El nou rol del líder del partit

Junqueras estableix la bicefàlia a ERC

  • Els republicans donen, amb la presidència d’Aragonès, caràcter definitiu al ‘model PNB’ iniciat el 2015

abertran39375943 barcelona  barcelon s   20 07 2017   econom a el secretario 170920090035

abertran39375943 barcelona barcelon s 20 07 2017 econom a el secretario 170920090035 / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una de les novetats de la campanya electoral del febrer va ser la presència gairebé diària del president d’ERC,Oriol Junqueras, en els mítings. Com la majoria tenien lloc a la tarda, es va fer habitual que Junqueras, després d’intervenir, donés pas al candidat, Pere Aragonès, abans d’anar-se’n molt de pressa cap al Centre Penitenciari de Lledoners on, de dilluns a dijous, pernoctava en aplicació d’un tercer grau que, setmanes després, li va ser revocat.

Junqueras va utilitzar sempre el mateix reclam: «¡Amb vostès, el pròxim president de la Generalitat!». En els actes de cap de setmana, quan no hi havia aquesta pressa ja que el líder d’ERC dormia a casa, era Aragonès el que donava la veu a Junqueras. I va utilitzar sempre la mateixa frase: «Amb vostès, el que serà el primer president de la república catalana». Digui’s bicefàlia o ‘model PNB’, però la campanya va donar carta de naturalesa a un repartiment de papers que, després de la presa de possessió d’Aragonès, el partit s’apresta a explorar.

No és tampoc que sigui una novetat al si d’ERC. Ja el 2015, quan Junqueras va ser nomenat vicepresident del Govern d’Artur Mas, ell i Marta Rovira es van dividir les càrregues de feina. Un se centrava en el Govern i, ella, en el partit. El mateix va succeir el 2018, amb Aragonès succeint Junqueras en la vicepresidència de l’Executiu i Marta Vilalta a la seu del carrer de Calàbria. Tot i que aquí, el desencadenant no va ser tant l’elecció d’un model organitzatiu, sinó una tàctica de supervivència amb el president del partit a la presó i la secretària general, a Ginebra.

La presidència ho canvia tot

L’element de novetat l’introdueix, bàsicament, la presidència de la Generalitat. I és una dupla que els republicans consideren «comunicativa». El relat amb què Aragonès pretén refermar-se a la Generalitat passa per projectar la imatge «del president de tots», sanciona una veu del partit. «El Govern és un Executiu de coalició, i en un bipartit s’arriba fins on s’arriba en l’aplicació del programa propi», reconeix aquest càrrec.

Per la seva banda, Junqueras, en la mesura que les seves circumstàncies penitenciàries ho permetin, pot expressar-se «amb més llibertat, percudint en l’ideari del partit». Així mateix, el president de la força serà també la veu que verbalitzarà els moviments més de fons del partit, com recentment va assajar en un article en aquest diari sobre la Catalunya a 20 anys vista.

A més, la nova legislatura dona camp als partits que formen el Govern per expressar les seves singularitats. Per exemple, en la direcció estratègica del procés ja pactada tant per republicans i postconvergents com per anticapitalistes. Sense que això signifiqui que sigui Junqueras el que s’assegui en aquest ‘estat major’, sí que la seva visió i la seva opinió serà clau, expliquen els republicans.

Això sí, la sintonia entre el president de la Generalitat i el president d’ERC es pretén que sigui absoluta. Per encarrilar el ‘model PNB’, s’assemblarà més, afirmen i desitgen a ERC, a la dupla actual Andoni Ortuzar – Iñigo Urkullu que a altres combinacions més tenses, com la de Xabier Arzallus – José Antonio Ardanza.

Junqueras, al corrent de tot

Es pot assenyalar que en la recent negociació amb Junts, Junqueras, com va fer l’expresident i líder de JxCat Carles Puigdemont, es va apartar dels focus i va deixar que fos el partit i Aragonès els que portessin la veu cantant, tot i que, això sí, va ser present de manera molt activa, telemàticament o presencialment en totes les reunions on es van prendre les decisions clau. 

Notícies relacionades

Com és obvi, la bicefàlia comunicativa no implicarà que Junqueras se submergeixi en el dia a dia del partit, bàsicament perquè, a curt termini, com a mínim, no pot. Per això Vilalta seguirà a la sala de màquines tant d’ERC com del Parlament, on també és portaveu. A la Cambra catalana, la direcció estratègica la compartirà amb el president del grup, Josep Maria Jové, i les tasques de portaveu amb la seva adjunta, Meritxell Serret. Tots dos amb procediments oberts pels fets del 2017.

Tampoc Rovira canviarà de rol. Es continuarà movent irrastrejable al radar dels mitjans i ben activa a nivell intern, recolzant Vilalta. Rovira, per posar un exemple, a més de trobar-se, com Junqueras, en els conclaves decisius –hi és a tots– ha sigut pedra angular en l’elecció dels noms dels consellers republicans.