ERC actualitza el seu full de ruta amb la mirada posada en la taula de diàleg

La Conferència Nacional (CN) té com a objectiu actualitzar els postulats polítics del partit, el seu full de ruta. Una fita especialment clau quan queda un any per unes eleccions municipals que semblen determinants per al futur del partit. Una manera de dotar d’un substrat comú i únic els candidats en uns comicis en els quals les particularitats municipals poden desdibuixar la ideologia del partit.

La ponència base sobre la qual ha treballat la militància (la CN compta amb 1.300 inscrits que es reuneixen aquest cap de setmana a la Farga de l’Hospitalet) ha corregut a compte del vicesecretari de Prospectiva i Agenda 2030, Raül Romeva. S’han presentat 500 esmenes parcials (sobretot de medi ambient i energia), de les quals 400 s’han transaccionat, això és, s’ha reformulat el text inicial, i 60 s’han acceptat literalment. La resta van decaure per motius de forma o es van retirar.

Negociació i confrontació

El text de Romeva, sobretot, és una nova oficialització de l’aposta republicana per la via negociada, que el partit identifica com la millor confrontació democràtica. Es pretén, doncs, un reconeixement de la militància a la taula de diàleg. Això sí, com que el partit no és aliè a les crítiques que pateix a compte de la taula per part de les altres forces independentistes, especialment de Junts, el seu soci del Govern, la ponència ja esbossa un escenari per si la taula s’encalla.

Aquest «si la taula encalla» és un condicional absurd per a bona part de l’independentisme, no només pels abundants rèdits que ha mostrat el fòrum, sinó pel propi impàs que s’està vivint des que a finals d’any es va començar a especular quan se celebraria una nova reunió. Estem a meitat de març i ni hi és ni se l’espera.

Així, els republicans ja estudien, portes endins, opcions per portar a terme quan s’oficialitzi la mort més que anunciada d’aquesta taula de negociació, tal com va exhortar a fer Aragonès en el seu discurs de Sant Esteve. I, anant un pas més enllà, proposen assajar aquestes mesures de força, bàsicament centrades en la mobilització i la desobediència civil, no només com a pla b, sinó també per pressionar el Govern perquè «es prengui seriosament» el fòrum de diàleg i negociació.

Desobediència i desbordament

Notícies relacionades

Junqueras estableix la bicefàlia a ERC

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

«Ni som ingenus, ni desconeixem la història», diu el text escrit per Romeva, i que, per això, «tant per reforçar la nostra posició com per estar preparats si la negociació no dona els fruits esperats», cal «construir alternatives per afrontar l’embat democràtic que volem guanyar». I com ja es va explicitar en la conferència política de fa quatre anys, la ponència assevera: «No renunciem a cap instrument democràtic que permeti arribar a la independència». No es detalla el tipus d’accions més allà que siguin «accions de desobediència política i social fins a accions de desbordament democràtic».

Aquesta aposta per la negociació compta, també, amb una oposició dins del partit, la del Col·lectiu 1-O, que, en un text alternatiu, defensa la via unilateral cap a la independència. El text se sotmetrà a votació diumenge, una prova de foc per als promotors. L’esmena, expliquen fonts oficials del partit, «va ser rebutjada en tots els congressos regionals», però el fet que el de la Catalunya Nord no es pogués celebrar «perquè aquesta federació es trobava en plena reestructuració» ha permès que, «per ser garantistes, es porti directament al plenari».