Els denunciants de corrupció confien en el nou òrgan que els ha de protegir

La nova Autoritat de Protecció de l’Informant, adscrita al Ministeri de Presidència i Justícia, entra en vigor, en compliment d’una directiva europea, amb l’objectiu de defensar l’alertador

Els denunciants de corrupció confien en el nou òrgan que els ha de protegir
4
Es llegeix en minuts
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +

L’1 de setembre passat, el catedràtic de Ciències Polítiques Manuel Villoria va començar a portar les regnes de l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant. Es tracta d’un nou organisme, adscrit al Ministeri de Presidència i Justícia, en què posen les seves esperances un grapat de ciutadans espanyols que en un moment donat es van atrevir a alçar la veu i alertar de conductes presumptament corruptes dins de les administracions o empreses on treballen. Des de llavors pateixen greus episodis d’assetjament, traves professionals i, en molts casos, el rebuig i silenci dels seus companys.

La posada en marxa de l’oficina de Villoria portava pendent des que el març del 2023 va entrar en vigor la llei per donar protecció a aquestes persones, en compliment d’una directiva europea. Aquesta norma ha obligat a la creació de sistemes interns d’informació o "canals de denúncies" tant en empreses com en entitats públiques per prevenir represàlies contra informants, i inclou un catàleg de sancions per incompliment d’aquestes obligacions.

Però, a la pràctica, i excepte per alguns organismes autonòmics que ja funcionaven en aquest àmbit, aquells ciutadans que s’han atrevit a donar la veu d’alarma es troben en la majoria de les ocasions en una situació d’absoluta desprotecció. Un exemple és el cas d’una treballadora interina de l’Ajuntament de Mataró (a Barcelona) que va perdre la feina malgrat ser una de les primeres persones protegides per l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Baixes i denúncies

Una situació similar relata, en conversa amb El PERIÓDICO, la secretària municipal a l’Ajuntament de La Muela (Saragossa) Alicia Vilches, que relata els cinc anys de pressions i amenaces de tot tipus que pateix des que, després d’aconseguir la plaça el juny del 2020, va advertir l’equip de Govern de determinades irregularitats que havia detectat en el sistema d’estabilització de llocs de treball, que semblaven apuntar a una pràctica favorable a aconseguir plaça per a familiars.

"Veig que s’eliminen expedients, que s’elaboren les bases per als processos selectius per qui no està habilitat, i aviso verbalment i per escrit", detalla aquesta treballadora, que va sumar a aquestes advertències d’altres sobre assumptes urbanístics fetes amb una altra companya que assegura han acabat en mans de la Fiscalia Europea, per sospites d’ús fraudulent de fons de la UE. A partir d’aquell moment, relata tot un calvari de pressions, amenaces i fins i tot accions judicials contra ella que l’han portat a agafar-se fins a dues baixes laborals de llarga durada.

"Des del dia que vaig posar les denúncies, jo ja soc el bastió a eliminar", assenyala a aquest diari just el dia en què es va incorporar a la feina, en un despatx que va trobar brut, on ja no pot disposar de la seva documentació –"s’ha eliminat la meva feina de cinc anys", lamenta– i l’ordinador no compta amb el sistema operatiu necessari per fer la seva tasca com a secretària de l’Ajuntament. Ho documenta en un vídeo que ja tenen els seus advocats.

Per a la Fundación Hay Derecho, que ha posat recentment en marxa la campanya #GraciasDenunciantes, aquests ciutadans són un element clau per poder treure a la llum la corrupció i les males pràctiques en les nostres institucions. L’objectiu de la campanya iniciada, segons explica a aquest diari la directora general de la fundació, Safira Santos, és sensibilitzar la ciutadania per promoure un entorn de més protecció cap als que es converteixen en alertadors.

Entre els protagonistes de la campanya hi ha Vilches i Antonio Rico, que relata que en la seva etapa com a policia local a l’Ajuntament de Torrevella (Alacant) va patir assetjament després de donar la cara davant les irregularitats comeses per diversos companys davant la passivitat del consistori. Tant ell com la funcionària saragossana han sigut nominats als premis Hay Derecho, que destaquen la tasca de persones i entitats que destaquen pel seu compromís amb la defensa de l’Estat de dret i enguany celebren la desena edició. I els dos han sigut rebuts pel responsable de la nova Autoritat Independent.

Indemnització constitucional

A diferència de la secretària municipal, el policia sí que ha comptat amb alguna protecció, ja que ostenta l’estatus de víctima protegida per l’Agència Valenciana Antifrau. Explica a EL PERIÓDICO que el seu "calvari" va començar el 2010, quan va percebre els "tripijocs" i la impunitat amb què es movien alguns companys. "Com, per desgràcia, sol ser habitual, la majoria va preferir mirar cap a una altra banda per evitar les conseqüències que podria tenir actuar en aquest entorn hostil. Diversos companys vam concloure que hi havíem de fer alguna cosa i, per això, vaig decidir denunciar i personar-me com a acusació particular davant la sorprenent passivitat de l’Ajuntament", diu.

Notícies relacionades

El Tribunal Constitucional va avalar el març passat la indemnització de gairebé 100.000 euros amb què la justícia ha compensat Rico per la fustigació soferta al llarg de gairebé 12 anys. Malgrat això, ni l’alcalde ni altres implicats en el seu cas han sigut sotmesos a cap tipus d’expedient disciplinari pels fets.

L’agent, avui destinat a Múrcia, té clar que denunciar irregularitats comporta multitud de problemes personals, professionals i familiars. "És injustificable que, per alertar d’unes irregularitats evidents, els delinqüents siguin capaços de destruir els denunciants i expulsar els honestos del sistema", lamenta.