Nou full de ruta

L’ANC aposta per impulsar una llista cívica per a les pròximes eleccions catalanes

  • L’entitat independentista carrega contra ERC, Junts i CUP per haver-se «diluït en l’autonomisme»

L’ANC aposta per impulsar una llista cívica per a les pròximes eleccions catalanes

ACN

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’ANC redobla la seva aposta per la desobediència davant un Govern que opta pel pragmatisme. L’entitat, ancorada a l’1-O, comença una profunda renovació interna de la direcció amb l’elecció de 77 nous secretaris i un president, però manté l’essència del full de ruta que va redactar després de l’octubre del 2017. Una estratègia que passa per pressionar les institucions i als partits independentistes perquè compleixin la desconnexió de Catalunya respecte a la resta de l’Estat. Però al seu torn, la desorientació sobiranista, la ressaca del referèndum i la DUI fallida, així com el fre a la quotidianitat per la pandèmia ha deixat l’ANC més arraconada en les seves tesis i amb una complicada capacitat d’agitació i mobilització. «Costa tornar a arrencar, però com a mínim, hem resistit malgrat la divisió de l’independentisme», admet una font, fixant-se com a objectiu aconseguir reactivar els carrers.

El nou full de ruta que se sotmet a votació del 17 al 23 de març, ja amb esmenes incorporades, s’assenta en la confrontació amb l’Estat i aposta per l’impuls d’una llista cívica, al marge de les forces polítiques actuals, «sense personalismes ni interessos de partit», per a les pròximes eleccions catalanes. Ara bé, l’ANC manté que no vol convertir-se en un partit polític. «Ens plantegem l’impuls d’una llista cívica, independent dels partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les pròximes eleccions al Parlament i fer la independència», diu el text final, a què ha tingut accés aquest diari.

«El front politicoinstitucional s’ha diluït en l’autonomisme», afirma el document, que carrega, al seu torn, contra ERC i Junts: «Ens hem deixat portar pel vot útil als partits hegemònics», afegeix, apostant així per una candidatura pròpia com ho va ser Primàries, que no va obtenir representació. «La Generalitat i el Parlament són institucions captives, sotmeses, amenaçades i desgastades que ni aprofiten el petit marge de maniobra que els queda per treballar per la independència», rebla el text.

El suposat espai de coordinació estratègica ni està ni se l’espera, encara menys després que l’expresident Carles Puigdemont etzibés en la seva elecció com a líder del Consell per la República que no esperarà els partits ni el Govern per forjar un pla cap a la independència i que certifiqués així el seu pols amb el president Pere Aragonès per liderar el procés. Però Aragonès no entregarà cap de les seves atribucions, aquelles que va brandir Puigdemont quan estava al capdavant de la Generalitat. I, mentrestant, l’ANC es conjura per «potenciar» el Consell, intentat que sigui reconegut per tots els actors independentistes.

Noves cares

Notícies relacionades

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i la seva mà dret, l’empresari David Fernàndez, no poden repetir en el càrrec per estatuts, ja que han esgotat el seu mandat. La renovació de la cúpula –a principis de maig– serà completa, tret d’aquells que puguin estendre el seu mandat al no haver esgotat els quatre anys en el secretariat nacional. Algunes fonts apunten a Dolors Feliu com a futura líder, però d’altres demanen cautela perquè hi pot haver sorpreses i postulants d’última hora. Feliu, jurista i funcionària de carrera, va ser candidata per Junts pel Sí el 2015 en el lloc 46, i entre el 2011 i el 2019 va ser designada alt càrrec primer per CiU i després per Junts. 

L’ANC, cada vegada més aïllada dins de l’independentisme per la seva tancada defensa de la unilateralitat, busca desenganxar-se de les sigles però després que els sectors més pròxims a Esquerra marxessin, les tesis s’han mogut cap a la coincidència amb Junts: «L’ANC té tallafocs polítics, tot i que alguns diguin que no, perquè no es pot ocupar cap càrrec de partit com a electe i per això ens vam manifestar en contra de Laura Borràs en el Parlament pel cas Juvillà», replica una font.