El Govern llança la primera convocatòria de la llei de barris per recuperar zones degradades

A partir d’ara, els municipis que vulguin optar a rebre aquests recursos tenen via lliure per presentar els seus plans fins al 15 d’octubre, que s’han de cenyir a uns indicadors de vulnerabilitat, com per exemple tenir una renda per càpita inferior a la mitjana de Catalunya -15.830 euros, segons dades de l’Idescat del 2023–. L’envergadura d’aquesta inversió que farà la Generalitat la recullen les xifres que la sustenten: es destinaran 1.600 milions en cinc anys –600 d’ells els aportaran els ajuntaments– perquè més d’un centenar de barris puguin fer realitat la seva millora urbana, ambiental i social amb l’objectiu de combatre la segregació urbana, ambiental i social amb l’objectiu de combatre la segregació urbana reduir les desigualtats i pal·liar els efectes de la crisi climàtica.

200 milions per any

El compromís del Govern és destinar 200 milions per any a projectes que tinguin un cost d’entre tres i 25 milions –xifra condicionada a la quantitat d’habitants–, quantitat que la setmana passada ja va ser aprovada amb caràcter plurianual. Aquest era l’últim pas per llançar la primera convocatòria. Aquests plans han de tenir un caràcter «integral». És a dir, que a més de transformacions de caràcter físic de la zona en qüestió, com rehabilitació d’habitatges o millora de l’espai urbà, han de tenir una dimensió mediambiental –un requisit que actualitza la llei del tripartit i incloure accions sociocomunitàries per fomentar la cohesió.

Per a les localitats de menys de 20.000 veïns, la subvenció serà d’entre tres i 12,5 milions d’euros, mentre que per als que en tinguin més de 20.000 serà d’entre sis i 25 milions. En funció de si es té més o menys població, el percentatge de copagament que assumeixi cada consistori serà major o menor, i l’executiu es compromet a garantir assessorament per als municipis petits amb menys recursos perquè puguin elaborar els seus projectes i optar a la subvenció.  A les localitats de menys de 5.000 habitants la Generalitat es farà càrrec del 75% dela inversió, en els que tinguin entre 5.000 i 20.000 serà del 70%, en els que van dels 20.000 als 50.000 habitants serà del 60% i en els de més de 50.0000, mentre la resta ho assumirà el consistori.

Cinc convocatòries fins al 2029

Després de llançar aquesta primera convocatòria, serà a finals d’any quan es resolgui quins municipis compleixen els criteris per rebre la subvenció. A partir d’aquí n’hi haurà quatre més fins al 2029. En cada tanda, es garantirà que es beneficiï almenys un projecte per vegueria, a més d’arribar almenys a 20 barris cada any. S’ha de veure, no obstant, si Illa podrà comptar amb nous pressupostos aquest 2026 per poder invertir tots els recursos previstos.

Notícies relacionades

La nova llei de barris de Catalunya: ¿què és i quins municipis podran beneficiar-se'n?

Illa destinarà 1.000 milions a revitalitzar els barris: «És una oportunitat per a tots els municipis»

L’executiu té com a principal repte aquesta tardor aconseguir l’aval d’ERC i els Comuns a uns comptes que són clau per a l’estabilitat de la legislatura. La llei de barris formarà part del repertori argumental per mirar de convèncer l’oposició de la necessitat de poder disposar d’aquests pressupostos per millorar els municipis. Tot i així, en cas de no sortir-se amb la seva, el Govern assegura que els recursos anunciats estaran garantits via compromisos plurianuals. És a dir, que passaran a ser una despesa compromesa que s’hauria de cobrir amb ampliacions de crèdit i repriorització de partides en cas de pròrroga.

Un escut davant l’extrema dreta

El president Illa sempre ha reivindicat que aquesta intervenció directa per millorar l’entorn més immediat dels veïns pot ser un escut per dissuadir el vot a partits com Vox i Aliança Catalana. Es tracta d’una eina que pretén tenir un «impacte molt directe» en la qualitat de vida dels ciutadans per la via d’aconseguir barris «dignes, assegurances i amb serveis públics de qualitat». El contrari, analitzen des del Govern, és caldo de cultiu per a l’extrema dreta. «És una oportunitat per a tots els municipis, siguin grans o petits», va presumir Illa el maig passat durant la posada de llarg de la iniciativa.