El castell de l'Empordà que va seduir Dalí, va acollir el comiat de solter del príncep de Mònaco i és escenari de cinema

Al cim d’un turó del paratge de l'Albera s’aixeca una imponent fortificació del segle XI. Aquesta construcció, amb més de mil anys d’història, ha estat escenari de disputes territorials, batalles i saquejos. També ha servit de plató per a diversos rodatges i fins i tot va acollir el comiat de solter de Pierre Casiraghi, príncep de Mònaco. I, per si tot això no fos prou, Salvador Dalí es va interessar a adquirir-lo com a regal per a Gala, tot i que finalment es va decantar pel castell de Púbol. Sabeu de quina fortalesa parlem? Del Castell de Requesens.

L’edifici ha passat per moltes mans al llarg del temps, fins que el 1968 el van adquirir dos comerciants de l’Alt Empordà. Des d’aleshores, les seves famílies n’han mantingut la propietat i encara avui el gestionen. El 2024 es va commemorar el 125è aniversari d’una restauració rellevant impulsada pel Conde de Peralada i executada per l’arquitecte Alexandre Comalat, que, amb criteris neomedievals, va transformar el castell en residència d’estiu.

El castell se situa a la vall de Requesens, a l'Albera, dins del terme municipal de La Jonquera. En els seus orígens formava part d’un gran comtat que abastava la zona d’Empúries i el Rosselló, un territori que més endavant es va fragmentar. En aquest context, les disputes i els conflictes van ser constants.

La primera referència documental del castell apareix en un memorial de greuges que el comte d’Empúries va dirigir al comte del Rosselló a principis del segle IX, en el qual protestava per la construcció de la fortalesa en propietats que considerava seves. Al llarg dels segles, el castell va anar passant per diversos senyors feudals fins que, al segle XVI, va quedar en mans de la família Rocabertí, comtes de Peralada, que van conservar la propietat fins al segle XIX.

Segons explica l’historiador Lluís Serrano, el seu relat incorpora aportacions del medievalista Josep Maria Gironella Granés, que ha revisat diversa documentació per ajudar a entendre què representava la fortificació en època medieval.

Si ens atenim als documents dels segles XIII, XIV i XV, hi trobem referències tant a la fortalesa com a l’existència d’un nucli de població, dins de la cellera i també fora muralla, organitzat sobretot en carrers i habitatges. Aquesta informació confirma que Requesens no era un castell aïllat, sinó un espai amb activitat i vida al seu entorn immediat. Serrano assenyala que «l’economia del lloc era diversa, i hi trobem explotacions agràries i indústria, de la farina i del vidre, i una relació productiva i comercial amb la resta de la comarca, especialment amb Castelló d'Empúries». A més, hi havia masies i agrupacions de cases de pagès en veïnats que configuraven un conjunt heterogeni als peus del castell feudal, que no sempre depenia del comte d’Empúries. Serrano prepara un llibre sobre aquesta qüestió conjuntament amb Josep Maria Gironella.

La reforma de fa 125 anys es va dur a terme quan la fortalesa estava en mans de Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada. Les obres es van iniciar el 1892 i es van donar per acabades set anys després.

Convertit en residència d’estiu

Alexandre Comalat, mestre d’obres i administrador de la muntanya, va liderar la restauració del castell en sintonia amb Tomàs de Rocabertí. El 1886, l’aristòcrata havia fotografiat les ruïnes del castell feudal, unes imatges que la historiadora Inés Padrosa va donar a conèixer el 2003 i que es conserven a l’Arxiu de Peralada. Comalat va visitar castells restaurats a França i Alemanya i es va fixar en intervencions que, com en el cas de catedrals, monestirs o castells, responien al criteri de la «unitat d’estil».

El resultat, segons informa Serrano, va ser una transformació que va respectar el perímetre original del castell i que, sobretot, en l’espai de l’antiga cellera medieval, va permetre aixecar, dins d’aquells límits, muralles, l’església i nous edificis i habitatges per als residents i el servei. «Una gran mansió de residència d’oci i ostentació, que el comte Tomàs no va veure acabar perquè va morir el 1898», relata.

L’obra es va inaugurar el 24 de juny de 1899 de la mà de la comtessa Joana Adelaida, la germana del comte. Poc després va emmalaltir i va morir per Sant Pere, en unes circumstàncies que han generat controvèrsia. L’edifici i la resta de la muntanya van passar per herència al marquès de la Torre, que primer en va fer un arrendament (1908) i, més endavant, va vendre la propietat (1913) als germans Rosselló, comerciants de fusta de Mallorca.

Al llarg del segle XX, el castell va viure nombroses vicissituds. Durant la Guerra Civil va servir d’amagatall a republicans i anarquistes, i va ser saquejat per activistes de la CNT-AIT. Més tard, va ser ocupat per militars que combatien els maquis, fet que va comportar alteracions en algunes parts de l’interior. El 1990, un incendi va destruir el sostre neogòtic de fusta de la sala principal, i els actes vandàlics i els saquejos també van ser una constant.

Posteriorment, la societat anònima Borés va comprar la finca per destinar-la a l’explotació forestal. Més tard, el 1955, el conjunt va ser adquirit per Ramon Esteba i Colomer, industrial natural d’Anglès, i Josep Pijoan, i els seus descendents encara avui en mantenen la propietat. Inicialment, la compra es va orientar a l’explotació comercial de la finca i, amb el temps, també van acabar incorporant el castell. Entre els interessats a fer-se amb la propietat hi havia Salvador Dalí, però finalment, el 1968, la van adquirir aquests dos comerciants. En els últims anys, més enllà de l’interès cultural i turístic, al recinte s’hi han desenvolupat altres activitats que han incrementat la seva notorietat.

La imponent fortificació es va convertir en escenari de rodatge de El caballero del dragón, dirigida per Fernando Colomo el 1985, una pel·lícula de ciència-ficció inspirada en la llegenda de Sant Jordi. Klaus Kinsky, Harvey Keitel, Miguel Bosé i Fernando Rey van ser alguns dels actors que hi van participar. També s’hi van rodar escenes de El perfume.

Avui, Requesens manté un aspecte medieval, però amb ampliacions i una restauració que va incorporar elements neogòtics. Un dels principals encants del conjunt són els jardins que envolten el castell, emmarcats per muralles i torres.

Els propietaris actuals també ho són dels terrenys de l’entorn, que exploten amb activitat ramadera, forestal i cinegètica. «Amb tot això fem un paquet que permet el que hem fet principalment, recuperar la cantina (on pot anar a menjar qui fa la visita al castell) i netejar bosc», expliquen. Des de la direcció del castell remarquen la importància de donar a conèixer la història en totes les etapes: «S’explica el castell medieval i la rehabilitació del segle XIX», i, finalment, «la decadència perquè durant la Guerra Civil va quedar molt malmès i ha estat objecte de vandalisme».

La regidora de Cultura de La Jonquera, Lluïsa Macias, subratlla el valor de la fortalesa, de la seva trajectòria i de la necessitat de difondre-la. Coincidint amb l’efemèride dels 125 anys, l’Ajuntament ha impulsat iniciatives per a l’estudi i la divulgació de la seva història.

Compren l’obra del fill de Comalat

«A l’arquitecte Alexandre Comalat se li va encarregar la restauració i es va traslladar amb la família perquè era impossible anar i venir de Figueres», explica la regidora. Va viure al veïnat del castell amb el fill i la filla. El primer, segons Macias, «dibuixava, pintava molt bé, i va pintar paisatges de Requesens, persones, retrats i bodegons».

El Museu de l’Empordà conserva mitja dotzena de quadres, i La Jonquera va aprofitar que part de l’obra no havia estat cedida per adquirir-la. A més, s’ha inaugurat una petita sala amb el nom de Guillem Comalat per recuperar art vinculat al castell i al seu entorn. El fons reuneix unes vuitanta obres entre quadres i dibuixos, amb una exposició permanent d’una dotzena de peces. Vinculat a Comalat també es conserva altre material, com un dietari o poemes que es van editar.

Notícies relacionades

Es busca gent per viure i gestionar aquest santuari de Catalunya: ideal per a parelles

El poble costaner de Catalunya on va néixer Bad Gyal: platges, natura i a només 30 minuts de Barcelona

El conjunt d’elements recollits permet anar ampliant el coneixement sobre la història de la fortificació, extensa en el temps i marcada per múltiples episodis d’interès. A més, des de l’Ajuntament de La Jonquera posen en valor l’entorn natural on se situa, amb diverses rutes i elements paisatgístics i patrimonials.

Un cop superada l’efemèride dels 125 anys, l’objectiu és continuar aprofundint en la investigació i reforçar la difusió d’aquesta imponent fortalesa que corona un petit cim a l'Albera. Des del punt de vista dels propietaris, la restauració i la conservació d’un conjunt tan majestuós, en un lloc allunyat de camins de trànsit rodat, és una tasca complexa. Tot i així, mantenen la voluntat de preservar aquesta joia i de facilitar-ne la visita.