Una societat per a inversions

Un dels punts clau del pacte de pressupostos que cuinen el Govern i ERC és la creació d’una societat mercantil que té com a missió vetllar perquè l’Estat executi amb més eficàcia les inversions en infraestructures que projecta per a Catalunya. Són molts els informes que alerten que hi ha un dèficit inversor: l’últim el va presentar Foment del Treball la setmana passada i va xifrar en 49.543 milions d’euros el retard acumulat en infraestructures. Aquestes són les claus de la iniciativa.

Catalunya fa almenys dues dècades que busca la manera d’obligar l’Estat a complir les inversions en infraestructures, atès que massa vegades no s’executa el que s’inclou en els Pressupostos Generals de l’Estat. Un informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) va admetre que en el primer semestre del 2024 només es va executar un 20% de la inversió prevista a la comunitat catalana.

En el conjunt de l’any anterior, el 2023, no va passar del 45%, de manera que un de cada dos euros no es va arribar a invertir. En tot aquest temps ja han fallat com a mínim tres mecanismes: la disposició addicional tercera de l’Estatut sobre el finançament d’infraestructures no es va demostrar mai efectiva, la comissió específica sobre inversions que es va crear després no s’ha reunit amb regularitat i, finalment, l’aposta per les comandes de gestió no ha funcionat amb l’agilitat deguda.

En la recerca permanent de la fórmula per fer complir a l’Estat, el Govern i ERC van pactar crear un consorci paritari entre el Govern central i la Generalitat que tingués la missió de pactar i executar les inversions. La llei va fracassar al Congrés pel rebuig de Junts i això els ha obligats a buscar un pla B: la constitució d’una societat mercantil que tingui unes funcions equivalents. L’avantatge d’aquesta fórmula és que la societat es pot crear sense passar pel Congrés i n’hi ha prou amb un acord del Consell de Ministres. El desavantatge és que és més fàcil d’extingir en el cas que hi hagi un canvi d’inquilí a la Moncloa.

La Societat Mercantil d’Inversions de Catalunya –aquest és un dels noms que s’estudien com a denominació oficial– està previst que tingui com a funcions elaborar estudis, redactar projectes, executar obres, prestar subministraments i serveis, així com "qualsevol altra actuació material necessària per a l’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya". Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO de fonts coneixedores, la idea és que s’integri en el sector públic empresarial estatal i que estigui participada de manera paritària per l’Estat i per la Generalitat. La titularitat de les infraestructures no variarà –continuaran sent estatals–, però el Govern de Catalunya hauria de tenir més pes a l’hora de decidir a què es destinen els recursos i vigilar que els terminis de les obres es compleixin.

I, si no es compleixen, denunciar-ho. ERC vol que una de les primeres missions de la societat sigui la planificació i l’execució d’una línia de tren orbital que vagi de Vilanova i la Geltrú a Mataró sense haver de passar per Barcelona. Una infraestructura que serveixi per connectar la segona corona metropolitana sense passar per la capital catalana i que permeti així descongestionar les grans vies de vehicles privats. Altres inversions prioritàries que es preveuen són les millores a Rodalies, els accessos ferroviaris al port de Barcelona, la millora de la connexió amb tren entre Barcelona i València i el manteniment de l’AP-7. La llista d’infraestructures pendents és llarga.

Notícies relacionades

Catalunya instal·larà 113 llambordes més contra el nazisme

El pacte entre el Govern i ERC sobre els comptes anirà a una comissió amb l’Estat

La creació d’una societat com aquesta té precedents. El juny del 2003 es va constituir la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat SA per gestionar de manera conjunta totes les obres implicades en aquest projecte: l’estació, la infraestructura urbana, el metro, el traçat ferroviari, l’estació d’autobusos, etc. Es va pensar en aquesta fórmula perquè és un projecte en què intervenen diverses administracions. Segons consta en la memòria del 2023, el consell d’administració de la societat està compost al 50% per l’Estat –el 30% per Adif Alta Velocitat, el 7,5% per Adif i el 12,5% per Renfe Operadora–, el 25% per la Generalitat i l’altre 25% per l’Ajuntament de Barcelona. El director és Joan Baltà i gestiona una de les obres de transformació urbana més importants de Barcelona en aquest segle. Aquesta societat ha de ser creada pel Consell de Ministres. Es dona per fet que, per la sintonia que hi ha entre el president Salvador Illa i el president Pedro Sánchez, no hi haurà problemes. A més, com a argument per aplanar el camí, la Generalitat i ERC defensen que qualsevol altra comunitat autònoma que ho vulgui també pot reclamar un instrument del mateix tipus.

Malgrat que el Govern i ERC tinguin decidit crear la societat, no es descarta, en el futur, tornar a la càrrega amb la llei per tenir també el consorci. No es tractaria de tenir dos instruments fent el mateix: la idea és que el consorci sigui un paraigua "institucional" que assumeixi la gestió de la societat. "Serà un instrument més polític", assenyala una veu coneixedora de l’operació. Per aconseguir-ho hauran de convèncer Junts perquè la pròxima vegada no la tombi al Congrés. Mentrestant, l’objectiu prioritari ara és que la societat estigui en funcionament com més aviat millor. I que aquesta vegada aconsegueixi la seva missió: millorar l’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya.