El Suprem fixa que només pot impugnar un indult la víctima o perjudicat directe del delicte

La Sala del Contenciós del Tribunal Suprem declara en les 63 resolucions donades a conèixer aquest dimecres amb què, almenys de moment, tanca la porta a revisar els indults del procés, que només pot impugnar una mesura de gràcia qui constata «un interès legítim derivat d’haver sigut víctima, ofès o perjudicat pel delicte».

Aquest criteri tan restrictiu expulsa automàticament d’aquestes impugnacions els partits polítics, inclòs Vox, tot i que exercís l’acusació popular en el judici que es va celebrar contra els després indultats. La Sala Tercera recorda que el mateix tribunal que va jutjar el procés va descartar que pogués informar sobre la mesura de gràcia, perquè la llei de l’indult només preveu la intervenció del perjudicat pel delicte i no de qui va exercir l’acusació popular.

Interessos generals

El tribunal nega que aquests partits exerceixin un interès legítim que es veu afectat per l’indult, tot i que als seus estatuts figuri la defensa i salvaguarda de la unitat nacional i de la sobirania nacional que resideix en el poble espanyol. El Suprem respon a Vox que «sota aquesta al·legació el que realment està invocant són interessos generals, la representació dels quals no té legalment atribuïda. No és el titular dels béns jurídics que esmenta, són interessos generals que pertanyen a la col·lectivitat, a tots els ciutadans, i per això no pot invocar la seva defensa com a font d’un interès legítim, específic i qualificat per a la interposició del recurs», perquè «els partits no tenen atribuïda la representació de la societat ni de l’interès general».

Els magistrats Wenceslao Olea i Fernando Román discrepen del criteri restrictiu de la majoria perquè, atesa la gravetat dels delictes comesos, van afectar «tots i cadascun dels ciutadans espanyols», cosa que hauria d’haver fet no descartar, almenys ja, la legitimació de cinc dels set recurrents: Vox, PP, diputats catalans de Cs, del PP i l’exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo, al qual la majoria nega també la possibilitat d’impugnar la mesura de gràcia, perquè no es va personar com a perjudicat directe del delicte en el judici penal que es va celebrar. Ni tan sols els discrepants donen suport a la legitimació de Convivència Cívica i de Pro Patrimonium Sijena y Jerusalén, al no apreciar connexió directa amb els fets delictius.

A tots els espanyols

Notícies relacionades

Feijóo recupera Cayetana Álvarez de Toledo i la anomena portaveu adjunta al Congrés

El PP parla d’«enfonsament institucional» després de les clatellades judicials als nomenaments de Sánchez

En el seu vot particular Olea i Román argumenten de manera extensa el seu rebuig al fet que l’assumpte de la legitimació retalli, ja en fase d’al·legacions prèvies, la discussió sobre el fons d’aquest recurs. Discrepen de la resta de la Sala en el fet que els parlamentaris tinguin un dret a la tutela judicial efectiva més limitat que la resta de ciutadans a l’hora d’impugnar decisions del Govern. Afegeixen que, en aquest cas, tant els diputats del PP com els de Cs van arribar raonablement que les decisions del Govern de Carles Puigdemont els va excloure de l’«exercici de la seva legitimitat democràtica».

«En conseqüència, afirmem que no es pot negar la possibilitat que hi hagi subjectes que puguin haver sigut afectats en els seus drets o interessos de manera rellevant i que, no obstant, no hagin participat en el procés penal, ni hagin sigut al·ludits nominalment en la sentència condemnatòria», afegeixen, per la qual cosa conclouen que s’havia d’apreciar la legitimació activa dels recurrents i fins i tot dels partits «malgrat no haver sigut identificats en la sentència penal com a víctimes, ofesos o perjudicats pel delicte». Per a ells, com que Vox va exercir l’acusació popular en el judici celebrat al Suprem, «la conclusió exposada resulta encara més reforçada».