Feijóo, amb un peu a Madrid

El president de la Xunta de Galícia acorda amb Ayuso, Mañueco i Bonilla que Casado se n’ha d’anar | Defensa que una gestora prengui el control del partit fins a la celebració d’un congrés extraordinari, al qual es presentaria com a candidat

Feijóo, amb un peu a Madrid
5
Es llegeix en minuts

Amb un peu a Madrid. Així veuen Alberto Núñez Feijóo fonts de la Xunta, del PPdeG i del PP nacional. Malgrat la posició numantina de Pablo Casado, que es nega a dimitir i està disposat a mesurar les seves forces en la junta directiva del PP de dilluns amb els que reclamen la seva dimissió, Feijóo podria estar perfilant la seva marxa. Aquesta vegada sí que se’n va, coincideixen a dir les fonts consultades per aquest diari. No com el 2018, quan, contra tot pronòstic, va decidir no competir pel lideratge del PP.

¿Què ha canviat perquè ara s’inclini pel sí? El titular de l’Executiu gallec considera que hi ha un clam en la formació conservadora que és «l’únic i el millor candidat» per posar ordre al PP i evitar l’enfonsament de l’organització. També hi ha unanimitat a la dreta mediàtica de Madrid, que li ha posat l’alfombra per al seu desembarcament.

Les seves quatre majories absolutes consecutives a Galícia, junt amb el fet que Vox no ha aconseguit entrar a la comunitat i que Unides Podem hi va aguantar només quatre anys, l’eleven com el candidat amb millor currículum.

Tot això va començar com un incendi entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso, però es va convertir en una crisi de grans dimensions que pot devorar la formació, després de deixar «mort políticament» el primer i «ferida» la segona pels negocis del seu germà.

Alberto Núñez Feijóo s’ha erigit en la tercera via, en el candidat que suscita «unanimitat» i que pot «pacificar» l’organització, raonen fonts populars.

Ayuso públicament va reconèixer ahir que no aspira a presidir el PP i vol centrar-se en Madrid. A més, ha de fer front a les demandes presentades davant la fiscalia per l’oposició en relació amb els contractes del seu germà. Deixa així el camí lliure de Feijóo, l’assenyalat per part dels barons autonòmics i alts càrrecs del PP.

El president gallec i la seva homòloga a la Comunitat de Madrid van parlar diumenge a la nit i van arribar a la conclusió que el temps de Casado al capdavant del PP ha arribat a la fi, informava ahir Pilar Santos per a El Periódico de España, diari que pertany al mateix grup que El Periódico de Catalunya. Comptarien amb el suport dels barons d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, i de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, i la presidenta del PP asturià, Teresa Mallada, entre d’altres.

En aquesta guerra, Feijóo va mesurar molt bé les seves paraules. Va ser molt crític amb la gestió del secretari general del PP, Teodoro García Egea, i el suposat espionatge a la baronessa madrilenya, però va evitar qüestionar la seva homòloga.

No va ser casual que ahir al matí tots dos elevessin la pressió sobre el president del PP. Ayuso es va autodescartar, però també va descartar Casado. Va demanar «un gir absolut pel bé d’Espanya» al considerar «insostenible» la situació del PP.

Per la seva banda, Feijóo va urgir Casado a «prendre decisions, tot i que no siguin fàcils». El va comminar a prendre l’«última decisió» davant la situació de «col·lapse» del partit. «No hem tancat la crisi. I quan no es conclou una crisi en el primer temps, l’hem de concloure en el segon i definitiu. Perquè no podem continuar així durant gaires setmanes més», va assegurar.

El titular de la Xunta va evitar demanar explícitament a Casado que se n’anés, però en el fons ho va fer a l’instar-lo a «prendre l’última decisió» i fer-ho immediatament.

Això sí, va evitar pronunciar-se sobre els seus plans. Sobre si estaria disposat a fer el salt a Madrid, va respondre: «Jo no vinc a parlar de mi, sinó del PP i d’Espanya». El seu entorn remarcava el missatge. Avui (per ahir), la notícia l’ha de donar Casado, asseguraven. Ja arribarà el torn del líder gallec. Perquè Feijóo anunciï la seva disposició, abans Casado ha de fer un pas enrere, i de moment el polític de Valladolid es resisteix. Ahir, va arribar a oferir el cap de García Egea, i va proposar a Feijóo rellevar-lo per Diego Calvo, membre de la seva direcció i president del PP provincial de la Corunya. El titular de la Xunta va rebutjar l’oferta, igual que Calvo, informaven Marisol Hernández i Paloma Esteban per a El Periódico de España. Casado pretenia així salvar-se ell fins al juliol, data prevista per al congrés ordinari.

Davant la posició numantina de Casado, la pressió es va redoblar, de moment sense èxit. A les declaracions d’Ayuso i Feijóo, es van unir les d’altres barons (Bonilla ...) i càrrecs populars demanaven a les xarxes socials que Casado convoqui «de manera urgent» els integrants del Comitè Executiu Nacional per «designar una direcció provisional que es faci càrrec de les qüestions ordinàries del partit fins a la celebració d’un congrés». Fonts populars assenyalen que és el camí assenyalat per Feijóo, que aquests dies d’implosió en el PP ha parlat amb Casado i també amb els barons autonòmics del PP, converses que li haurien permès comprovar que té opcions.

«Espanya no mereix estar pendent de la nostra vida orgànica», afirmen dirigents gallecs en un manifest

Notícies relacionades

El president de la Xunta vol un congrés extraordinari i que una gestora agafi les regnes del partit mentrestant. ¿Per què? Per evitar que Casado i Teodoro García Egea retinguin les regnes, continuïn controlant els ressorts de poder de l’organització i així tinguin oportunitat de maniobrar en contra dels seus interessos.

Un manifest que circula a les xarxes es titula ‘En defensa d’un PP a l’altura d’un gran país’. Adrián Pardo, diputat del PP gallec, president de Noves Generacions de Galícia i assessor de la conselleria de Medi Rural, és un dels càrrecs que han mogut el document a les xarxes socials. En aquest manifest, es demana que el període de transició fins a la celebració del congrés sigui «el més curt possible», perquè «Espanya no mereix estar pendent de la nostra vida orgànica». És l’opinió de Feijóo, que aposta per un congrés extraordinari, en què els terminis són més curts.