L’estratègia independentista

ERC ja debat portes endins possibles plans b a la taula de diàleg

  • El partit recull el guant llançat pel president en el seu discurs de Sant Esteve i treballa discretament per dissenyar possibles estratègies de «confrontació democràtica»

  • El Govern compta que l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació neixi abans de Setmana Santa

ERC ja debat portes endins possibles plans b a la taula de diàleg

DANNY CAMINAL

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Negres nuvolades planen sobre la taula de diàleg i negociació pel conflicte català. La dependència de Pedro Sánchez del calendari electoral i el llistó que posa el Govern sobre els temes a abordar en aquest fòrum (amnistia i autodeterminació, incòmodes per al PSOE ni que sigui per parlar-ne) dibuixen males perspectives. Era una cosa intuïda, imaginada i, fins i tot, explicitada, així com la necessitat, per part de l’independentisme, de pensar els passos a seguir quan el fòrum s’esgoti, almenys, en aquesta legislatura perquè, com apunta una veu significativa d’ERC «tant de bo sigui en aquesta taula, però si no serà en la seva continuació. El conflicte només es resoldrà asseguts i parlant. La millor confrontació democràtica és la taula de negociació».

Després de mesos que els independentistes més descreguts sobre la taula, sense anar més lluny, el partit que gestiona la meitat del Govern, Junts, apuntaven la necessitat d’anar buscant «un pla b», el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, va cridar, en el seu discurs de Sant Esteve, a favor de la unitat dels secessionistes per traçar una ruta alternativa si el diàleg es frenava.

En l’al·locució, el president va assenyalar que el 2022 havia de ser l’any en què la negociació aportés «resultats tangibles». No obstant, va afegir, si el diàleg s’encallés s’haurien de començar «a construir alternatives, actuant amb realisme, amb el màxim consens possible i aprenent del camí que s’ha fet fins ara».

Demostració pràctica

I com que el moviment es demostra caminant, segons va ensenyar Diògenes ‘el Cínic’, i segons ha pogut saber aquest diari, el partit liderat per Oriol Junqueras i Marta Rovira ha iniciat una sèrie de debats interns entre uns quants elegits de la cúpula per dibuixar i imaginar possibles escenaris de «confrontació democràtica» alternatius a la taula de negociació. Escenaris que prenen com a base la mobilització i desobediència col·lectiva. No cal dir que les reflexions són absolutament secretes.

La ponència política que es discutirà el cap de setmana del 13 de març, en la Conferència Nacional republicana, afegeix un element gens casual a aquest pla b. El nou full de ruta ha de ser útil, no només per quan la taula fracassi, una cosa que es dona com a assumida i a què fins i tot es posa data –veient el cicle electoral que s’obre la primavera del 2023– si no abans, perquè serveixi com a element de pressió al Govern, i singularment al PSOE, perquè s’agafi el «fòrum de diàleg seriosament».

Pressió popular

Més enllà que omplir els carrers actuï com a element de pressió, aquesta addenda a la utilitat del pla b evita que s’acusi el Govern, actualment representat al fòrum només per consellers d’ERC, de voler asseure’s a dialogar i negociar ‘amb una pistola a sobre de la taula’. És a dir, evitar donar la imatge que s’està amenaçant.

Els republicans donen per descomptat que tot el que s’hagi d’avançar a la taula haurà de donar els seus fruits en aquest 2022. I esperar que, en les eleccions generals previstes per al pròxim torni a haver un Executiu que aposti (voluntàriament o forçat per l’aritmètica en el Congrés) per continuar els treballs iniciats.

Però si Junts i la CUP, i l’ANC, desconfien, quan no menyspreen la taula de diàleg, ¿com aconseguir que es mobilitzin per ella? Els postconvergents vinculen el fòrum als republicans (de fet, neix d’una de les seves peticions per recolzar la investidura de Pedro Sánchez) i el consideren l’esquelet sobre el qual Aragonès sustenta la seva presidència de la Generalitat, per tal com li permet recloure en aquest espai les reivindicacions sobiranistes al temps que abordar, d’una manera més ‘realista i autonòmica’ la resta.

ERC, d’altra banda, és perfectament coneixedora dels recels postconvergents i anticapitalistes i sap que tota mobilització que no els inclogui està condemnada al fracàs. La quadratura del cercle es diu Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació (ANAA), l’ens unitari que Aragonès va prometre impulsar en la seva investidura i que ha d’establir tant una estratègia (full de ruta), com una tàctica (mobilitzacions) única.

També compten amb què, sota el paraigua de l’ANAA i amb les dutxes de realitat (per exemple la de Laura Borràs d’aquesta setmana) els recels vagin desapareixent. Això i la ferma i vigent defensa republicana que a el taula de negociació es defensin les dues ‘A’ de l’ANAA, és clar.

El retard de l’ANAA

Notícies relacionades

La posada de llarg en públic de l’ANAA té un retard de mesos – «Anem lents perquè anem lluny», explica una font d’un dels partits reutilitzant un lema electoral de la CUP. El cert és que la previsió era que naixés abans de la primera taula de diàleg amb Aragonès de president, és a dir, abans del 15 de setembre.

Segons fonts del Govern, la previsió és que neixi «ben aviat», a tot estirar «abans de Setmana Santa». En funció, a més, dels tempos que marqui el mateix president del Govern, Pedro Sánchez, per a la celebració de la tercera reunió de la taula, l’enllumenat de l’ANAA podria precedir al conclave, que es preveu a Madrid.