El 70% de les nenes deixen l’esport

"Fa anys vaig començar fent bàsquet a l’escola per les amigues i perquè m’agradava", explica Marina Ravés (Barcelona, 2004). "Vaig començar a tenir més motivació, el nivell pujava i vam decidir anar a un club. L’esport sempre ha sigut per evadir-me mentre m’ho passava bé. És una cosa que sempre va lligada amb mi. Ara, el que em passa últimament és que molts factors han fet que la meva motivació disminueixi. Els horaris, molt tardans, requereixen arribar a casa a les dotze de la nit havent l’endemà de despertar-me d’hora", detalla l’esportista, que, malgrat que encara continua jugant, cada cop valora més l’abandonar la pista.

Pèrdua de motivació

"A més, és un compromís i, per tant, no puc fallar. És una responsabilitat per a l’equip i totes les jugadores. Quan algú no està motivada fa que tu tampoc ho estiguis i, per tant, és una cosa més que juga en contra", afegeix. "I una altra és la relació amb l’entrenador. No hi he connectat tant com altres cops i potser tot això ha sigut el que ha fet que la meva motivació caigui. I amb això la meva confiança també a la pista i en mi mateixa. Tot és un bucle. Però al final continuo pensant que el bàsquet és un esport que m’aporta molt i per això fa cosa deixar-lo", se sincera.

Sens dubte, un dels enemics de l’esport femení és l’abandonament. Així ho certifica l’estudi de l’INEFC en el qual, a més de quantificar amb xifres, busca els motius que porten a aquesta decisió, a més de plantejar solucions. L’informe se centra en l’etapa adolescent, en què les nenes decideixen deixar l’esport per diferents motius. Un dels que es presenten com a punt d’inflexió és la pròpia concepció del cos o l’entorn esportiu. Els canvis corporals –entre els quals l’arribada de la regla i la transformació del cos– i la roba esportiva incòmoda o de colors que generen inseguretat (com el blanc o els colors clars) repercuteixen directament en la presa de decisions en tota l’etapa adolescent.

Les més joves remarquen que la falta o l’excés d’exigència, no adequat al context esportiu en què es troben o la inseguretat en espais masculinitzats, les porten a deixar l’esport a aquesta edat, a més de la falta d’un entorn de confiança. La falta de vincles amb el grup o de suport entre iguals o per l’entitat són també factors que computen.

"Una de les conclusions del pla d’impuls és que és el moment de fer-ne còmplices els homes. Entre dones ja tenim detectats aquests factors, però en el món de l’esport hem de ser-hi tots. Qui normalment es troba en llocs de decisió són ells i, per exemple, són els que decideixen el color de l’equipament. I pensen: fàcil, la segona, blanca. I això ja genera neguit en les dones", reflexiona Anna Caula, responsable de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat. "Es demanen espais diferenciats, la pressió estètica, la menstruació... Són coses a tenir en compte a aquestes edats", diu.

Com la Marina n’hi ha moltes. Algunes ja l’han deixat, mentre d’altres continuen debatent-se sobre què fer. "Al meu equip hi ha més companyes que s’han anat desanimant, per aquests motius o per exemple també per les lesions. També en conec algunes que el van deixar fa anys i estaven cremades", confessa.

Els motius perviuen amb l’edat. De fet, se n’hi van afegint d’altres, com per exemple problemes derivats de l’entorn. "Aquests estudis són importants perquè ens acosten a la realitat i als diferents factors que ens afecten. Depenent de cada persona, t’afecten més unes coses o d’altres, però si modifiquem certes coses podem afavorir l’esport en les noies adolescents, que a més de físicament t’ajuden des d’un punt de vista mental", explica la jugadora.

Mesures de xoc

Notícies relacionades

Badosa s’estavella contra Sabalenka i deixa sol Alcaraz en els vuitens

Roglic i Evenepoel tornen dos mesos després de caure

Algunes de les mesures per reformular l’esport per evitar l’abandonament de les jugadores adolescents passen per potenciar equips femenins i no mixtos, crear nous models de competició, incrementar les subvencions, eliminar estereotips i feminitzar els espais esportius amb vestidors exclusius.

L’objectiu per a tothom ha de ser que l’esport es converteixi en un espai segur. Les lluites venen des de diferents fronts i estan permetent avançar, però encara queda molt per aconseguir. "En els últims anys s’ha millorat molt. Però encara falta fixar-nos en la perspectiva de les jugadores, com se senten i què és el que necessiten, i aprofundir més en aquesta part, perquè aquí és on es falla", apunta Anna Caula. La veu la tenen elles i són perfectament capaces d’alçar-la perquè no se les acabi obviant o convidant a marxar.