Les conseqüències del 13-F

La possible coalició PP-Vox afegeix un altre retard a la renovació del CGPJ

  • La Moncloa veu el PP «inquiet» fins que no es resolgui la governabilitat de Castella i Lleó, i en el PP admeten que les crítiques d’Abascal els paralitzen

  • També està pendent la reforma del finançament, en el qual no hi ha cap nou avenç. Per al Govern, no hi ha «condicions» ni el PP «va per feina»

La possible coalició PP-Vox afegeix un altre retard a la renovació del CGPJ

DAVID CASTRO

7
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Marisol Hernández

Va passar una altra meta volant de la legislatura, una altra més, i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) continua sense renovar-se, més de tres anys després que vencés el seu mandat. I no hi ha perspectiva que la negociació es pugui desbloquejar ben aviat. Des de la Moncloa s’assenyala que no hi ha previsió que retornin els contactes fins que el PP no resolgui la seva tensió amb Vox i es desembrolli la conformació del nou Govern de Castella i Lleó. Tampoc es donen «les condicions» per armar un consens que permeti redissenyar el sistema de finançament autonòmic, iniciativa per a la qual Hisenda vol comptar prioritàriament amb el PP.

El relleu a la cúpula judicial ha tornat al primer pla després que, el passat 10 de febrer, la revista ‘The Economist’ rebaixés l’escalafó d’Espanya –de «democràcia plena» a «democràcia defectuosa», al mateix nivell que Estats Units, Xile o Israel– per la divisió política existent al país per renovar l’òrgan. Pablo Casado, en la sessió de control al Govern d’aquest dimecres al Congrés, va culpar Pedro Sánchez d’aquesta baixada de la qualificació del setmanari britànic, tot i que sense esmentar-ne la raó: la falta d’acord per actualitzar el CGPJ. Per al president, la democràcia espanyola és «perfectible», però tots poden contribuir a «millorar-la». I estaria «molt millor, més sana i més forta» si el PP «complís la Constitució i desbloquegés la renovació» del Poder Judicial, que acumula ja «més de 1.170 dies» caducat. «El renovem avui mateix si vostè compleix amb la Unió Europea i deixa que els jutges elegeixin els jutges. Així de senzill», va respondre de tornada Casado.

L’encreuament de retrets a l’hemicicle condensava el punt en el qual hi ha les converses del Govern i el PP ara mateix: sense cap avenç. Fonts de l’Executiu insistien en la disposició total per arribar a un acord –«Si ells volen, avui mateix»– i la nul·la receptivitat per part del PP, que no abandona la seva exigència de modificar el model d’elecció dels 12 vocals del torn judicial, perquè els jutges s’elegeixin a si mateixos. A l’equip del president es neguen a canviar la norma, i això és una línia vermella claríssima.

Els contactes entre el ministeri de la Presidència, Félix Bolaños, i el secretari general del PP, Teodoro García Egea, no s’han tornat a produir, ni tampoc la Moncloa té intenció d’aixecar el telèfon per ara. Addueixen que els populars estan «inquiets» per la formació de Govern a Castella i Lleó, i per tant fins que no es resolgui el seu model de relació amb Vox no hi haurà oportunitat de reprendre les negociacions. El problema és que les eleccions andaluses s’apropen –encara sense data, amb el dubte de si el president, Juanma Moreno, les portarà a juny o a la tardor– i tornaran a paralitzar les converses. I després d’aquestes, el maig del 2023 vindran les municipals i autonòmiques i, a finals d’any, previsiblement, les generals. És a dir, que el calendari juga en contra.

La finestra perduda

La interlocució entre el Govern i el PP podria reprendre’s en qualsevol moment, com va succeir amb la negociació per renovar els membres del Tribunal Constitucional i el Defensor del Poble, però ni tan sols fonts populars que han apostat per una entesa són capaces de veure-hi ara un desbloqueig.

La comunicació entre Bolaños i Egea es va trencar a mitjans de novembre, després de la polèmica perquè aquest acord inclogués el catedràtic Enrique Arnaldo, vinculat a casos de corrupció, que primer va afectar el PP i després va acabar erosionant el PSOE i Unides Podem. El «carajal» de la votació, amb fugues en el bloc de l’Executiu de coalició, va ser l’excusa dels populars per posar en pausa els contactes. 

La idea, van explicar les fonts consultades, era retardar el pacte sobre el CGPJ a finals de desembre, en ple Nadal. Però el dia 20 Alfonso Fernández Mañueco va convocar eleccions a Castella i Lleó i aquesta possibilitat es va esfumar. La següent finestra d’oportunitat, segons defensaven en el PP, s’obria una vegada que passés el 13-F, donant per fet, com deia Génova al principi, que serien a prop de la majoria absoluta i no dependrien de Vox. 

Com que aquest vaticini no s’ha complert i el debat sobre si incorporar la ultradreta a la Junta està obert en canal, en el PP no veuen ara el moment d’asseure’s a negociar amb el Govern. A aquestes circumstàncies s’hi suma a més la forta topada que la direcció popular ha tingut amb el PSOE i l’Executiu per la votació al Congrés de la reforma laboral i el suposat error del diputat Alberto Casero. 

«Ara hi ha molt embolic», resumeixen fonts del PP, que no creuen a més que existeixin noves opcions. «Tenim la legislatura en contra», expliquen, amb referència que s’ha de resoldre la governabilitat a Castella i Lleó i unes eleccions a Andalusia a la vista. Els qui coneixen bé Casado creuen que no es decidirà ara a negociar amb l’Executiu, en plena tensió amb Vox. 

Les crítiques de Santiago Abascal a un potineig entre el PP i el PSOE, a qualsevol acostament de Casado a Sánchez, paralitzen el PP a l’hora de prendre decisions. No vol donar arguments als seus competidors electorals, malgrat que ara, amb el seu rebuig que ocupin conselleries a la Junta de Castella i Lleó, sembla voler allunyar-se de Vox. 

Fonts populars reconeixen que això dificulta la renovació del CGPJ. De fet, en anteriors ocasions, amb l’acord fet, el temor dels retrets de Vox, va fer que el PP es retirés en l’últim moment. En aquestes circumstàncies no s’entreveu cap sortida per a un nou CGPJ. Ni tan sols l’enorme deteriorament que està patint la Justícia, col·lapsada perquè la llei es va modificar perquè el Consell no pugui fer nomenaments una vegada que hagi complert el seu mandat, està operant com un argument a favor de l’acord. Els socialistes, per la seva banda, culpen el PP del bloqueig per la seva «irresponsabilitat, immaduresa i falta de compliment de la llei», que «té conseqüències en el prestigi i la imatge exterior d’Espanya», en paraules de Bolaños, aquest mateix dimecres en la sessió de control al Congrés.

«En posicions de màxims»

La reforma del finançament autonòmic també està pendent. El sistema va expirar el 2014. Hisenda ja va formular la seva proposta de població ajustada, la peça central del model, a finals de l’any passat, i ja ha rebut les al·legacions de totes les comunitats. Però el procés està aturat. «Ara com ara, les comunitats segueixen en posicions de màxims», indiquen fonts molt pròximes a la ministra María Jesús Montero. Ella sempre ha advertit que si cap territori cedia seria impossible dibuixar un nou sistema. La seva pretensió era tenir almenys el model dissenyat en aquesta legislatura, però ja res està clar.

A Hisenda, no obstant, remarquen que «mai com fins ara» les autonomies han estat més ben finançades, ja que als dos fons covid –el del 2020, de 16.000 milions, i el del 2021, de 13.486 milions–, se sumen aquest 2022 els 7.000 milions que les comunitats rebran al marge del sistema de finançament.

Notícies relacionades

Des de la Moncloa, apunten que «no es donen les condicions» per canviar el model «ni el PP se’n vol ocupar». I recorden que ara mateix el Govern està centrat en la Conferència de Presidents de la setmana vinent a La Palma i la proposta dels experts per a una reforma fiscal, que estarà llesta per a finals de febrer o principis de març. Amb el text a la mà, Hisenda analitzarà què modifica i com ho articula. No serà, adverteixen en el seu entorn, una cosa immediata: s’estudiaran totes les opcions amb calma.

L’escenari incert que han deixat les urnes del 13-F fa, doncs, més complicat el diàleg, ja de per si molt dificultós, entre els dos grans partits. I trobar un moment vall no sembla senzill.