L’ADN del jersei d’Helena Jubany obre la porta a un judici

Helena Jubany va ser assassinada la matinada del 2 de desembre del 2001 a Sabadell. Una o diverses persones la van tirar despullada i inconscient des del terrat d’un edifici del carrer de Calvet Estrella. La Policia va arribar aviat a la conclusió que al darrere d’aquell crim s’hi amagava el cercle d’amics que Jubany havia fet a la Unió Excursionista de Sabadell (UES). El cas, però, no es va arribar a jutjar.

Després de reobrir-se la causa el 2021, la família de Jubany considera que ara, gràcies a les noves proves de l’ADN, finalment s’ha aconseguit encarrilar la investigació, que pot conduir dos homes fins al banc dels acusats: Santi Laiglesia i Xavi Jiménez.

Les proves de l’ADN decisives han trigat més de tres anys a obtenir-se. Però han acabat aportant un resultat fiable tant per a la fiscalia com per a l’advocat Benet Salellas, que representa la família Jubany. L’últim informe conclou que al jersei que portava la víctima la nit que va ser assassinada hi ha l’ADN de Laiglesia. Un informe anterior ja havia apuntat que aquest ADN podia ser de Laiglesia amb una alta probabilitat. De tota manera, els percentatges obtinguts llavors no eren suficients per sostenir una acusació contra Laiglesia. Els d’ara sí que ho són. Per aquest motiu, la fiscalia ha demanat que se citi aquest investigat per prendre-li declaració al jutjat de Sabadell que instrueix la causa. La família creu que és molt probable que se celebri un judici contra ell.

Tres perfils genètics

Al jersei de Jubany que es va trobar al terrat –la víctima va ser desvestida al terrat abans de tirar-la– s’hi conserva l’ADN de diversos perfils genètics: dues dones i un home. A causa del deteriorament de les mostres, però, es van haver d’aplicar les tècniques de seqüenciació massiva més noves i potents –un procés de tres anys– per concloure que l’home és Laiglesia.

Laiglesia, el desembre del 2001, era membre de la Unió Excursionista de Sabadell i també era nòvio de Montse Careta. Careta, que es va suïcidar mesos després de ser detinguda per aquest cas, vivia en un dels habitatges del bloc des del qual va ser assassinada Jubany. La investigació indica que Jubany va ser drogada amb Noctamid –un somnífer– dins de la casa de Careta divendres al migdia del 30 de novembre del 2001.

Jubany no es va presentar aquella tarda a la seva feina de bibliotecària a Sentmenat, i Careta, professora, va trucar a la seva escola per dir que tampoc podia treballar. Els indicis assenyalen que Jubany va estar sedada al pis de Careta des de divendres al migdia fins diumenge a la matinada, moment en què va ser assassinada pel seu capturador o capturadors.

En el judici que es pugui celebrar per aquest crim serà determinant provar quines persones hi havia en aquest pis de Careta durant aquells dos dies i, en conseqüència, van col·laborar d’una manera o altra en la sedació, retenció i posterior assassinat de Jubany. Per això l’última prova de l’ADN és tan rellevant: indica que Laiglesia va estar en contacte amb Jubany aquells dos dies. També permet confirmar que Laiglesia menteix, ja que sempre havia negat haver mantingut cap mena de contacte amb la víctima en les setmanes prèvies a la mort. L’ADN indica que sí que va estar amb Jubany poc abans de morir perquè només d’aquesta manera va poder transferir l’ADN al jersei que la víctima portava el 2 de desembre del 2001 a la matinada fins que l’hi van treure i la van tirar pel terrat.

Laiglesia, a qui un investigador de la Policia Nacional ja va assenyalar en el programa de TV3 Crims –l’emissió del qual l’abril del 2020 va resultar decisiva per reobrir la causa– com el principal sospitós, vivia de manera intermitent al bloc des d’on van tirar el cos de Jubany. Passava sovint la nit en aquest edifici perquè hi havia l’apartament de Careta, la seva nòvia. Laiglesia, a més, va caure en contradiccions amb Careta al ser interrogats tots dos per la Policia Nacional després del crim.

Identificat Laiglesia com el donant home, encara falta per aclarir qui són els altres dos donants de les restes genètiques del jersei de Jubany. Se sabia que són dones, perquè no hi ha cromosoma Y, i l’últim informe de la Policia ha fet molta llum a la qüestió. Els científics han conclòs que una de les dues dones és la mateixa Jubany i que l’altra no és Careta.

Així que tan sols queda aclarir l’última incògnita: ¿qui és l’altra dona que va estar en contacte amb Jubany abans de morir? Per aclarir-ho, tant la fiscalia com l’advocat Salellas demanen a la jutge que ordeni que es compari l’ADN de la donant encara no identificada amb el perfil d’Ana Echaguibel.

Echaguibel també era membre de la Unió Excursionista de Sabadell, el club de muntanya al qual pertanyen la resta d’investigats –Laiglesia i Jiménez– i des d’on se sospita que es va ordir el pla per posar fi a la vida de Jubany. La víctima, un any abans de morir, s’havia instal·lat a Sabadell i s’havia apuntat a l’UES per conèixer gent nova, però es va acabar acostant a les persones que la van matar.

Amigues distanciades

Echaguibel, com Laiglesia, també ha negat sempre haver tingut contacte amb Jubany els dies previs al crim. Si s’efectués aquesta prova de l’ADN que sol·liciten les acusacions, i acabés sent positiva, es trobaria en una situació semblant a la de Laiglesia. Echaguibel mantenia relació amb Careta abans del crim, però la relació amb Jubany s’havia trencat. Eren amigues però s’havien distanciat. Com Careta, Echaguibel també va ser detinguda i empresonada per aquest assassinat. Després del suïcidi de Careta, però, Echaguibel va ser alliberada i la causa es va sobreseure provisionalment el 2005.

Des de la reobertura el 2021, el jutjat de Sabadell que instrueix aquesta causa ha canviat de titular unes quantes vegades. Un dels jutges d’instrucció, Díaz Villar, va concloure l’abril del 2022, després d’interrogar l’altre investigat, Xavi Jiménez, que hi havia "prou indicis" que aquest home havia participat en l’assassinat de Jubany, malgrat que no s’ha trobat el seu ADN al jersei de la víctima. Jiménez estava enamorat de Jubany, però ella no li feia cas. La Policia considera que va ser ell qui va enviar els anònims a la víctima. I entre els anònims i el crim hi ha un vincle molt clar. ¿Per què?

Abans de ser assassinada, Jubany havia rebut dos anònims –dues bosses de plàstic– que algú va deixar penjats a la porta de casa seva a Sabadell. La primera bossa va ser entregada el 17 de setembre del 2001 i a dins hi havia una orxata, un croissant de xocolata i un escrit amb el missatge següent: "Helena, sorpresa. Passàvem per aquí i hem dit a veure què ens explica l’Helena. Som-hi? (Et trucarem: menja-t’ho tot)".

Suc amb benzodiazepina

La segona bossa va arribar el 9 d’octubre del 2001 i a dins hi havia un suc en un flascó de vidre i una nota més extensa, redactada aparentment per dos autors diferents, que expressava el desig dels emissaris desconeguts de coincidir de nou amb ella en una altra excursió de l’UES i que informava que, després de deixar-li la bossa, se n’anaven a buscar un lloc per aprendre anglès a Sabadell.

Notícies relacionades

El canvi climàtic va avivar les condicions dels incendis

El Govern impulsa un pla per renaturalitzar el tram final del Besòs

Quan es va beure aquell segon suc, l’Helena es va sentir drogada. I va sospitar que el suc podria contenir alguna mena de substància tòxica. Com que havia sobrat suc, va anar a un laboratori de Barcelona per analitzar-lo. El laboratori hi va trobar restes de benzodiazepina. L’Helena va guardar el resultat d’aquell informe, que demostrava que l’autor dels anònims havia mirat de drogar-la. Aquell informe, que van trobar al seu domicili després de morir, va permetre connectar els anònims amb el seu assassinat a través de la benzodiazepina. És a dir, qui va enviar els anònims també estava al darrere de la seva mort. I els investigadors assenyalen Xavi Jiménez.

Laiglesia, Echaguibel i Jiménez són les úniques persones que poden ser jutjades pel crim de Jubany. Per a la resta de ciutadans és un cas que ja ha prescrit, però la justícia encara pot actuar en contra seva. Laiglesia i Jiménez ja estan formalment investigats. Echaguibel també pot ser encausada, però en el seu cas faria falta que la imputació es concretés abans no s’arribi al 7 d’octubre d’aquest any.