Dia dels Treballadors

CCOO i la UGT avisen d’un «polvorí social» a la marxa central de Màlaga

Els sindicats titllen d’«escàndol» la crisi habitacional i reclamen més repartiment de la riquesa en un acte marcat per les eleccions andaluses

Les centrals avancen que, si la inflació es dispara, demanaran a mitjans d’any una nova pujada de l’SMI

CCOO i la UGT avisen d’un «polvorí social» a la marxa central de Màlaga
3
Es llegeix en minuts
José Vicente Rodríguez

Els sindicats CCOO i UGT van convertir ahir Màlaga en l’epicentre nacional de les reivindicacions laborals i socials amb motiu del Primer de Maig. Les reclamacions es van centrar en dos eixos: el «greu problema» d’accés a l’habitatge (un assumpte que van qualificar com «un polvorí social») i l’exigència de millores salarials i distribució de la riquesa per pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. La cita va estar marcada per les eleccions andaluses del pròxim 17 de maig, atès que durant els discursos sindicals, també hi va haver crítiques al Govern autonòmic de Juanma Moreno. En el pla internacional, els sindicats van ratificar el seu missatge del No a la guerra.

Sota el lema Drets, no trinxeres. Salaris, habitatge i democràcia, a la manifestació de Màlaga hi van ser presents els secretaris generals d’UGT i CCOO, Pepe Álvarez i Unai Sordo, respectivament, així com les ministres de Treball, Yolanda Díaz, i d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz. També hi van assistir la candidata socialista a la presidència de la Junta d’Andalusia, María Jesús Montero, i el líder federal d’IU i candidat de Per Andalusia, Antonio Maíllo. Més de 20.000 persones, segons les organitzacions sindicals, van participar en la marxa, mentre que la Subdelegació del Govern va situar la xifra en unes 5.000 a partir de càlculs de la Policia Nacional.

L’elecció de Màlaga per a l’acte central del Primer de Maig no va ser casual, com van recordar els líders sindicals, que van posar la província com a exemple dels grans mals que afecten els treballadors espanyols.

Durant la seva intervenció, Álvarez va remarcar la necessitat de «repartir la riquesa», «augmentar els salaris» i mirar de posar solució al problema de l’habitatge. També va ressaltar el caràcter internacional de la protesta pel que passa a llocs com Palestina, Ucraïna i l’Iran i va expressar amb rotunditat el rebuig de la guerra.

El responsable d’UGT va assenyalar que, davant els discursos de l’«extrema dreta», s’ha d’aconseguir que la «prioritat nacional» siguin «les dones i els homes», i va advocar per tornar a «plantar batalla» pel control horari perquè les empreses no continuïn «abusant», perquè, segons les seves dades, cada any es fan 2,5 milions d’hores que no es paguen.

Álvarez també va avançar que si els preus continuen pujant les dues organitzacions demanaran a mitjans d’any una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI).

Respecte al decret d’habitatge per a la pròrroga dels lloguers que s’ha tombat al Congrés, el va qualificar d’una «vergonya» i va manifestar el seu desig que «alguns d’aquests diputats» que hi van votar en contra «sàpiguen què és patir la falta d’habitatge».

Trump, «el nou Neró»

Per la seva banda, Sordo també va voler expressar el seu rebuig de la guerra i va advertir que la política dels Estats Units pot provocar un «conflicte bèl·lic mundial». En les declaracions prèvies a la manifestació, ja havia qualificat Trump com «el nou Neró».

Notícies relacionades

En matèria de salaris, el responsable de CCOO va assenyalar que «no hi ha cap trinxera més gran que no arribar a final de mes» i va considerar que amb la pujada mitjana dels sous no n’hi ha prou per a milions de famílies. Va considerar «un escàndol» la situació de l’habitatge, que va qualificar com «un polvorí social», i va recordar que hi ha persones de més de 30 anys que no tenen més sortida que viure amb els pares o en una cambra d’un pis compartit.

La marxa també va servir per reclamar una millora dels serveis públics, especialment en sanitat i educació. Els sindicats van advertir que el deteriorament d’aquests serveis implica una pèrdua indirecta de renda per als treballadors, que es veuen obligats a assumir més costos quan fallen les prestacions públiques.