La fiscalia acusa Torra d’«insubmissió institucional» per no retirar una pancarta a favor dels presos de l’1-O

La fiscalia ha acusat l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, d’«insubmissió institucional» al no retirar una pancarta que demanava la llibertat dels presos de l’1-O i lluïa un llaç groc, i que es va penjar a la façana del Palau de la Generalitat el setembre del 2019. L’exmandatari català no ha acudit al judici contra ell pel presumpte delicte de desobediència. «No legitimaré una nova farsa». La llei permet no acudir a la vista als imputats a qui se’ls reclama menys de dos anys de presó, com és el cas, ja que només se li reclama inhabilitació.

Avui em tornen a jutjar per desobediència. No legitimaré un nou judici polític amb la meva presència. Demano empara als tribunals internacionals. L’única solució, la independència. Ací teniu el meu comunicat (https://t.co/KGkuEJch2e) i el vídeo: pic.twitter.com/7IC1eftHow

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 17 de marzo de 2022

Torra ha dit que demana empara als tribunals internacionals: «No reconec la legitimitat de la justícia espanyola que no respecta ni els tractats internacionals ni els drets fonamentals». En aquest sentit, el seu advocat defensor, Gonzalo Boye, ha aportat a la vista el document del Consell d’Europa de juny del 2021 que recomanava la llibertat dels independentistes llavors presos i el seu indult, entre altres consideracions.

La fiscalia reclama a l’excap de l’Executiu català un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros. És la segona vegada que l’exmandatari és jutjat per no treure una pancarta en suport als polítics presos. La primera vegada li va costar el càrrec. El setembre del 2020, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna a un any i mig d’inhabilitació i multa de 30.000 euros per no retirar-ne una, malgrat que l’hi havia ordenat la Junta Electoral Central per garantir la neutralitat dels edificis públics durant la campanya d’abril del 2019.

En el nou escrit d’acusació, la fiscalia afirma que el 19 de setembre del 2019 el TSJC va dictar acte en què acceptava la mesura cautelar demanada per Impuls Ciutadà perquè Torra retirés la pancarta que deia: «Llibertat dels presos polítics i exiliats», en català i anglès i amb un llaç groc. Malgrat aquesta ordre, el llavors president va respondre una vegada més amb un desafiament. El 20 de setembre del 2019, el TSJC li va donar 48 hores per treure el cartell. Lluny d’obeir, Torra va denunciar una «vulneració flagrant del dret a la llibertat d’expressió».

Així, el 27 de setembre, expirat ja el termini, els jutges van ordenar que els Mossos retiressin la pancarta, i dos operaris de la Generalitat van treure el missatge del balcó del Palau a les 15.30 hores. El Govern, no obstant, va respondre amb un nou envit: a les 18.00 hores, va penjar una altra pancarta amb el lema ‘Llibertat d’opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans’.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

En el seu informe final, la fiscalia ha afirmat que Torra no està «acusat per col·locar una pancarta», un acció «subjectiva» de la seva «llibertat d’expressió» personal, sinó per no obeir els requeriments del TSJC com a càrrec públic, és a dir, com a president de la Generalitat. L’acusació pública ha recordat que els edificis públics «han d’estar al servei dels interessos generals» i no d’«un grup de ciutadans» amb una determinada ideologia, amb l’objectiu de complir la seva «obligació de mantenir la neutralitat política». «El problema no va ser el missatge de la pancarta, sense l’ús indegut d’un edifici públic», va recalcar la fiscal, que va afegir que l’expresident «tenia una voluntat explícita» de no obviar el requeriment judicial perquè retirés la pancarta.

Actitud «desafiadora»

Torrra es va negar a declarar davant el jutge del TSJC instructor de la causa. En una breu compareixença, va assegurar que se sentia víctima de la «repressió» a l’independentisme i que havia de tornar al més aviat possible a la seva responsabilitat per aturar la pandèmia. «Li he dit al magistrat que aquest no era un tribunal neutral, que digués el que digués, la sentència ja està escrita, i que m’acollia al meu dret a no declarar. Li he dit que soc un independentista català i que el judici s’emmarqués en la persecució política contra els independentistes catalans, la causa de l’independentisme és justa i és una causa d’una minoria nacional», va remarcar.