¿És legal cobrar comissions en un contracte públic?

La llei general que regula la contractació pública no prohibeix que l’adjudicatari d’un contracte amb l’administració pagui comissions a un tercer, perquè no es pot castigar que una persona reparteixi els seus beneficis amb qui consideri oportú. El que està prohibit és que un funcionari cobri una comissió per una adjudicació, perquè això seria fins i tot delicte de suborn, ja que l’única explicació del pagament seria afavorir una oferta en lloc d’una altra.

És a dir, Tomás Díaz Ayuso no ha comès una il·legalitat pel fet de cobrar de Priviet Sportive, l’empresa que va resultar adjudicatària de la Comunitat de Madrid, el pagament del qual s’ha situat en el centre de la guerra que viu el PP.

Perquè en un contracte es produeixi una incompatibilitat o conflicte d’interessos hi ha d’haver alguna mena de vincle entre l’empresari adjudicatari i la mesa de contractació, composta per tècnics que són els que proposen la millor empresa adjudicatària després d’estudiar les característiques de cada oferta. En el cas d’Ayuso, les fonts jurídiques consultades destaquen que perquè pogués sorgir algun conflicte d’interessos el contracte hauria d’haver sigut firmat pel Consell de Govern de la Comunitat de Madrid, presidida per Díaz Ayuso. En el cas que concorri a una adjudicació algun familiar d’un membre de la mesa de contractació o de l’òrgan de contractació, l’afectat s’ha d’abstenir de participar en la decisió administrativa.

Segons el conseller d’Economia madrileny, Javier Fernández-Lasquetty, en el contracte no hi va haver cap mena d’infracció perquè qui va aprovar el contracte va ser la Conselleria de Sanitat. També va donar per compliment el Codi Deontològic de la Comunitat de Madrid perquè la presidenta no va intervenir en l’adjudicació, ja que el contracte, va insistir, el va fer la Direcció General, que en dona compte al Consell de Govern.

Més enllà del retret ètic que pugui suposar que el germà d’una presidenta autonòmica es beneficiï d’una contractació pública amb aquesta administració, els grups parlamentaris madrilenys del PSOE, Més Madrid i Podem han presentat respectives denúncies davant la Fiscalia Anticorrupció, que serà la que determinarà si s’ha produït algun delicte.

Entre els que es podrien haver comès figuren el tràfic d’influències, en el cas que s’hagués efectuat alguna gestió o exercit pressió perquè l’empresa de la qual va cobrar el germà de Díaz Ayuso fos l’adjudicatària; suborn, si algun funcionari hagués rebut un do per aconseguir-ho; administració deslleial, si els accionistes de Priviet Sportive no fossin conscients del pagament realitzat que ha suscitat la polèmica, o malversació de cabals si el contracte estava inflat, dada amb la qual s’ha especulat al saber que la comissió que va cobrar Tomás Díaz Ayuso era de 280.000 euros. Aquest divendres, la presidenta madrilenya ha negat que es tractés d’una comissió per un contracte, sinó que ho va qualificar de «contraprestació pel seu treball».

«La factura a Priviet Sportive no és una comissió per obtenir el contracte de l’Administració, sinó el cobrament de les gestions realitzades per aconseguir el material a la Xina i el seu trasllat a Madrid, que és diferent. És una contraprestació pel seu treball, no una comissió per intermediació. Aquesta factura és de 55.850 euros més IVA», afegeix el comunicat fet públic per Díaz Ayuso.