir el Govern, perquè tant els socialistes com Unides Podem quedarien per sota dels registres actuals. Els morats obtindrien 26-28 escons (avui en tenen 35), cosa que significa que han perdut vuit des del febrer i, per tant, encaixen la major part de l’erosió per la gestió de la crisi derivada de la guerra a Ucraïna.

La suma dels socis de l’Executiu es mouria entre 133 i 138 diputats, quan ara és de 155, cosa que els obligaria a obtenir els recolzaments de pràcticament tota la resta de l’arc parlamentari per barrar el pas a una aliança de dretes que d’aquí a les generals encara haurà d’aprovar més exàmens electorals previs.