Conflicte polític

ERC crida al «desbordament democràtic» per reforçar la seva posició a la taula de diàleg

  • La ponència política de la conferència republicana de març no considera la mobilització només un pla b, sinó una cosa imprescindible

 

  / EFE / ROBIN TOWNSEND

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

ERC vol afrontar el futur immediat, és a dir, aquest any i, sobretot, un 2023 que promet emocions fortes (amb el cicle electoral compost per les municipals i les generals) amb un reconeixement de les seves bases a l’estratègia de la direcció en què fa referència al conflicte polític. El pròxim 12 de març, a la conferència política republicana, es procedirà a la votació de l’«actualització» d’aquesta estratègia, un full de ruta que aposta, sense embuts, per la taula de diàleg i, que no ‘o’ per la «mobilització i el desbordament democràtic».

Als republicans els agrada utilitzar el terme GPS, en lloc de ‘full de ruta, i amb això miren de dir que saben quina és la meta, la independència, però que el camí cap a ella no està, encara, cartografiat. En qualsevol cas, el vehicle que els republicans consideren oportú per recórrer aquest camí fins i tot no traçat és la taula de diàleg i negociació. Just quan creixen les crítiques al fòrum per la seva presumpta inutilitat. 

La mà de Romeva

Això sí, els republicans, a la ponència política, que ha redactat Raül Romeva i que porta per títol ‘Escrivim el futur republicà’, assenyala que «ni som ingenus, ni desconeixem la història» i que per això «tant per reforçar la nostra posició, com per estar preparats si la negociació no dona els fruits esperats» cal «construir alternatives per afrontar l’embat democràtic que volem guanyar». I com ja es va explicitar a la conferència política de fa quatre anys, després d’una breu polèmica interna, la ponència assevera que «ni renunciem, ni renunciarem a cap instrument democràtic» que permeti arribar a la independència. No es detalla el tipus d’accions més enllà que siguin «accions de desobediència política i social fins a accions de desbordament democràtic».

És aquesta, potser, la principal variació al ‘GPS’ republicà. No considerar aquestes accions només un pla b per ‘quan fracassi la taula’, sinó un element imprescindible per reforçar la posició del Govern en aquesta taula de negociació. És a dir, que, tant sí com no, han de tenir lloc.

Independència, ¿per què?

Els republicans pretenen, així mateix, explicar per què es vol la secessió. Els republicans consideren que, si d’una banda hi ha els convençuts, tant que són independentistes, com que no ho són, hi ha una part de la població que pot veure’s seduïts per la ‘república catalana’ si se’ls explica per què es requereix. 

Notícies relacionades

En aquesta línia, el text fa diferents propostes per a la societat catalana tant per al 2030 com per al 2040. Sense que això signifiqui que siguin les dates en què es preveu o es pronostica la ruptura amb l’Estat. «Són escenaris desitjables per als quals cal començar a treballar ja mateix», apunta ERC.

Un altre dels objectius d’Esquerra és evitar que es confongui el fet que no hi ha una estratègia conjunta, com es reconeix obertament que no hi ha al si de l’independentisme, amb què «no hi ha estratègia». Els republicans venten, ja que la seva amb l’intent que, com està passant en els últims mesos, tot giri, sigui a favor o en contra, en forma de crítiques per part de Junts i la CUP, entorn d’ella.