Sánchez apressa la UE a actuar de forma «urgent»

El Govern es resisteix a adoptar mesures anticrisi ja malgrat la pressió del PP i del carrer

  • L’Executiu es manté ferm en el seu propòsit d’aprovar el pla de resposta a la guerra el 29 de març, després del Consell Europeu de la setmana vinent

  • Els socialistes esperen les solucions de Brussel·les, rebutgen per ara l’impost a les elèctriques que demana Podem i es despleguen per explicar la seva gestió mentre creixen les protestes dels transportistes i del camp

El Govern es resisteix a adoptar mesures anticrisi ja malgrat la pressió del PP i del carrer

EFE / MARCIAL GUILLÉN

10
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

La data assenyalada en vermell és dimarts 29 de març. El Govern insisteix que serà llavors, i només llavors, quan el Consell de Ministres adopti mesures per pal·liar les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna. No atendrà les demandes de l’oposició, sobretot (tot i que no només) del PP, ni del carrer. A la Moncloa remarquen que cal esperar el Consell Europeu del 24 i 25 de març, que en funció de com actuï Brussel·les hi haurà major o menor marge per aprovar iniciatives «complementàries». Que per això té sentit esperar, perquè també el president està de gira per Europa per guanyar suports per a la seva proposta de desacoblar el preu del gas de la factura elèctrica. Pedro Sánchez recalca que la cimera de la setmana vinent suposa un moment «definitori» en la història de la Unió i exigeix a Brussel·les moure’s de «manera urgent». Sap que el seu principal obstacle es troba en l’oposició ferma d’Alemanya a canviar les regles de joc.

Però aquesta pressa a maniobrar ja és la que el mateix líder socialista rep portes endins. Diumenge passat, en la Conferència de Presidents a La Palma, va pactar amb les comunitats aprovar rebaixes fiscals, mentre que els mandataris autonòmics recolzaven la seva campanya a la UE per aconseguir una reforma «estructural» del mercat energètic. Però ja llavors el PP va lamentar la falta de concreció, i no ha aturat la seva queixa. La va traslladar al Govern a la cara dimecres, quan va arrencar la ronda de contactes a la recerca d’un acord «de país» per a un pla nacional de resposta a la guerra, i la va reiterar aquest dijous. El bipartit promet abaixar els impostos de la gasolina, la llum i el gas, tot i que no ha precisat de quant serà la retallada, precisament perquè espera Europa.

«El que ha de marcar els temps és la necessitat d’adoptar mesures de manera immediata... La situació és absolutament insostenible», va afirmar la nova coordinadora general del PP, Cuca Gamarra, a Antena 3. La dirigent va recordar el malestar que ha calat ja en diversos sectors, com en el transport o en el camp, per l’increment dels preus dels carburants i de l’energia, i que altres països de la UE han començat a actuar. També ERC, soci habitual de l’Executiu, entén que no hi ha temps per perdre. «O l’esquerra respon a això o ho farà Vox», apunten fonts del partit a Madrid, apuntant a més a les dues manifestacions previstes per al cap de setmana: dissabte, una de convocada per Vox per la pujada dels preus, i diumenge, una altra d’impulsada pel món rural, que s’espera massiva i que secunden el PP i la ultradreta.

A la Moncloa responen a aquest diari que no es pot acusar al Govern de «tardança», perquè ja ha actuat, abaixant els impostos de la llum o prorrogant les mesures de protecció per als més vulnerables, mesures que si s’estiressin tot l’any costarien a l’Estat entre 10.000 i 12.000 milions, així que el que s’està discutint és «una nova ronda». Remarquen que es vol buscar el consens amb els agents socials, amb les comunitats, amb els sectors i amb els grups, i que la batalla que està donant Sánchez a Europa és «duríssima, com ho va ser la que va deslliurar fa dos anys per aconseguir els fons europeus i perquè sigui tota la UE la que prengui mesures». «Llavors, ningú donava un duro per mutualitzar el deute i es va aconseguir», apunten a l’equip del president.

Reforç «complementari»

«Fins que no estigui clar el paquet UE no sabrem quines coses han de ser més o menys reforçades de manera complementària», afirma una ministra implicada en les negociacions amb Brussel·les. Un altre integrant de l’Executiu reconeix que la intenció d’esperar el Consell de la setmana vinent «té pros i contres», però la decisió de Sánchez és aquesta, «el cronograma té base europea».

Els governs d’Espanya i Portugal proposaran a la UE recuperar el límit en el preu de la llum de 180 euros per megawatt hora al mercat majorista, llunyíssim dels 545 €/MWh que va assolir el passat 8 de març, el seu màxim històric, tot i que més pròxim als 232,28 €/MWh que es pagaran de mitjana aquest divendres. La vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, va confirmar aquest dijous a Onda Cero el pla avançat la vigília pel ministre lusità de Medi Ambient i Acció Climàtica.

Però l’opció favorita de l’Executiu és «topar el preu del gas en les ofertes al mercat i ajustar després». En qualsevol cas, Alemanya no recolza imposar un màxim en els preus del mercat majorista. «Està en contra de tot, i la conseqüència és la implosió i que cada Estat faci el que li doni la gana», expliquen fonts pròximes a la titular de Transició Ecològica. Sánchez sí que ha garantit que el seu Gabinet prendrà mesures en cas que la UE no actuï, i ja ha avançat la seva voluntat de fixar preus per combatre l’escalada.

Però aquesta mesura no satisfà per si mateixa Unides Podem. Topar el preu màxim de l’electricitat al mercat majorista «no és suficient», apuntava aquest dijous la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, després de conèixer la proposta de Ribera. El que defensen els morats és un impost a les elèctriques perquè aquestes van registrar el 2021 uns beneficis històrics. «No seria comprensible que, quan la mateixa inflació està provocant la transferència més gran de rendes de les ciutadania a les elèctriques, el nostre esforç vagi en direcció oposada», va indicar la ministra de Treball. La vicepresidenta va reconèixer així mateix que ja s’observa desproveïment en alguns sectors pels preus de l’energia.

El sector socialista de l’Executiu, no obstant, rebutja una taxa a les empreses energètiques. «No plantegen mesures, sinó pamflets, eslògans d’activistes. ¿Què fem? ¿Confisquem? Tocar el sistema fiscal no és una cosa que es resolgui per força», responen des de Transició. A l’equip de Ribera recorden que ja està en vigor el reial decret llei que va retallar temporalment els beneficis extraordinaris (windfall profits, beneficis caiguts del cel) per l’alça del preu del gas, text combatut enèrgicament per Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola. I afegeixen que en paral·lel està en tramitació una altra norma, molt similar, que minorarà la retribució extra que obtenen aquestes centrals per l’alça del CO2 que no emeten i que són anteriors al naixement del mercat europeu de carboni.

La dificultat de convèncer Alemanya

«Ja tenim la fiscalitat dels windfall profits, som els únics, així que molt malament podem pressionar més les elèctriques. Cal justificar per què es carrega més en impostos uns sectors i no d’altres», raonen. «Hi ha moltes maneres de limitar els beneficis de les elèctriques, i topant preus ja ho fas», apunten des del Ministeri d’Hisenda, en línia amb la voluntat de Ribera. El dubte encara no resolt és cap a on inclinarà la balança Sánchez: si prioritzarà el consens amb els morats o l’acord amb el PP d’Alberto Núñez Feijóo. Ja ha repetit, davant els seus socis, que Espanya «serà on ha de ser i farà el que hagi de fer», argument que ha esgrimit per defensar tant l’enviament bilateral d’armes a Ucraïna com l’augment de la despesa militar. En la cúpula socialista insisteixen que el missatge d’«unitat» i de pacte en una situació d’autèntica «emergència», que obliga tots a cedir, apel·la «tant al PP com a Unides Podem».

El cap de l’Executiu va visitar aquest dijous Romania, el segon país de la seva gira europea. Els dos països coincideixen en la necessitat de desacoblar el preu del gas del de l’electricitat. «És important que la UE actuï de manera urgent i no posposi la decisió», va afirmar Sánchez des de Bucarest, en una compareixença sense preguntes amb el president del país, Klaus Iohannis. Però aquest divendres és la jornada clau, perquè primer es reuneix a Roma amb els primers ministres d’Itàlia, Mario Draghi; Portugal, António Costa, i Grècia, Kyriakos Mitsotakis, per greixar l’aliança dels països del sud de cara al Consell Europeu, i després volarà a Berlín. Allà intentarà convèncer el canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, de la necessitat de redissenyar un mercat energètic «disfuncional», que tira cap a dalt els preus per la desorbitada pujada del gas, l’última tecnologia en entrar en el sistema marginalista. Sánchez advoca també per compres conjuntes de gas, interconnexions energètiques, diversificar el subministrament i accelerar el desenvolupament de les renovables.

Mentrestant, la pressió del carrer va en augment. El Govern s’enfronta des de dilluns a una vaga indefinida convocada per la Plataforma en defensa del Sector del Transport, aturada que no secunden les associacions majoritàries del sector i amb què el Ministeri de Transports va firmar la pau el desembre de l’any passat. Per a l’Executiu, els qui impulsen la vaga, que ja es nota en l’aprovisionament dels supermercats, són «grups minoritaris avalats per la ultradreta» que «no poden substituir la paraula per les pedres», va manifestar la titular de Transports, Raquel Sánchez.

Inquietud per les mobilitzacions

La plataforma, per la seva banda, nega etiquetes ideològiques i es reivindica com el sector base dins del transport, «el que realment porta, mou i porta les mercaderies», segons el seu president, Manuel Hernández, informa Efe. L’Executiu no acceptarà «cap xantatge» ni el «boicot» d’una «minoria», va abundar la ministra portaveu, Isabel Rodríguez. Segons va informar Interior, són 23.598 els efectius de Guàrdia Civil i Policia desplegats en total per «reprimir actes violents» dels vaguistes, «garantir el subministrament de béns de primera necessitat i el funcionament dels serveis públics» i assegurar «el dret al treball de la majoria de transportistes que no secunden l’aturada il·legal».

Notícies relacionades

Precisament aquest dijous el Congrés va convalidar, amb el suport de tots els grups i l’abstenció de Vox, el decret llei sobre el transport de mercaderies per carretera que Raquel Sánchez havia pactat amb la patronal majoritària a finals de l’any passat. El text inclou una revisió del preu del transport per variació del preu del combustible. La ministra s’ha compromès a plantejar «noves mesures», i de manera «àgil, immediata i contundent», que mitiguin les conseqüències de l’alça dels carburants, entre les quals l’anunciada baixada d’impostos.

Dissabte arribarà el torn de les mobilitzacions llançades per Vox a tot Espanya i, diumenge, la manifestació del camp a Madrid. L’Executiu ja va aprovar dimarts passat en Consell de Ministres un paquet de mesures extraordinàries per fer front als efectes de la sequera, i s’ha desplegat, juntament amb el PSOE, en les últimes hores per compilar totes les iniciatives aprovades en aquesta legislatura a favor del món rural. No és una qüestió menor. Els socialistes estan preocupats per les mobilitzacions. Més encara a les portes d’unes eleccions en una comunitat, Andalusia, en la qual el vot dels pobles s’ha decantat tradicionalment a favor seu i que ara podria virar cap a Vox.