La incoherència autonòmica de Vox: així injuriava les comunitats on ara vol governar

«El Règim polític de l’Estat de les Autonomies de 1978 agonitza i està i obsolet, i ha caigut en la corrupció generalitzada per la seva absència de valors, mostrant també una inacceptable incapacitat per resoldre els problemes actuals d’una societat civil cada vegada més madura i exigent», recull el programa amb què Vox es va presentar a les eleccions generals del 2015 [Aquí en PDF].

Unes línies més avall es parlava d’«un sol govern i un sol parlament» per a tot Espanya i fins i tot es detallaven les fases del «procés de desmantellament de l’Estat de les autonomies». En total, plantejaven tres etapes: retirar les competències; modificar la Constitució; i restaurar el «caràcter efectivament unitari de l’Estat constitucional espanyol, eliminant el dret a l’autonomia política de les «nacionalitats i regions».

Un Estat unitari

En les eleccions generals del 2019, quatre anys després, i havent irromput al Parlament d’Andalusia, Vox va resumir el seu programa [Aquí en PDF] en 100 mesures. Les primeres 10 estaven dirigides a acabar amb les comunitats. Novament, proposaven «transformar l’Estat autonòmic en un Estat de Dret unitari que promogués la igualtat i la solidaritat en comptes dels privilegis i la divisió». Una altra vegada es repetia el mantra d’«un sol govern i un sol parlament per a tot Espanya».

Al cap de pocs mesos, davant els comicis autonòmics del 2019, van treure un nou programa [Aquí en PDF] en el qual mantenien la seva agressivitat contra el sistema autonòmic. «L’Estat espanyol és un Estat unitari per definició, mai compost o federal, cosa que seria un artifici o invenció política interessada clarament inconvenient per al bé comú o interès general dels ciutadans espanyols», deia el text. Unes línies més avall recalcaven l’«experiment fallit, molt perjudicial per als interessos» d’Espanya que suposen les autonomies. En aquest document parlen sobre la «confusió generada i l’amenaça, fins i tot, de la unitat de mercat».

Les incoherències

L’octubre del 2021, fa escassos quatre mesos, Vox va llançar el seu últim programa. En contraposició de l’Agenda 2030 que regeix els objectius marcats per l’ONU, els ultres van redactar la seva Agenda Espanya [Aquí en PDF]. Per cinquena vegada, a la primera pàgina del document, es parla d’«enorme caos administratiu, llaços afectius debilitats i un país summament desigual» provocat per les autonomies. «Una Espanya sense distincions ni fronteres internes és la millor garantia de prosperitat i benestar per a tothom», defensen. Així, plantegen la devolució immediata de les competències i la «creació d’un estat unitari».

Notícies relacionades

ERC dilueix el veto al PSC i fixa les línies vermelles del referèndum i el finançament

Puigdemont exigeix a Sánchez la cessió del 100% dels impostos

No obstant, els ultres volen ara governar en un d’aquests «regnes de taifes», com ells mateixos anomenen les autonomies. Abascal va obrir la porta diumenge passat i el candidat ultra, Juan García-Gallardo, ha recalcat aquest dilluns que exigiran «el mateix o més» que el que va obtenir Cs el 2019: una vicepresidència i tres conselleries. En un intent d’explicar aquesta incoherència, present en molts altres assumptes, el dirigent ultra ha admès que «a l’ADN de Vox hi ha criticar l’estat de les autonomies», però que sempre han reivindicat «el paper de la província».

Aquest gir de guió era previsible en vista del programa electoral que va presentar Vox als comicis a Castella i Lleó. En 10 punts superficials, els ultres expliquen sense cap concreció les seves propostes. En aquest document, penjat a la seva pàgina web, només es parla de «defensar les províncies i municipis davant un sistema autonòmic que pretén homogeneïtzar artificialment tot Castella i Lleó, que enfronta als territoris i dilapida els diners de tots els espanyols». L’objectiu de «desarticular» el sistema es queda resumit en el propòsit de «reduir substancialment la despesa de l’estructura autonòmica per reforçar municipis i províncies».