L’advocat de Sixena entra al MNAC per «revisar» les pintures, però se n’anirà sense poder interrogar els tècnics ni accedir a les reserves del museu

L’equip aragonès treballa amb plena normalitat i sota la supervisió d’un tècnic del MNAC i, segons matisen des del museu, es limita a estudiar les pintures amb un equip d’infrarojos. La sala 16 del MNAC es manté tancada al públic i està previst que els treballs s’allarguin fins a primera hora d’aquesta tarda. En cap cas, remarquen fonts del MNAC, se’ls ha franquejat l’accés a les reserves del museu per buscar més fragments pictòrics ni se’ls ha permès interrogar els tècnics de l’equipament, com pretenia Español i va autoritzar de manera bastant sorprenent la jutge encarregada d’executar la sentència.

En una interlocutòria del 9 d’octubre, la magistrada va donar el vistiplau al consistori per interrogar els tècnics del museu i entrar als magatzems a la recerca de més pintures. El MNAC, per la seva banda, escuda la seva negativa en el recurs, encara sense resposta judicial, presentat el 20 d’octubre i el que considera «insòlita i extravagant» la possibilitat de permetre que una de les parts interrogui in situ els tècnics del museu. «No hi ha cap precepte en la llei d’enjudiciament civil que permeti al Jutjat autoritzar una de les parts intervinents en el procés per, per si sola, fora de la seu del Tribunal i sense presència judicial, interrogar uns tècnics», defensa el museu en el seu escrit.

A mitjans de mes, va transcendir la pretensió del consistori aragonès de sol·licitar a un laboratori nord-americà un escàner complet de les pintures murals per «verificar l’estat de l’adhesió entre la capa de cal original que unia les pintures amb les parets del monestir i el suport de tela que actualment les sustenta». En un escrit remès a la jutge, el MNAC es va oposar a aquest nou estudi i que, si bé a l’Ajuntament de Sixena té permís per «procedir a avaluar in situ les pintures», en cap cas la jutge li va donar permís per fer-ho «amb els seus propis tècnics i el seu propi laboratori de pintura mural».

La «carnisseria» de Gudiol

A l’anàlisi tècnica, Español va sumar també la possibilitat d’interrogar els tècnics del museu i buscar en les reserves més pintures suposadament procedents de Sixena: segons la seva opinió, els metres quadrats existents a les sales 16 i 17 del MNAC no coincideixen amb els metres quadrats arrencats del monestir el 1936 i traslladats a Barcelona per Josep Gudiol després que un incendi assolés el monestir.

Notícies relacionades

La jutge nega al MNAC la possibilitat d’un informe pericial sobre el trasllat de les pintures de Sixena

La Sureña torna als seus orígens amb una reedició que aposta per nous productes i exalça el concepte 'casual ibèric'

En declaracions a Efe abans d’entrar al museu, Español ha insistit en la viabilitat del trasllat i ha assegurat que els «microdanys» que podrien patir les pintures durant el procés no seran «res» davant la «carnisseria» que va fer Gudiol.

A més de qüestionar una vegada més la feina de l’historiador i la seva tasca al capdavant del comissariat de la Generalitat per al salvament del patrimoni, el lletrat aragonès ha assegurat que té informació en què Joaquim Folch i Torres, director general dels Museus d’Art de Barcelona durant la Guerra Civil, «acusa Gudiol d’haver arrencat les pintures murals de Sixena amb l’única finalitat de vendre-les als seus contactes a Amèrica, no per salvar-les desinteressadament».