Pablo Montesinos: «Passats uns dies hi haurà molta gent que haurà de reflexionar i fer autocrítica»

Pablo Montesinos (Almeria, 1985) és un dels poquíssims dirigents que continua –i ho farà fins al final– al costat de Pablo Casado. Quan la pressió sobre el president arribava a uns nivells insuportables i els últims fidels van entendre que la situació era irrevocable, el vicesecretari de Comunicació no es va moure. Expressa la seva versió dels fets en aquesta entrevista amb ‘El Periódico de España’, diari pertanyent al mateix grup editorial que aquest mitjà, té clar que el que s’ha viscut és «una injustícia» i defensa el seu cap sense matisos. «Ens hem pogut equivocar, però Casado sempre va actuar pensant en Espanya i el PP». Quan passin els dies i assumeixi les «decepcions», està convençut que es quedarà «amb les coses bones» del seu pas per la política.

PREGUNTA. Han passat només sis dies des que es va desencadenar la tempesta. Pablo Casado deixarà de presidir el PP a l’abril. ¿Ja ho ha assimilat?

RESPOSTA. Bé, ho estem assimilant. Han sigut dies molt difícils. No havia viscut una cosa així en la meva vida política, sens dubte. Encara ho estem assimilant. El que tinc clar és que Casado sempre ha pensat en Espanya i el partit.

P. El president del PP va dir als barons en la reunió de dimecres que va poder fer alguna cosa malament, però que no va res mal fet. ¿Quin va ser el seu error?

R. Bé, jo no m’he de callar. El que ha passat és una injustícia. Pablo Casado no es mereix el que hem viscut. A partir d’aquí, per descomptat, s’hauran fet moltes coses malament. Jo m’equivoco mil vegades. Segurament ens hem equivocat en coses. Però el president, insisteixo, no es mereix això. 

P. Anant a l’origen del conflicte. ¿El president va mesurar bé les seves acusacions contra Isabel Díaz Ayuso? La va situar al caire del tràfic d’influències per les suposades comissions del seu germà.

R. Crec que hem d’anar més enrere. El president ha actuat bé, seguint els passos que tocava, en privat i fora del focus mediàtic. Nosaltres no vam portar aquesta qüestió a l’arena pública. Davant una informació rebuda li va reclamar les explicacions oportunes. Explicacions que no van arribar en temps i forma, i van passar molts mesos. Pel mig hi va haver una ofensiva contra la direcció nacional del partit que no valoraré i, al final, les coses van desembocar com tothom sap. Però crec que Casado va actuar bé. La reclamació d’explicacions es va fer en privat i cara a cara.

P. ¿No hi va haver manera de solucionar-ho abans? ¿No van poder accedir a la informació que Ayuso va donar fa uns dies? 

R. Ella no ho va voler. Quan va donar la documentació, nosaltres, que no som jutges ni fiscals, vam entendre que el comitè de drets i garanties podia tancar l’expedient informatiu i fer-ho satisfactòriament. 

P. L’hi dic perquè Casado va parlar de 286.000 euros [que el germà d’Ayuso hauria cobrat de la mateixa empresa] sense cap prova documental. Això ho va embolicar tot.

R. Nosaltres vam rebre una información, vam demanar explicacions i no ens les van donar. Van passar mesos fins que les hem vist en una compareixença pública i a través d’un comunicat. Jo, sempre respectant la presumpció d’innocència, crec que al final el que s’està comprovant és que Casado va dir la veritat.

P. La comunitat confirma la xifra, però insisteix que només els 55.000 euros estan relacionats amb el contracte adjudicat per l’administració madrilenya.

R. La Comunitat de Madrid haurà de donar les explicacions oportunes. Nosaltres el que demanàvem eren explicacions en l’àmbit intern. I no van arribar.

P. ¿Rere aquests esdeveniments no hi havia un conflicte per veure qui controlava el PP de Madrid?

R. El president [del PP] ha portat la bandera de la transparència i l’exemplaritat fins al final. Quan tu tens informació sobre alguna cosa presumptament irregular el que has de fer és preguntar. A partir d’aquí, ¿hem tingut algunes circumstàncies complicades amb la presidenta Ayuso? Sí, n’hem tingut. Però crec que si les explicacions s’haguessin donat quan se li van reclamar, potser avui estaríem en un altre context.

P. Però el pols ha sigut permanent. No feia l’efecte que la direcció nacional volgués que ella presidís el partit a la regió.

R. És veritat que, com va explicar el secretari general en la seva compareixença, el retard del congrés [de Madrid] estava relacionat amb l’absència d’explicacions. També li dic que quan la junta directiva nacional [màxim òrgan de direcció del PP] marca uns terminis, el que no podíem era canviar aquests temps per la pressió pública. Per això també ens vam mantenir ferms. 

P. ¿Hauria facilitat res que a l’inici de la crisi hagués dimitit Teodoro García Egea? Tot el partit ho va demanar des del primer moment.

R. En unes circumstàncies molt difícils, molt complicades, Teodoro García Egea pren la decisió de fer un pas enrere i presentar la seva dimissió davant Pablo Casado. Respecto la decisió i aplaudeixo que la prengués perquè ho va fer pel bé del partit. A partir d’aquí, jo no parlaré malament del secretari general, que m’ha donat la possibilitat d’exercir les meves responsabilitats en aquesta casa i amb qui tinc una molt bona relació. Ni sobre ell, ni sobre cap company del partit. 

P. Però, ¿vostè creu que hauria canviat alguna cosa o l’objectiu era acabar amb la presidència de Casado?

R. Al final, la situació és la que és i som on som. I mirar enrere per veure si es podria haver canviat alguna cosa no ajuda gens. Sí que crec que passats uns dies hi haurà molta gent que haurà de reflexionar i fer autocrítica. Jo parteixo de la premissa que no parlaré malament de ningú, però hi ha persones que m’han decebut.

P. ¿Creu que hi ha persones que d’aquí un temps pensaran que es van equivocar?

R. Crec que sí. Una cosa és la lleialtat, entesa com dir-li al president el que opines clarament, que això sí que és lleialtat. Però aquesta lleialtat també es demostra sent respectuós en públic i mantenint-te al costat del president en públic. 

P. ¿Hi ha hagut acarnissament contra el president del partit?

R. Crec que hi ha hagut una injustícia. El president és una bona persona, és honrat, és una persona recta, sempre ha intentat fer les coses el millor possible i no es mereixia que arribéssim fins aquí havent viscut el que hem viscut.

P. ¿Creu que Casado es va aïllar massa amb un nucli reduït de persones? Hi ha una crítica estesa entre els dirigents i és que «es va bunqueritzar».

R. El president és una persona molt accessible. Qui va voler parlar amb Casado va poder parlar amb Casado. Una persona que sempre respon les trucades. Algunes persones que diuen això potser no van voler despenjar el telèfon. 

P. Durant la crisi, ¿sap si Casado va parlar amb José María Aznar i Mariano Rajoy?

R. No sé les trucades que va fer el president i, si les sabés, tampoc les comentaria. Sí sé que ha parlat amb moltes persones, ha tingut interlocució amb molts càrrecs, amb els presidents autonòmics... Algunes s’han fet públiques. Però jo no puc comentar amb qui ha parlat o no.

P. El comitè de direcció de dilluns va ser un punt d’inflexió. Després hi va haver un comunicat determinant que van firmar la immensa majoria dels diputats. 

R. Bé, jo vaig estar en el comitè de direcció. Va ser molt important i els meus companys d’aquest òrgan van parlar clarament, també ho va fer el president. Vam parlar durant hores sobre com havíem arribat fins aquí i quina era la situació del partit. I jo en això, en aquesta conversa intensa, no puc fer cap retret sobre l’opinió dels meus companys de portes endins. Només dic que el president en aquest comitè de direcció va donar la seva paraula que passarien una sèrie de coses. I van passar tal com va dir. I un cop va sortir d’aquest comitè de direcció, hi va haver persones que van fer certes valoracions públiques. Ells hauran d’explicar per què. Jo em quedo amb la cosa bona i la cosa bona és que Casado va complir la seva paraula i va estar a l’altura.

P. ¿És una sortida honrosa per a Casado continuar en la presidència fins al congrés de l’abril a canvi de no tornar a presentar-se? ¿Hi havia altres opcions?

R. Jo crec que una persona que va guanyar en primàries en un congrés extraordinari, després d’un període de diverses candidatures, estava absolutament legitimat per arribar a un altre congrés sent president del PP. No s’hauria entès una altra cosa. Crec que quan passin les setmanes Pablo Casado podrà sortir al carrer amb el cap ben alt perquè no ha fet res dolent, ho ha intentat fer tot segons creia que era millor per a Espanya i el PP, i aquesta rectitud farà que els espanyols li agraeixin el seu treball. 

P. Sembla clar que el relleu és Alberto Núñez Feijóo. ¿Vostè creu que hi haurà més candidatures? ¿Li semblaria positiu? Ja que ha esmentat les primàries que va guanyar Casado contra altres pesos pesants.

R. Jo no entro a valorar això. Per descomptat hi ha un sistema en què amb les condicions i requeriments vigents es pot presentar qui vulgui, però no entro a valorar res d’això. Només corroboro el que es va fer públic en el comunicat i és que hi haurà un congrés extraordinari i les altres coses que es van acordar. De fet, aquesta entrevista, tot i que continuo sent vicesecretari de Comunicació, la faig més a títol personal. 

P. En aquesta reunió amb els barons hi va haver persones que insistien en una dimissió immediata.

R. Em reafirmo que ell tenia tota la legitimitat per arribar a un altre congrés sent president. Si algun president autonòmic considerava que havia de dimitir dijous haurà d’explicar-ho ell i les raons per les quals volien aquesta sortida. Jo crec que no s’ho mereixia i que no es mereix el que ha passat en el context general. 

P. ¿Continua veient en política Casado, tot i que sigui en un rol absolutament diferent?

R. Aquesta decisió l’ha de prendre el president. Jo puc parlar per mi i sí que li dic que la política només l’entenc al costat de Pablo Casado. A partir d’aquí, entendrà que el president té almenys dues intervencions importants que són en la junta directiva [del dimarts, 1 de març] i en el congrés extraordinari [del 2 i 3 d’abril].

P. Aquesta crisi del PP coincideix amb un conflicte internacional de grans dimensions. L’altre dia vam saber que Casado havia parlat amb el president del Govern. ¿Quin serà el seu paper aquest mes de transició fins al congrés?

R. El president continua sent president fins al congrés extraordinari. Hi va haver aquesta conversa telefònica amb Pedro Sánchez i hi haurà una col·laboració des de la presidència, tant amb la coordinadora general [Cuca Gamarra] com amb el comitè organitzador del congrés [que dirigirà Esteban González Pons] quan es configuri. I en qüestions internacionals, el president ha sigut molt nítid marcant una posició que ha corroborat també la coordinadora, i és la màxima lleialtat del PP amb el Govern d’Espanya en els temes d’Estat. Vull recordar que va ser Casado qui va trucar a Sánchez per dir-li que en qüestions tan importants el PP estarà al costat del Govern.

P. Deixi’m que li pregunti per vostè. ¿Es veu en política després del congrés de l’abril?

R. Jo, com li deia abans, em veig en política amb Casado. La decisió que prengui a partir d’aquesta premissa, i crec que estic sent molt clar, l’hi comunicaré al president i els òrgans interns del partit. Vaig entrar en política per Pablo Casado i estaré al seu costat fins al final. Crec que ho estic dient tot...

P. ¿Què sap avui de la política que no s’imaginava?

R. Que pots comptar amb grans persones, fer grans amics, que també és una vida més difícil del que un pot arribar a pensar, que hi deixes moltes hores, deixes de fer moltes coses de la teva vida amb la teva família i amics, però que després té grans moments. Al final, quan passin uns dies, podrem fer balanç. Després d’aquest xoc i dies tan durs, hi haurà moltíssimes coses bones per recordar. No tot és el neguit de dimecres passat en la sessió de control. Hi ha moltes coses bones. 

Notícies relacionades

Casado presidirà el PP fins al congrés de l’abril i ungeix Feijóo com a successor

Casado s’acomiada entre aplaudiments dels diputats que l’han abandonat

P. ¿Què li recomanaria a algú com vostè, que té la seva feina i decideix fer el salt?

R. No vull ser malastruc. He vist que les persones que saltem de la vida privada a la vida política no tenim un salt fàcil. Les estructures tenen persones que porten tota la vida en política i que també són molt importants, perquè coneixen el partit i el funcionament. Però, fins i tot reconeixent aquesta dificultat i que de vegades no ho tens fàcil, crec que en la vida política hi ha d’haver gent independent i persones de diferents sectors que creguin que poden fer alguna cosa pel seu país. Així que jo els animo, que tinguin una bona armadura, però sí que recomano que facin passos endavant. Jo vaig fer aquest salt sent el número u del partit per Màlaga i he fet el que m’agradava des de la direcció, mantenir una relació directa amb els mitjans de comunicació. Després tot ha acabat com ha acabat. Però he fet el que em va permetre Pablo Casado donant-me aquesta oportunitat.