Ulleres grogues i horitzó feixista

La primera frase de Llorente podria ser un vers de Machado, de l’estil d’aquell "Estos días azules y este sol de la infancia" que guardava a la butxaca de la jaqueta quan van trobar el seu cadàver. Però el futbolista es refereix a una altra cosa: cal fixar-se en l’estela dels avions. No són, segons la seva opinió i en "la de moltíssima gent", esteles de condensació, sinó productes químics ideològics amb què ens ruixen amb la finalitat última de sotmetre’ns.

¿I les ulleres fumades de groc? Filtren o bloquegen la llum blava de pantalles, llums i trastos electrònics, i així ens redueixen el mal. Marcos Llorente dina (i sopa) només de dia, se sotmet a dietes ancestrals, pren el cafè amb mantega. Manté la teoria dels chemtrails i s’empassa vins que costen més que el salari mínim anual en aquest país. Però el que salta més a la vista són les ulleres, gairebé l’exhibició que fa i pensa tot això. A més, les porten uns quatre o cinc jugadors de la selecció espanyola, aproximadament un 20% de l’equip.

No em vull aventurar a unir punts dispersos per formular idees agosarades (cosa que, d’altra banda, fan sempre negacionistes i conspiranoics), però, segons el CIS, al voltant d’un 20% (una mica més del 21%) dels espanyols pensa que el franquisme va ser bo o molt bo. No voldria abusar de les connexions, però jo també puc anar més enllà: Llorente diu que a casa, de nit, encén llums vermelles. En realitat no sé a qui vota, el futbolista, ni si vota, però potser anar amb ulleres grogues i encendre llums vermelles dona a "moltíssima gent" un biaix rojigualdo i aguilenc a la seva visió de la realitat.

Això podria ser un acudit, però el cas és que hi ha paral·lelismes en la tasca de creure que ens fumiguen i que un feixista sanguinari va ser benigne. La vall sempre era abans més verda i el cel, més blau. Connectar dades disperses per aixecar una teoria. Defensar-la contra els de dalt (els qui ens fumiguen i els qui ens governen). Informar-se només en pòdcasts i xarxes socials (InfoVlogger, en què s’enalteix el fatxa, té gairebé 450.000 subscriptors). Salvar la perplexitat que ens provoca el món, enfrontar-nos a la dificultat per entendre’l d’una manera racional, amb alguna cosa semblant a la fe. En realitat, el culte al cos portat a l’extrem no deixa de ser una altra mena de culte, un cert nacionalisme és una religió i tant la religió com la conspiració s’armen inventant-nos ficcions per afeblir misteris.

Finalment, les teories de la conspiració s’importen dels Estats Units, com ara el gas natural liquat, el petroli, la soia o... l’argumentari de l’extrema dreta.

Notícies relacionades

El segon calvari dels Andic

La cultura sota sospita

Aquí la cosa adquireix un to encara més setinat, atès que hem sigut un país sota un sistema autoritari que, ara, fins i tot un 26% de joves entre 18 i 26 anys considera més bo que el democràtic. La culpa és de TikTok, es diu. Però també ho és de l’escasíssim ensenyament que es fa a les escoles de què va ser el franquisme (en el meu cas, ni tan sols arribàvem a aquesta part del temari per falta de temps) i de la proliferació d’assajos (diguem-ne) conciliadors, si no falsos, entre les dues Espanyes. O de coses que estan objectivament malament: el preu de l’habitatge o que efectivament hi ha massa avions al cel, fumigadors o no.

Espanya sempre ha conservat un cert substrat autoritari, especialment en institucions com la judicatura. El que és nou és fins a quin punt ara joves i grans proclamen, amb aquest orgull resplendent que dona la ignorància mat, que no passa pas res per dir que ets una mica fatxa. L’equivalent, però més perillós, de portar unes ulleres grogues en interiors i dir que el cel no ha sigut mai així. Jo, en el fons, també ho crec: alço la mirada i veig moltíssimes nuvolades de plom.