Investigació

Dirigents del procés van buscar suport a Rússia fins al febrer del 2020

  • El cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, va viatjar a Moscou almenys en tres ocasions per entrevistar-se amb persones pròximes al Kremlin i va mantenir una d’aquestes reunions en un restaurant de Barcelona

Dirigents del procés van buscar suport a Rússia fins al febrer del 2020
6
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, va viatjar almenys tres vegades a Moscou, l’última el febrer del 2020, just abans de l’esclat de la pandèmia de la covid, per reunir-se amb persones pròximes al Kremlin amb la intenció d’estrènyer llaços amb aquest país i aconseguir el seu suport al procés. Els contactes es van traslladar en una ocasió a un restaurant de Barcelona, segons han confirmat a EL PERIÓDICO participants en aquestes trobades i fonts coneixedores. A partir d’aquesta data, la comunicació va ser a través de missatges de mòbil. El Parlament Europeu va aprovar dimecres passat, 9 de març, una resolució en què insta a investigar els «contactes estrets i regulars entre funcionaris russos i representants d’un grup de secessionistes catalans a Espanya».

Entre les persones amb qui es va entrevistar Alay hi figuren Ievgueni Primakov, exmembre del Comitè d’Afers Internacionals de la Duma Estatal, diputat del partit de Vladímir Putin i net de l’ex primer ministre rus Ievgueni Primakov; Serguei Sumin, antic comandament del Servei Federal de Protecció Russa; i el seu actual cap, Artiom Lukoianov, fill adoptiu de Vlasilav Xurkov, anomenat ‘el Cardenal Gris’, un influent exassessor personal de Putin, segons la investigació d’aquest diari en què ha col·laborat el col·lectiu Bellingcat. A la llista també hi apareixen periodistes de renom que van acabar entrevistant Puigdemont.

El març del 2019, el cap de l’oficina de Puigdemont va aterrar a Moscou en companyia d’Aleksandr Dmitrenko, un resident a Barcelona a qui el Ministeri de Justícia espanyol va denegar la nacionalitat per la seva presumpta vinculació amb els serveis d’intel·ligència russos, acusació que ell rebutja. Alay confiava que els contactes de Dmitrenko, que havia sigut soci d’Artiom Lukoianov en una societat a Londres, poguessin obrir les portes a persones pròximes al Kremlin. «Jo no soc un espia rus, només vaig acompanyar el senyor Alay per ajudar-lo amb les traduccions i les conferències universitàries. Ell m’ajudava amb un projecte per instal·lar a Barcelona un centre d’innovació que ja existeix a Rússia», assegura Dmitrenko.

Oficialment, Alay es va desplaçar a Moscou per impartir el 7 de març una conferència a la Universitat Acadèmica Estatal d’Humanitats sota el títol ‘El Tibet i l’Àsia Interior: des del Gran Joc del segle XIX fins al present’. El responsable de l’oficina de l’expresident és un expert en el Tibet i l’Àsia. En aquesta ponència del 7 de març també es va abordar la «històrica» interacció entre Rússia i Catalunya, segons diu la web d’aquesta institució. Dmitrenko va arribar a seure al seu costat a la taula, segons una foto publicada a l’esmentada pàgina d’internet.

En aquesta estada, Dmitrenko va presentar Alay a Sumin i a Lukoianov. També es va reunir amb el periodista rus Edvard Txesnokov, del ‘Komsomolskaia Pravda’, autor d’una entrevista el gener del 2019 a Puigdemont en la qual l’expresident analitzava les relacions d’una Catalunya independent amb Rússia. Aquest diari és el segon amb més tirada de Rússia i s’ha mostrat com un fervent defensor de la tesi de Putin en relació amb Ucraïna. L’assessor de Puigdemont també va acudir a l’Arxiu Nacional Rus a la recerca d’uns documents.

El debat i els espies russos

Mesos després d’aquest primer viatge, el juny del 2019, Alay torna a Moscou. En aquesta ocasió assisteixen, amb Dmitrenko, que li fa de traductor, a un debat en la Mgimo University, la ‘top’ russa en matèria de relacions internacionals. En aquesta institució hi fa classes Andrei Bezrukov, un exespia arrestat als Estats Units juntament amb la seva dona, Elena Vavilova, que serien bescanviats per la també agent secreta Ana Chapman el 2008. Aquesta història va inspirar la sèrie ‘The americans’.

A l’acabar aquest acte, Alay es va quedar parlant amb Bezrukov, segons expliquen a aquest diari fonts coneixedores de la trobada. La primera edició a Occident del llibre de Vavilova va ser publicada en català el març de 2021 amb el nom ‘El secret de la clandestina’ i va ser traduït per Alay. En aquell debat, Alay no en va sortir ben parat, ja que els seus col·legues li van retreure que el tema de Catalunya és de «regionalisme» intern.

L’estada d’Alay a Moscou va ser intensa. Es va reunir també amb Ievgueni Primakov, que apareix en uns missatges inclosos en un procés judicial que s’instrueix en un jutjat de Barcelona sobre les presumptes connexions amb Rússia. En els missatges trobats al seu mòbil, Alay es felicita el setembre del 2020 amb l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, del nomenament de Primakov com a cap de l’Agència Federal per als Assumptes de Col·laboració amb la Comunitat d’Estats Independents (Rossotrudnitxestvo), que depèn del Ministeri d’Afers Estrangers rus. «Alguns diuen que té més poder que el ministre d’Exteriors», va comentar el cap de l’oficina de Puigdemont, que, a més, va compartir una captura de pantalla d’un intercanvi de missatges amb Primakov.

Assessor del Ministeri d’Energia

Notícies relacionades

L’agenda d’Alay en aquest viatge es va completar amb la trobada amb la periodista de la cadena estatal de televisió Rússia 24 Anastasia Popova, que va entrevistar l’octubre del 2019 Puigdemont, i amb un dinar amb diverses persones, entre les quals hi havia l’escalador i assessor del Ministeri d’Energia rus Arkadi Seregin. L’independentisme català sempre ha estat interessat a buscar vies energètiques alternatives a Espanya. També es va reunir en aquesta ciutat russa amb Dmitrenko i Roc Badiella Fernández, que era a Rússia i llavors era responsable de Continguts Digitals de la Generalitat. Badiella ha explicat a aquest diari que estava de vacances (la seva dona és russa) i que va quedar amb Alay per visitar un museu asiàtic i tibetà. Després, es va veure amb Dmitrenko, a qui coneixia de Barcelona. En el tercer viatge a Rússia, el febrer del 2020, Alay es va tornar a veure amb Primakov i el periodista Txesnokov. Però també va quedar amb Vavilova per la traducció del seu llibre i amb el seu marit Bezrukov. L’advocat d’Alay i Puigdemont, Gonzalo Boye, ha confirmat els viatges, tot i que els circumscriu a activitat econòmica i investigadora.

Però no només a Moscou hi va haver reunions. A l’octubre del 2019, Lukoianov i Sumin van viatjar a Barcelona i es van reunir el 17 d’aquell mes amb Dmitrenko i Alay al restaurant Haddock, al carrer de València, segons ha pogut corroborar aquest diari de dues fonts diferents. Va ser una trobada confidencial en la qual es van tractar aspectes sobre Catalunya. Lukoianov i Sumin es van allotjar en un hotel pròxim a la Via Laietana i van topar de morros amb els disturbis per la sentència del procés. Aquest diari va intentar infructuosament recollir la versió d’Alay. El setembre del 2021, quan van començar a conèixer-se els seus viatges a Moscou, va afirmar en un comunicat que les seves activitats internacionals són «perfectament legals i tenen per objectiu contribuir» a la resolució del conflicte «polític» entre Catalunya i Espanya.