Assemblea general d’Òmnium

Antich pren el relleu de Cuixart i fa una crida a revisar la tàctica independentista

  • El nou president de l’entitat promet no contribuir al descrèdit intern dels partits independentistes

Antich pren el relleu de Cuixart i fa una crida a revisar la tàctica independentista

ACN

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El paisatge i el paisanatge de l’independentisme va canviant. Més o menys lentament, a gust del consumidor, però entre sortides d’escena, canvis de responsabilitat i sortides de focus, la foto del 2022 ofereix ja un aspecte notòriament diferent de la del 2017. Òmnium Cultural ha renovat aquest dissabte formalment el seu lideratge. Jordi Cuixart, el primer que va reclamar, fins i tot sent a la presó, un canvi en els lideratges, és l’últim en donar el relleu, sens dubte per la seva voluntat de sortir de la presó com va entrar, com a president de l’entitat. Cuixart va passar el testimoni, entre grans abraçades, al filòsof Xavier Antich qui, atenent el «nou cicle» que s’obre, just quan el procés s’apresta a complir la primera dècada de vida, va reclamar una revisió de la tàctica independentista, atès que l’estratègia no varia: l’autodeterminació i l’amnistia per aconseguir la independència.

«No som aquí per passar l’estona», va dir diverses vegades Antich. «Sabem el que cal fer. No volem reformar l’Estat, sinó que volem desvincular-nos-en i per fer-ho caldrà revisar els marcs amb els quals hem treballat. Perquè», va recalcar, «hem vingut a guanyar». I dit en forma passiva, amb els esquemes del 2017, data en què l’independentisme no va guanyar, és inviable optar a l’èxit.

Notícies relacionades

Amb tot, va asseverar el nou president d’Òmnium, que comptarà amb Mònica Terribas com a vicepresidenta, «no som aquí per queixar-nos, ens anima l’ànima constructiva, no la comoditat del retret. Això va de guanyar, de picar pedra i de construir ponts per enfortir-nos». Gran teòric de la desobediència civil, i potser espantat per com es fa servir el terme en alguns fòrums, o per a quines comeses, Antich va afirmar que es necessitarà «tota la intel·ligència i tota la força», però va advertir del perill «que s’acabi frivolitzant l’eina més poderosa que tenim», amb referència a la resistència passiva de la societat.

Va ser el seu un discurs sense espines per a un auditori que reunia alguns líders polítics, començant per Pere Aragonès, Laura Borràs i Oriol Junqueras. Certa promesa, fins i tot, que Òmnium no sortirà del seu paper d’entitat cultural i d’agitació i propaganda proindependentista. «Serem exigents amb els partits polítics», va desenvolupar Antich, «i voldrem incidir políticament, però que ningú esperi de nosaltres que donem aire a la fòbia antipolítica, perquè és allà on creix el desànim, el populisme i l’autoritarisme. És allà on nia l’ou de la serp», amb referència al feixisme i prenent nota de cert corrent, visible a les xarxes socials, de secessionistes que se senten enganyats per tots els partits sobiranistes, singularment ERC i Junts, per no caminar, entenen, realment cap a la independència.