Abans de l'amnistia

L’advocat general de la UE proposa rebutjar el recurs de Puigdemont sobre la seva immunitat

La proposta de sentència avala la causa penal realitzada pel jutge Llarena i la seva petició d’autorització per poder investigar l’expresident català, llavors membre del Parlament Europeu

L’advocat general de la UE proposa rebutjar el recurs de Puigdemont sobre la seva immunitat

Jasper Jacobs / Europa Press

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

L’advocat general de la Unió Europea Maciej Szpunar ha proposat al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) que en la sentència que dicti rebutgi el recurs interposat per Toni Comín contra el suplicatori que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va cursar el 2021 per poder investigar-lo a ell, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i Clara Ponsatí per la seva participació en el procés. La sentència del Tribunal General de la UE que va avalar l’aixecament de la immunitat del president de Junts també va ser recorreguda per aquest, però l’advocat general entén que com que ni ell ni Ponsatí ja són eurodiputats les sevesimpugnacions han de ser sobresegudes, per això centra la seva proposta de resolució a Comín.

L’advocat general –figura pròpia del dret alemany que ajuda el tribunal a dictar sentència presentant-li una proposta de resolució, que pot ser tinguda en compte o no en la sentència definitiva– considera que el TJUE ha de desestimar totes les al·legacions formulades contra la sentència del Tribunal General que el 2023 va avalar el suplicatori cursat per l’instructor del procés al Suprem per poder investigar penalment Comín, Ponsatí i Puigdemont per la seva responsabilitat en el procés.

Des que es va dictar aquesta sentència –la revisió en cassació és sobre la qual es pronuncia ara l’advocat general– les circumstàncies han canviat: Ponsatí i Puigdemont no són eurodiputats des que van acabar els seus mandats el 15 de juliol del 2024, per la qual cosa Szpunar considera que ja no tenen interès a exercitar l’acció i proposa al Tribunal de Justícia sobreseure els seus recursos de cassació. El cas de Comín és diferent, perquè va ser reelegit membre del Parlament Europeu el 9 de juny del 2024, malgrat que el seu nom no es va incloure en la llista de candidats electes a Espanya notificada a la Cambra i l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ho va argumentar davant el Suprem per mirar que s’apliqués l’amnistia al seu client. No obstant, la conclusió per a Comín acaba sent la mateixa que per a Puigdemont i Ponsatí, tot i que el rebuig del seu recurs respongui a un pronunciament efectiu que l’Europarlament va actuar correctament quan va cursar el suplicatori per permetre que fossin investigats penalment a Espanya.

En aquest temps, a més, la mateixa causa penal espanyola ha canviat, ja que es va promulgar la llei d’amnistia, tot i que no s’hagi aplicat a Puigdemont, perquè el Suprem entén que el delicte de malversació pel qual està processat en rebel·lia entra dins de les excepcions previstes en la mateixa norma. Això va influir en el fet que Llarena, malgrat veure avalada la seva investigació per la justícia europea en una primera instància, no va arribar mai a tornar a cursar noves euroordres contra Puigdemont per mirar de posar-lo a disposició de la justícia espanyola.

Cap error

La proposta de sentència de l’advocat general passa per declarar que el Tribunal General no va incórrer en cap error al concloure que no s’havia vulnerat el dret dels diputats a què el Parlament tracti els seus assumptes imparcialment i equitativament, tot i que el ponent que es va designar per als tres expedients amb què es va resoldre el suplicatori pertanyés al mateix grup polític que el partit Vox, que va exercir l’acusació en el judici que es va seguir a Espanya contra els líders del procés que van resultar condemnats. Idèntica decisió adopta respecte que el president de la Comissió d’Afers Jurídics (JURI) fos l’espanyol Adrián Vázquez, la imparcialitat del qual va ser posada en dubte pels recurrents.

Notícies relacionades

Per Szpunar, el Tribunal General tampoc va incórrer en error en la interpretació i aplicació de les normes relatives a la decisió de suspendre la immunitat parlamentària ni en l’apreciació de l’impacte de les decisions del Parlament en els drets fonamentals dels diputats. Això ratifica que, com va dir el TGUE, el procés penal seguit a Espanya «no tenia com a objecte perjudicar l’activitat política dels diputats del Parlament i, en conseqüència, la independència» de la Cambra europea.

Proposa també que es rebutgi l’al·legació relativa a la falta de claredat de les decisions del Parlament Europeu, perquè segons el seu parer no hi ha dubte que la concessió del suplicatori va suposar que «la immunitat dels diputats se suspengués en tots els estats membres i no exclusivament a Bèlgica i el Regne Unit, com argumentava la defensa de Puigdemont.